viernes, 31 de julio de 2009

RESCATS (al loro )



Interior cobrarà el rescat als imprudents des de l’octubre.
La Conselleria d’Interior feia anys que anava avisant que les imprudències al mar i la muntanya s’acabarien pagant. I així serà a partir del mes d’octubre: les persones que actuïn de manera negligent i per aquest motiu hagin de ser rescatades pels equips de salvament de la Generalitat hauran d’abonar el cost dels treballs de rescat.El secretari general d’Interior, Joan Boada, va aclarir ahir al presentar la mesura que «tothom [que tingui un accident a l’aigua o a la muntanya] serà rescatat». Amb tot, els que hagin tingut un comportament irresponsable hauran de fer front a les despeses, que podran anar des dels «barats» 300 euros fins als considerables 70.000, segons va detallar la directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Olga Lanau.
EL COST DELS EQUIPS / No hi ha una mitjana exacta del que pot arribar a costar una d’aquestes actuacions, ja que engloben diverses possibilitats i accidents. Amb tot, sí que està estipulat l’import que suposa mobilitzar tot l’equip humà i material per a una d’aquestes operacions. Un membre de la patrulla de rescat: 30 euros per hora. Un vehicle terrestre: 39 euros. Un mitjà aeri: 2.271 euros per hora.El que no té preu són les vides dels professionals que arrisquen el físic per salvar els altres. Per això Boada va insistir a reclamar «consciència» i «responsabilitat» als excursionistes. Especialment als que no hi estan acostumats i decideixen aventurar-se al mar o la muntanya de manera excepcional.568 INTERVENCIONS EL 2008 / «L’any passat –va informar el número dos d’Interior– els especialistes de la Generalitat van efectuar 568 rescats i recerques» en boscos, rius, mars i fins i tot arran d’activitats aèries. D’aquestes intervencions, moltes degudes a negligències, 67 es van portar a terme a l’agost (56 a la muntanya i 11 en entorns aquàtics).El mes que ve serà, si les dades d’anys anteriors es tornen a complir, el més pròdig en incidents d’aquest tipus. Després cedirà el pas a la tardor i l’hivern, dues estacions en què proliferen dos clars perfils de potencials muntanyencs irresponsables: el boletaire que es perd entre els arbres sense avisar ningú d’on va (a vegades, expressament per no descobrir la seva rovellonera), i l’esquiador que pretén demostrar la seva habilitat llançant-se per pistes verges i perillosos vessants.
ELS BOMBERS DECIDIRAN / ¿Però com es decidirà si hi ha negligència o es tracta d’un accident? Boada i Lanau van matisar que seran els experts dels bombers els que s’encarregaran d’elaborar l’informe i dictaminar si la persona rescatada ha comès una imprudència. ¿Però basant-se en quins criteris? Els responsables d’Interior van comentar que encara s’estan acabant de perfilar alguns aspectes, però van apuntar tres elements clau que seran tinguts molt en compte.El primer consisteix a no portar la roba, el calçat ni el material adequat per fer una determinada activitat (no és el mateix passejar per una pineda que intentar escalar un pic). El segon es refereix al cas omís que algunes persones puguin fer al veure un senyal que indica perill o prohibició. I el tercer tracta del mal ús dels serveis d’emergències (avisar per telèfon als bombers quan la situació no ho requereix, per exemple), tot i que la conselleria admet que sobre aquest punt encara falten serrells per tancar perquè hi ha falses alarmes que en un principi sí que podrien haver suposat un problema per a qui les emet.
SUÏSSA NOMÉS RESCATA FEDERATS /Boada va insistir que darrere d’aquesta mesura no hi ha «cap afany recaptatori», mentre que el vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Jordi Merino, va recordar que països com Suïssa només rescaten una persona, hagi comès o no una negligència, si està federada en una organització d’aquesta mena.

No descarto anar a fer el Gran raid des Pyrénées


Si puc concretar el tema inscripció i el més important tinc el cap preparat per fer-ho no ho descarto però ....si acabo fen-la sera simplement per acompanyar a mun germa, ajudar-lo aconsellar-lo i guiar-lo fins a la meta, es a dir res de anar a tope ni a disputar res de res, simplement un test amb la mochila, pes, km, i desnivell un bon entrenament per a Sables.
La cursa te una distancia de 73 km i un desnivell acomulat de 8808 mts es a dir que es una cursa dura en tots els nivells, ja veurem que pasa, ja vos dire algo.

martes, 28 de julio de 2009

Anem a fer el camino de Santiago


Aquest any les vacances les farem al meu gust, és a dir, sense vechicles de motor. Anem a fer el camino de Santiago, Tere i jo que després de tot ens ho mereixem. Unsdies que esperem que siguen per disfrutar d'uns circuits, paratges i ambient diferent al que trobem per la nostra estimada via verda.


Marxem dissabte 1 d'agost i tornem dimecres dia 12 però farem el recorregut amb 10 dies amb una mitjana de 65 km diaris esperem que sigue soportable per a Tere, perquè si no malament ja que tenim reservat l'avió de tornada per a dimecres 12.


Tots els amics que ho han fet m'han parlat maravelles i jo era una cosa que tenia entre mans de ja fa temps i al final ha sigut pim pam.




PD: Quan vulgues fer algo i tingues moltes ganes, fes-ho sense pensar-ho, mai saps si l'endemà ho podràs fer.

Vaig acumulant informació

MARATON DE SABLES
Mucho se ha oído de esta mítica carrera pero ¿qué es realmente la Maratón des Sables?, ¿en qué consiste realmente?, ¿porqué está considerada la prueba por etapas más dura del mundo?Ahora que se acerca nuestro gran reto ha llegado el momento de explicar realmente que es.Para comenzar diremos que básicamente se trata de una carrera a pie, por etapas, en autosuficiencia alimenticia y en libertad de ritmo sobre una distancia aproximada de 230 km. con la obligación de que cada corredor cargue durante la prueba con todo su equipo y toda la comida.Se disputa en el desierto marroquí y durante los siete días que dura la prueba los corredores no pueden abastecerse de nada que no lleven encima A priori, es duro, pero… ¿tanto?En realidad la dureza no está en la distancia, ni en tener que llevar el equipo durante toda la prueba. Son las condiciones en que se realiza donde radica la dureza.Por un lado la climatología, en el desierto se alcanzan medias de temperatura máximas por el día de 30º, lo que implica que se alcanzan fácilmente los 40º a 45º, una temperatura abrasadora y más si se va corriendo.Evidentemente, sin sombra que te cobije, el sol puede ser un autentico “terminador”.Esto va unido a otro gran peligro de los corredores: la deshidratación.El agua es proporcionada por la organización cada día, repartida durante a lo largo de cada etapa en varios avituallamientos. 9 litros en etapas de menos de 40 Km., 10,5 litros en etapas maratón y 19,5 litros en la etapa non-stop.La hidratación juega un papel fundamental en el éxito o fracaso.El terreno es otro de los factores que hace que esta carrera sea tan dura, las temibles dunas de arena son el azote de los pies y piernas de los corredores.Cada paso cuesta el doble de esfuerzo cuando te hundes en la fina arena del desierto.Además esta se filtra por cualquier resquicio y con el calor, el sudor y los kilómetros destroza hasta los pies más curtidos.Inmensas ampollas y llagas dejan los pies irreconocibles.Además el calor dilata los pies de tal forma que el dolor de las ampollas se multiplica por dos.El “descanso” diario es otro agravante de las condiciones ya que las noches se mal-pasan en vivacs que la organización prepara en medio del desierto.Tiendas de ocho personas donde la única comodidad para reponer los doloridos músculos son unas mantas extendidas en el suelo. Día a día este “descanso” junto con la precaria alimentación va minando la moral de los corredores.Todo esto, por no hablar de los otros riesgos no controlados que implica la Maratón des Sables: las tormentas de arena que pueden hacer que te desorientes acabando perdido en medio del desierto, las picaduras de serpientes y escorpiones, muy abundantes en el desierto, la desorientación ya que aunque ligeramente balizado, el recorrido es muchas veces cuestión de brújula y orientación, las quemaduras del sol, los esguinces, … En fin, multitud de dificultades que debemos considerarlas como parte del juego y sin las cuales, la prueba perdería su identidad y su peculiaridad.

lunes, 27 de julio de 2009

Una sortida per a valents


Ahir diumenge vam quedar a les 6: 30h del matí per fer una sortida " guapa " en la que algun membre del PTL ens va pronosticar arribar a hora de berenar, per ficar més presSió jo i el meu germà teníem paella a les 14:30h en 14 invitats més.
La sortida es tractava de arrencar de la caramella, pujar coll del vicari, antenes, baixar pel tubo, caro, llinars, baixar per coll de carabasses, tosca, cruze d'Alfara fins a l'entrador del de Mur, pujar pels bous ( 800 d+ ) i baixar per l'espina fins Paüls (com dia abans una sortida guapa).
Vam arrencar 4 valents Moises, que cada dia esta amb millor forma, Karim, que amb el volum que porta, l'utmb se li quedarà curt, Javi que millora adequadament i jo, que els acompanyava per si es perdien ;-)
Vam arrencar quan passaven 2 min de les 7 del de matí minuts després ja teniem a Leo per allí, la notàvem, i jo vaig començar a cridar:
-Leo on estàs? on estàs leo? i parlant d'esta "menuda" i a la vegada GRAN dona vam pujar fins al coll del vicari, en 1h 38 min i vam riure molt comentant cosetes d'ella i de tant en tant es sentia una veu que deia:
- on estàs Leo? sense saber-ho ens estava tornant a fer riure.
El primer problemeta el vam tenir baixant pel tubo, ja que Karim es va resentir del genoll i no va voler forçar-lo pensant que l'utmb està ja molt prop i es va quedar allí als pous de la neu però abans de marxar ens va fer riure una vegada més, entrem dins al rest i Moises demana una coca-cola, el meu germà un altra, jo un altra, i Karim li diu al cambre...pos a mi ficam una cervesa que jo ja he acabat jaajajaja encara men ric ara en pensa el moment. Bueno seguim i ja tot el rato trotant fins al tosca, allí veiem el cotxe del manso i li fem entendre que em estat allí, avituallem un poc i cap al de Mur, fotia una calda impressionant i jo només pensava en la pujada pels bous on no hi ha una sombra, ells no la coneixien per això no deien res però jo siiiiii que hi pensava. A més a Moises ja el veia un poc tocat. Comença la ultima pujada i pim pam Moises es queda pronte va fent al seu ritme i mun germà i jo tirem amunt quan ja portàvem un bon troç de pujada sento que mun germà diu:
si arriba a vindre Leo no te parla en un mes o sort que no ha vingut perquè hagués patit un munt, Leo t'hagues deixat de parlar!.
Al final coronem ja només quedava baixar i.....espera a Moises que arriba en 20 min tocat, tocat, li dic com va Moises? i em diu : acabo de vore a campanilla!
- li contesto a campanilla?
- si i a peter pan, els porto a qui al front pegant-me voltes
Com vos podeu imaginar pujant pels bous li van fer arribar un dècim de Sort i si li havia tocat la loteria, la grossa, la que es reserva per a grans moments però ell va seguir com si no li hagués tocat.
Vam arribar a baix al lago on s'acaba l'espina i vam fer un banyet i cap a casa que hi havia "paella" va costar fer la volteta 7h 5 min i vam arribar just per asentar-mos a gaudir d'una paella de diumenge.
Fins aviat.

viernes, 24 de julio de 2009

Això es la marathon des Sables











El MARATHON DES SABLES es una de las carreras de larga distancia más duras del mundo. Durante seis días, los participantes deben recorrer 245 kilómetros de desierto del Sáhara marroquí, con etapas de 20 hasta 70 kilómetros. Por si fuera poco, los corredores deben sufrir temperaturas que rozan los 50º y cargar su equipo y comida para toda la prueba. Después de 24 ediciones, el MARATHON DES SABLES se ha convertido en emblema de superación para deportistas de todo el mundo, que sueñan con participar en un auténtico reto deportivo salpicado de osadía, compañerismo y aventura.El MARATHON DES SABLES es una carrera a pie, por etapas, en autosuficiencia alimenticia y en libertad de ritmo sobre una distancia de 240 Km. aproximadamente, con la obligación para cada participante de cargar su equipo que incluye la comida y el material obligatorio. Es una prueba deportiva, pero sobre todo es un reto personal, una lucha contra el calor, la distancia, la arena del desierto y la mente.El MDS se desarrolla es el Sahara sud-Marroquí. Es una prueba de siete días de duración durante los cuales se disputan seis etapas. Durante los siete días cada corredor debe ser autosuficiente. Cada uno debe cargar su comida y todo aquello que necesite o crea que puede necesitar a lo largo de los 240 Km. Mochila, saco de dormir, gorra etc. se convierten en compañeros inseparables durante una semana. El kilometraje de las etapas es aproximadamente el siguiente: 1ª 28Km, 2ª 34Km, 3ª 38Km, 4ª 80Km, 5ª 42Km, 6ª 20km. El terreno es desértico variado, piedras, zonas de antiguos lagos secos y sobre todo dunas de arena. Vivir en el desierto, enfrentarnos a nuestros miedos, prisas y sueños en un entorno inhóspito y a la vez mágico donde lo único que importa es cada paso y finalizar la etapa para llegar al campamento y volver a encontrar a los amigos. Este sentimiento podría definir al Marathon des Sables, la carrera pionera que se celebra ininterrumpidamente desde 1985 y en la que se han inspirado todas las demás pruebas desérticas.El Marathon des Sables es una de las carreras más exigentes del mundo, el reto de muchos atletas de élite y de otros que, sin poseer una forma física excelente, quieren probarse a si mismos en una lucha donde lo más importante no son las piernas, sino la voluntad y el tesón para seguir adelante.Siete días y seis etapas definen este recorrido que aumenta progresivamente la distancia a recorrer cada día, atravesando las mayores dunas del Sahara y llanuras interminables de desierto.Patrick Bauer es el alma mater, su creador y director. Su buen hacer y su experiencia se plasman en una organización perfecta. Atlantide Organisation Internationale lo tiene todo bajo control: más de 300 personas de organización se distribuyen el trabajo diario. Es como una pequeña ciudad itinerante. Más de 50 médicos supervisan y cuidan constantemente a los corredores, un helicóptero sobrevuela el recorrido, los 98 vehículos de organización patrullan permanentemente cerca de los participantes, un equipo se encarga de montar y desmontar el campamento y hasta un camión incinerador de basuras sigue la competición para que el desierto regrese a lo normalidad después de el paso de los corredores.

jueves, 23 de julio de 2009

Ens ha deixat un amic


Aquest de detràs meu és en David Duaigues Florensa, d'Almatret
Avui és un dia molt trist, tant que et fiques a pensar i no saps per on tirar, David ha sigut un dels quatre bombers que ens ha deixat per culpa del foc dels "Ports" a Horta de Sant Joan, un amic que es feia notar i que es desvivia per tot allò que feia, recordaré sempre d'ell la primera volta que el vaig veure pujant a la cursa de Tivissa de 2007 tirant-me bufits al clatell i que no em deixava ni a sol ni a sombra.
Vaig pensar: d'on a sortit este? doncs si era ell David Duaigues, un xic sencill que va estar a un pas de ser professional del ciclisme i per raons d'amistats ( Joan Fornos ) va fer cap a correr curses de muntanya, una de les primeres a Tivissa.
Recordo també un dijous que vam anar a entrenar la cursa de Tivissa i ens vam contar moltes anècdotes del ciclisme, companys en comú etc, etc.
També estava volcat a la seva feina de bomber especialitzat i així fent la seva feina ens ha deixat, de sobte un canvi d'aire al gran incendi que encara està cremant els Ports, a l'altura d'Horta, els va acorralar sense poder trobar una via de sortida d'aquell infern de foc, avui és un dia trist, quan m'he enterat.....però el vull recordar com el que era " un heroi " i per mi sempre ho serà.
pd: vull donar el meu pesam a tots els seus familiars i amics i us dic que allí on estigue coneixent-lo lluitarà per defensar tot allò que estima.

L'inscripció està complicada


Marathon des Sables
15/07/2009
Abertura de inscripciones de la Marathon des Sables
El dia 7 de septiembre se abrirán las inscripciones de la 25º edición de la Marathon des Sables que se celebrará en el desierto de Marruecos del 1 al 12 de abril del 2010
Como viene siendo habitual No Limit abre las inscripciones de la Marathon des Sables a primeros del mes de septiembre. Para la esperada vigésimo quinta edición de la carrera desértica por etapas más famosa del mundo, la fecha de preinscripción será el lunes 7 de septiembre.
Si en la pasada edición, la 24º, las inscripciones on-line se completaron en un tiempo récord de tan solo 10 minutos, para la Marathon des Sables 2010 hay unas expectativas similares ya que muchos corredores esperan poder participar en esta edición especial que según parece tendrá grandes sorpresas. Como nota favorable cabe destacar que la organización española ha conseguido ampliar el número de plazas de 70 a 100 participantes.

martes, 14 de julio de 2009

Video resum cursa del llop

Aqui vos deixo un petit video de la cursa que he trobat remenant per internet.

http://www.teveon.tv/televisio.php?id=3253&tematica_video=10&id_programa=0

lunes, 13 de julio de 2009

Ja tinc el cap al Sahara.







Com be m'agrada dir no es pot viure del passat i ja toca pensar amb el present i amb el futur.



Be el present sera ficar-mos a entrenar en serio de cara el final de temporada, vull fer el minim de curses que es necesiten tant del circuit catala com del circuit terres de l'ebre, després d'això ja només pensaré amb el desert del Sahara i primer que tot en un amic que tots coneixem molt la " CLAUDIA " una amiga que hem te que ajudar a fer el primer pas, l'inscripció que es dificil fer-la, ja que molta es la gent de tot el mon que es voldra inscriure i molta la que es quedara sense poder-la fer ja que a part del que significa esta prova a més es el 25ª aniversari, aqui l'amiga Claudia hem tindra que tira un cable.



Si aconsegueixo l'inscripció el segon pas sera intentar trobar ajudes economiques ja que només l'inscripció val 3000 euros, però anem pas per pas, si que es cert que el meu cap ja esta treballant però primer el que deia abans, el present es a dir entrenar fort per al final de temporada, després anirem treballan mirant el futur.



lunes, 6 de julio de 2009

Les tres "C"


Quan una persona vol afrontar un repte dur, difícil, ha de tenir clar que només amb les tres "c" l'aconseguirà ( cap, cor, i cames ) no pot fallar cap de les tres, has de tenir una molt bona preparació, una capacitat de sufriment inimaginable que farà que portes a la primera de les "c", el cor, viu, molt viu, a voltes bategant a tota pastilla i s'ha de mantenir, aguantar, cosa molt díficil. Portar-lo a estos extrems vol dir també que estàs "sa" que t'has fet unes probes on t'han dit que estàs més que bé. L'altra"c" entra a escena moltíssim, abans ja de començar un repte, amb tot el que això comporta has de tenir unes cames "guerreres" acostumbrades a batalles, cames que no saben mai quan n'hi ha prou. Llavors quan tu penses que estàs super entrenat per poder afrontar el repte i de cop i volta et fallen les cames molts ho deixen anar, pensen que si després de tot el que han fet encara hi ha dolor.....i això mai!!!!!!!!!!s'ha de patir i si no llavors és quan immediatament es fica a treballar l'altra "c": el cap, per on passen cents d'entrenaments, mil imatges, un milió de moments i infinitat de noms i coses que fan que tires endavant, que lluites i mai abandones, independentment del resultat i del temps, només així podràs aconseguir reptes, sort i a per ells!!!!!!!