Encara tinc els pèls de punta

Aquesta foto l'he fet este mati a la porta del taller.

No sé per on començar, ja que el que ha passat és molt i molt gran. Ahir vaig guanyar una cursa de prestigi: les dos cares de l'Aneto. A més, el meu germà també ha acabat al podi aconseguint un brillant 3r lloc. Les Terres de l'Ebre, la uec Tortosa i Roquetes s'han sentit amb força fora del nostre país: Catalunya.

Tot va començar ahir a les 11 del matí quan van donar el tret de sortida a la cursa que constava de 69 km i 3980 mts de desnivell positiu.

Vaig sortir com sempre de menys a més, el meu germà se'n va anar per davant amb un grupet de 10 corredors. Amb un ritme més tranquil, vaig anar fent fins després del primer control, on començava la pujada d'uns 14 km fins arribar a 2780 mts d'altura, a partir d'allí vaig començar a tirar.

Al km 8 vaig agafar al meu germà i també a Ivan Tiscar que anaven junts, al passar al meu germà li vaig dir que pensava que havia començat molt fort, però va dir-me que no que anava bé, jo vaig tirar i al km 17 vaig contactar amb cap de cursa, eren un grup de 6 corredors.

Vaig agafar l'iniciativa i vaig coronar ja primer però amb la resta de corredors bufant-me el clatell, a la baixada que era molt tècnica vaig apretar fort i vam quedar només 2 corredors. Anaven passant els km i al començar la segona pujada km 40 l'altre corredor es queda i em quedo sol per davant, quedava una pujada que ens tornava a deixar a 2500 mts d'altura que se'm va fer dureta però al passar el control del cim ja pensava que quedaven 21 km tirant a baix i ho tenia a tocar.

Es baixava pel mateix lloc que es pujava i allí primera sorpresa, el meu germà anava 3º a menys de 5 minuts meus i li dic:

- "vas mooolt bé"

Tiro cap a baix, ja que la cosa estava intrigant, el segon el portava pegat i el meu germà a menys de 5 minuts, baixo com un "animalet" i sense mirar enrera em presento a l'entrada de Benasque on em diuen que tire a tope que estic en temps per batre el record de la prova (no ho sabia ja que se'm va parar el garmin al km 30) i fent l'últim km a l'esprint sento que per megafonia deien algo així:

-"Arriba Albert Giné i batrà el record, record, record, ha guanyat Albert Giné de Roquetes" (tot això en castellà, claro!)

Encara tinc els pèls de punta, hi havia moltíssima gent, no és una cursa qualsevol, només han passat 5 setmanes de la Volta a Catalunya.....massa coses bones he viscut.

Ja per a rematar-ho tot el meu germà que arriba en 3r lloc, molt bé per ell, està fortíssim!

Gràcies també al suport de Tere i Laura ja que la seva presència ens feia pujar la moral.

Felicitar a Ivan que va fer un carrerón i que ha millorat una barbaritat. Va quedar 21º amb 9h 54min.

PD  També estic content per un altra cosa, ahir vaig "pedre" les dos ungles dels dits grans i ja no em molestaràn per a UTMB.

5 setmanes després....70 km!

Avui vaig juntament amb el meu germà i la meva dona cap a Benasque, demà correré una cursa de 70 km: les 2 cares de l'Aneto.

Pareix que fa 2 dies quan venia lesionat de la volta a Catalunya i ja estem posats amb una cursa d'aquesta distància, no tenim remei. La veritat és que no si podré acabar-la, ja que la cursa de diumenge passat de 21 km m'ha deixat mitja setmana amb agulletes i sense poder fer res i aquesta és una cursa enormement més dura o sigue que hauré de tenir molt de compte amb el ritme. A més, no tinc bones sensacions, noto una fatiga considerable i "molestietes" varies.

-QUAN VAS A LA GUERRA, LLUITA!!

L'engany dels 10 minuts...

Avui encara tenia seqüeles del diumenge, sí xiquets pareix increïble. Tant és així que quan he plegat de treballar a les 6 de la tarde no tenia ganes d'anar a entrenar, entre el sol, agulletes i una fatiga que no és normal en mi m'han deixat KO però he pensat que no podia perdre més dies d'entrenament, o sigue que ...sortiré a entrenar 10 minuts!

Me poso la roba de running que és el que més peresa fa i quan ja te la veus posada començes a córrer sense adonar-te'n. El fet és que quan portes 10 min ja penses que voltant en faries 20 i així fins que he fet 2 horetes i 21 km de mitja muntanya. Prou bé pensant que no tenia ni forçes, ni ganes d'entrenar.

Mentalitat positiva!!!

Mireu això, increible!

Ric Elias: 3 cosas que aprendí mientras mi avión se estrellaba Video on TED.com

Dissabte una "curseta" de 70 km

Que sí! Dissabte vaig a fer les 2 cares de l'Aneto, una cursa de casi 70 km i prop de 4000 de desnivell positiu. Res un bon aperitiu per sumar km per a UTMB... ;-)

Que ningú pregunte com he aconseguit dorsal, ja que les inscripcions estaven tancades des de fa mesos, però hi ha una dita que diu:

"allí on vagis, dels teus n'hi hagin". En fi que aniré de legal, ja que anar sense dorsal a una cursa no m'agrada gens.

Avui dimecres aniré a fer el km vertical de Roquetes, ja que per uns motius o uns altres fa molt temps que no el faig i ara que no estic bé tinc ganes de tenir una referència per més endavant.

El problema de la cursa de diumenge està sent la tornada, ja que el meu germà i varios amics que hi van, es queden i tornen el dilluns o més tard i jo el dilluns a les 7:45 del matí he d'estar a la porta del taller, ja que m'he pulit totes les vacances. Sé que serà difícil tornar, ja que la cursa comença tard (11 matí) i costarà unes 10-12 hores fer-la o sigue que agafar un cotxe a les 11 de la nit després del tute i baixar .... serà per valents!

Agulletes... jo pensava que eren una llegenda urbana.

Quina sorpresa este matí quan he vist que no em podia moure. Què són tots estos dolors? no seràn agulletes de la cursa de Móra...

Doncs sí,  vaja dia he portat avui, jo pensava que això de les agulletes eren "cuentos xinos", pues puc ben jurar que no! 

Avui paro més compte que mai, no deixar-me res per no fer 50 mts de més, que ningú em mani res que no sigue de vida o mort, etc, un calvari, però si només van ser 24 km i 3 eren neutralitzats!!! Un mes sense fer res es paga tant car? Mare meva i jo que avui volia fer "loro i el moro" però si em fa peresa escriure la crònica.

Ara comprenc més coses i també a molts que a voltes no podia creure.....

La gent de Móra d'Ebre val molt.

Feia dies que tenia al cap que abans d'entrenar entre 15 i 20 km prop de casa aniria a córrer la cursa de Mora, i sort que hi he anat.

No vull enganyar a ningú, pensava que seria una cursa corredora, amb molta pista, poca muntanya i menys zones tècniques, doncs si hagués pensat qui estava dins l'organització almenys ho hagués dubtat, en fi que la cursa ha sigut bonica, bonica.

He sortit conservador, a vore les vindre, no sabia com em respondria el cos, el peu i llavors el millor era sortir piano, piano. De seguida he vist que hi havien molt corredors de fora i dels bons i jo els veia ja de lluny, poc a poca Pssant km he anat remuntant fins arribar a la 5a posició; després he agafat al 4t que era Ivan de la Sénia i amb ell he anat fins al km 19 però allí se'm ha acabat la gasolina a falta de 4 km per a meta. El meu ritme encara és inferior al que portava Ivan, he baixat el ritme i regulant fins a meta per arribar molt sencer i amb bones sensacions, els km ja em posaràn al dia, no passa res pel ritme, al contrari diria que ha anat millor de l'esperat.

A l'arribada més coses destacables de l'organització, detallets importants per als corredors, d'aquells que te'n recordes, la veritat.

Felicitar esta gent de Móra per tot el "curro" que ha sigut molt i no dubteu que en la propera edició els corredors se'n recordaràn del vostre tracte.

Últim entrenament i ......provarem!

Ahir vaig anar a fer l'última sessió de fisioterapia, i si no passa res ja he acabat amb els ultrasons i amb la recuperació. Noto bones sensacions però tot està molt tendret, faltaràn uns dies més per agafar més mobilitat i força.

He d'agrair moltíssim al centre rehàbil per tot el que han fet per mi, gràcies en molta part a ells la recuperació ha estat més ràpida. Al sortir ahir de la clínica li vaig dir a Jesus (fisio):

- Diumenge provarem a la cursa de Móra, a vore quines sensacions tinc al peu, total per entrenar sol per aquí....

I em va contestar:

- Albert, que ja ens coneixem, no provaràs res, anirás a tope i ets capaç de fer podi però... para compte!

- Que no, Jesus, que pim pam.

- Sí claro, com sempre. El peu et dic jo que esta bé i llavors......si no ho fas serà només per falta d'entrenament.

Per la tarde vaig fer 50 km en btt en 2 hores i avui ja no faré res que no sigue una bona tanda d'estiraments. Demà que sigue el que déu vulga però que el peu no es resentigue.

Mireu quina música i tot el que ens diuen

Frases Motivadoras de Paulo CoelhoRASES... por crecer_ser

Demà última sessió d'ultrasons.

Ha arribat el dia X, si tot va be demà serà l'última sessió de recuperació. Han sigut molts dies d'ultrasons, corrents, treballs de recuperació amb el fisio, gel, pomades, antiflamatoris, però per a tot li arriba una fi i la meva pot ser demà.

Estic content la veritat, ja que quan vaig arribar de la volta a Catalunya pensava que la cosa aniria per a llarg i.... mira, ja està.

També he de dir que m'he cuidat moltíssim, i això ha fet que els plaços siguessin més curts. Ara tinc uns 15 dies més per acabar de recuperar el peu però sense deixar d'entrenar i després espero que en 15 dies més estaré al 100%, just per arribar a Chamonix.

Diumenge aniré a córrer la cursa de Móra i faré 24 km serà una prova de foc, a veure com repon el peu i el cos després de tot.

Avui ja he corregut 1h per baix de 5 minuts el km, 4.57 exactament però veure el 4 al davant m'ha fet treure un somriure.

Més km

Avui amb la companyia del meu germà he fet el primer entrenament de muntanya, bueno mitja muntanya.
Hem anat a Xerta per pujar fins casi la moleta ja que pel temps que portavem he volgut volta abans d'arribar a d'alt, al final 1h30 minuts (que es el màxim que he corregut fins dia d'avui després de la volta a Catalunya) amb 14 km i 700 mts de desnivell positiu, tot corrent i amb bones sensacions, bueno bones del tot no però per estar satisfet.
Les coses van pel bon cami.

Demà més btt per compensar un poc i no carregar el peu.

2ª cursa Cami de la Sirga

Aquest diumenge es cel.lebra la 2ª edició d'aquesta cursa que aquest any forma part del circuit terres de l'ebre de curses de muntanya. Dic això per anima a la gent a col.laborar amb ells, que millor que les nostres terres per passar un diumenge envoltat de vistes i d'un ambient exquisit.
Jo aniré, per fer un entrenament per aqui....... vaig a correr la cursa que no l'he corregut mai i de passo col.laboro amb ells, tots tenim dret a un vot de confiança! ANEM-HI.

Rodeja't de gent optimista

Avui en dia, és molt important saber-te rodejar de gent que inspire optimisme, ja que de pessimisme  n'hi ha molt, serà per la crisis, per la falta de confiança o per no saber-te valorar.
Com canvia de dir "això no es pot fer" a " ho vaig a provar de fer" simplement són les ordres que li transmetem al cervell, si el matxaquem dient això no es pot fer, segur que no ho farem, però en canvi si les ordres són "va que podem" segur que ho aconseguim i aquí te molt a veure les persones.
Hem de ser optimistes a la feina, si no en tenim hem de ser optimistes en trobar-ne, optimistes per lluita per un repte, optimistes en la vida que és molt curta i no la sabem aprofitar ni disfrutar.
La vida d'un pessimista pot ser molt trista , com viu? doncs del negativisme, de la crítica i de portar la contrària a les persones optimistes.

Jo quan sento parlar a un pessimista em poso nerviós! joder abans d'esfonsar-te busca solucions que la vida te'n dóna, lluita que a casa al sofà poques solucions t'arribaran, dóna ordres positives al cervell i digues "PUC!" i pot ser la vida et millora.

PD:   jo que em pensava que avui no pujaria a Caro.............jajaja, mentira! ho tenia clarísim i l'he pujat, no sense patir, però... s'aconsegueixen les coses sense esforç?

Un entrenament "casi" normal

Ahir quan vaig acabar l'entrenament, vaig tenir unes sensacions de poder seguir corrent però havia de ser prudent i quan portava 50 min vaig parar.
Avui però volia augmentat tot: ritme, temps i km per vore si les sensacions que em van quedar ahir eren iguals, i sí, la veritat ées que veig que vaig progressant.
L'entrenament l'he allargat 1h 10 min només 20 minuts més però el ritme ja ha sigut de 5.02 el km i he acabat fent 14 km. Molt content veient les millores que he aconseguit.
Demà anire a fer-me un massatge de descarga, ja que em noto super carregat però abans voldria anar a pujar a Caro amb btt, a vore si em dóna temps.

PD: Querer es poder

He corregut al màxim, 6:01 el km...........

Eren poc més de les 9 del matí i ja estava que no podia esperar més, havia de comprovar quines eren les sensacions després de 20 dies sense poder córrer, tenia ganes de saber si ja era l'hora.
M'he posat el garmin, la gorreta, les ulleres i.....a córrer!
He tingut unes sensacions bones però extranyes, quan portava 45 min i he vist que la cama no donava pel sac i el ritme mig que portava era de 6:03 el km, he apretat un poquet per mirar de baixar de 6 el km ja que estos ritmes.....però m'ha resultat impossible! al final 50 min corrent, 10 min caminant i content d'haver pogut córrer sense molèsties (el tema ritme poquet a poquet ja anirem millorant...)
Demà farem un entrenet un poc més llarg i després agafaré la btt per acabar. Si tot va bé, ja no pararé!

Amb la btt m'he d'acabar de posar a punt

Coneixemeeeeeeeent

Estic ja que m'agafo per les parets, demà comença per mi una nova temporada.



Avui a la tarde amb la Tere hem agafat la furgoneta i cap al Reguers, allí hem començat a caminar Reguers, Gànduls, espai recreatiu de la Vall Cervera, i Reguers (planet...) total 2hores caminant però no acaba aquí.
He de dir que acabant i al passar pel costat de la senyal que indica el començament de la pujada a Penyaflor m'he l'he mirat i m'he dit:
-PRONTE!
I res més pasar per allí l'hi he dit a Tere:
- Va que començem a córrer fins al cotxe! Res han sigut poc més de 10 minuts que els he disfrutat com si fos el començament de la meva vida esportiva. Al'arribar he baixat la bici de la furgoneta que ja l'havia carregada a propòsit i he fet 30 km amb la BTT per cel.lebrar que tot esta arribant a la fi.

Caminar avui és córrer demà

Avui, com ahir, toca caminar! però tot sigue per poder córrer dissabte. Sí, així m'ho ha dit el fisio, si tens paciència avui demà ja podràs córrer una horeta pel pla, clar que sí! li he dit, què he de dir??
Avui el que faré serà caminar 3 horetes, ja que no he sentit que em digués res de temps i demà provarem si és cert que ja puc córrer, tinc moltes ganes, tantes que niomés em falta comprar-me tot un joc de material nou. Pareix com si demà estrenés una nova diciplina i començés una nova activitat, com si anés d'estrena, com si començés el curs.

Ha arribat l'hora de començar de nou, esperem que tot estigue correcte i no hagi de parar de nou

Entrenament fet, resultat satisfactori.

Les coses van bé, si este matí sortia del fisioterapeuta amb el permís de caminar pel pla, esta tarde anava a complir les paraules dites però..... "pel pla no", perquè com m'ha agafat tancant la porta de la consulta i no m'ha quedat massa clar, al final el recorregut ha sigut per muntanya.
M'ha acompanyat Tere i hem anat a Xerta, d'allí fins la font de Perera, Font Nova per baixar fins Xerta per on va la cursa de les fonts.
Sabeu a qui ens hem trobat pujant a tot gas? Al meu germa! És petit el món, però si no és a la muntanya on ens hem de trobar?
L'he mirat, he mirat a Tere, les cames i ..... merda! quines ganes d'anar amb ell. Encara no puc, si el fisio sap que anava per allí dalt "em pela" i si me'n vaig corrent, ni te cuento...
Al final 2h 05 min, els 5 minutets de regal ja que a l'hora de fer una ruta més val equivocar-te sempre per més que per menys.
Demà mínim 2 horetes més, primer i pel matí nova sessió d'ultrasons i exercicis de recuperació. Li hauré de dir al fisio que la "caminata" ha anat d'allò més bé.

PD Caminava a un ritme que Tere s'ha passat mitja caminata corrent

Permís per caminar

Ahir a la tarde vaig fer 25 km amb BTT sense molèsties i aquest matí a les 8 ja estava posant-me ultrasons. A l'acabar la sessió una veu coneguda m'ha dit "avui pots caminar un parell d'hores" quina alegria! Era el fisio que em donava permís, "per pla" em recordava abans de tancar la porta de la consulta......sí,sí, però jo ja estava al carrer amb un somriure d'orella a orella.
Doncs esta tarde abans d'agafar la BTT faré 2 horetes caminant, si les sensacions són bones demà 2 hores més i si continuen dissabte primer dia de córrer, això arriba al final.
Demà també tindré els resultats de la ressonància magnètica, però poc més del que jo puc comprovar em podrà dir.
Ara penso que ja puc caminar, com si fos una cosa nova, córrer queda més lluny, però estic content, qui m'ho havia de dir.....
Fa poc temps només mirava de córrer més ràpid i ara estic content de poder caminar, us adoneu que els pensaments s'adapten a la situació que estem i en són conscients? fa 4 dies caminar era.........i ara és la bomba!!!

Es pot viure sense reptes?

Jo personalment no puc, és més no sé si podria viure, perquè si no on estaria la motivació per aixecar-se del llit?  Penso que una vida còmoda és una vida trista.
Què bonic és aixecar-te i vore que estàs actiu i posat amb una batalla que només la podràs véncer si la lluites i la treballes amb il.lusió per aconseguir una finalitat. La vida mai ens regalarà res però si la vivim detràs d'ella hi han moltes coses per poder-la disfrutar.
La vida és un camí ple de pedres però també de flors, hi ha moments bons i també dolents, rises i llàgrimes, però tot això forma part del camí i el bo és anar aprenent pas a pas i saber disfrutar d'ell, tot esquivant les pedres i recullint les flors. La vida no la podem deixar passar, l'hem de viure i què millor que buscant-te un repte, ja pot ser a nivell personal, empresarial, esportiu, etc, però hem de notar que l'estem vivint i que no la volem deixar passar. Així que ja sabeu: SUEÑA, RIE Y LUCHA.

Vius en intensitat?

Avui primer entrenament amb bici

Bueno com va dir-me Jesús... en 15 dies començaràs a córrer! no ha sigut així però casi, avui fa 15 dies i he sortit en bici no ha pogut ser a peu però mal menor, total divendres podré fer el primer entrenament a peu. Ha sigut un entrenament amb normalitat 3horetes amb btt per no notar cap molèstia, content, molt content de tornar amb normalitat, almenys amb bici. He de dir que no he forçat, avui no calia ficar a prova res, nomès comprovar que podia anar amb bici a un bon ritme sense molesties i...efectivament!

Demà més bici ja amb companyia, espero que Mauro tingue pietat i puguesem anar parlant.

Jesús, quan podré córrer?

Ahir després de l'onzena sessió d'ultrasons, de corrents i d'exercicis de recuperació i veient que el peu ja comença a tenir tota la movilitat (i no cal dir l'ansietat que tinc) li vaig formular la pregunta del millón.
- "Jesús, quan podré córrer?"
- "Divendres ja podràs provar"
Això es tot un notición, tinc unes ganes enormes ja de començar a córrer però.... ell va notar la meva excitació i de seguida em va dir: "Una horeta i no més, que ja ens coneixem Albert". D'acord li vaig contestar, tot sigue per córrer algo.......
Demà 12ª sessió i si déu vol antepenúltima, això ja arriba a la fi!

La vida continua

Després de tot, he pogut comprovar que la vida continua, aquest cap de stmana s'ha corregut la cursa del llop i jo no hi era a la sortida, després de 2 anys de molta felicitat i d'alegries he pensat....la vida continua, la vida no espera ningú.

Aquest cap de setmana m'he trobat un amic que feia més de 15 anys que no veia, ell, VICTOR SOLÉ, corria amb mi amb EL CLUB CICLISTA TARRAGONA de juvenils. Al veure'l ens vam donar una abraçada de les de veritat Albert! Victor! quina emoció, quins records, al despedir-me vaig poder comprovar que la vida continua, li vaig dir que donés molts i molts records al pare i a la mare i em va contestar:

- "Li donaré només a la mare, el pare ens va deixar fa 2 anys, però tranquil Albert hem de mirar sempre avant i fer que el pare estigue orgullós de tots natros".

Aquestes festes majors del poble he desconectat i també he tingut temps de pensar molt, disfrutar dels amics, pensar amb un futur pròxim i en que la vida continua, estigue jo o no estigue jo.

Tinc ganes d'enganxar-me de nou a la rutina de sempre, falta poc, pot ser 4 dies i llavors pensaré que altres seràn els que diràn:

LA VIDA CONTINUA......

Estem de festes Majors

Mals dies per actualitzar el blog, ho deixaré ja fins dilluns.
Estem de festes majors i ara estic disfrutant de tota aquella gent que no pots veure en tot l'any ( bueno molt menys del que voldria) estos dies són necessaris per mi, ja que desconecto per després tornar amb més força.
Estic meditant molt seriosament el tema del trail de L'EVEREST ja veurem si tinc sort i trobo un poc d'ajuda per poder-ho afrontar.
Sobre la recuperació del peu va viento en popa, si tot segueix igual dilluns vaig a provar de córrer, el fisio em va dir:
- "dilluns surt a provar"
I li vaig dir:
- un parell d'horetes?
- nooooooo a provar!!!
buuufffffff.
Ens veiem amics!!!

Quines coses m'arriben al correu......

Ahir a la tarde em va arribar un correu amb la informació d'una cursa que em va agradar i el preu de la inscripció és més o menys com la de Sables, uns 3000 euros.
Evidentment ara no puc afrontar una despesa com aquesta, ja que després de pagar tots els gastos de la volta a Catalunya (el repte ens ha costat gairebé 2000 euros) m'he d'estar un poc "assossegat"!
Si tingués alguna ajuda d'alguna entitat o institució m'ho pensaria, llavors la cosa estaria entre SABLES O HIMALAYA. Què faríeu: millorar sables o experimentar una nova aventura? Ara mateix estic descol·locat! El meu cervellet no para de "tambalejar", a vore si em tireu un cable, a nivell de consell, no econòmic, ja,ja.
Sempre pensant que jo dic que a Sables tinc coses pendents, esportivament parlant

http://everesttrailrace.com/Quienes-cast/