martes, 5 de junio de 2018

Ramon Ferrer ( Monrasin )

Hi ha persones que passen per la vida i ningú se n'adona. N'hi ha d'altres que apareixen i desapareixen. I hi ha un petit grup de gent, però, que la seva imatge o nom ressonen amb molta força, tanta que no li cal aconseguir victòries com a altres, perquè ja tenen la pròpia de ser com són. Un cas d'aquests és per mi i per molts: Ramon Ferrer (conegut també com Monrasin )

Fa molts anys que el coneixo, als inicis amb la UEC Tortosa, Ramon ja venia amb nosaltres. Recordo grans trobades on ens reuníem tots, menjàvem i rèiem a parts iguals! Malauradament, d'aquella època alguns han marxat, com el gran Martí Cartoixà, i d'altres seguim aguantant com podem.

El nom de Ramon Ferrer té la capacitat de ressonar entre els grans, com el de Luis Alberto Hernando, campió del món. Menos mal que Ramon no ha guanyat cap mundial, ni crec que el guanye (jejeje). El seu carisma, bon humor, bondat, fotos i blog personal (corriendo por la sierra )  són únics. M'atreviria dir que el seu blog és el millor blog de trail running d'Espanya! Allí es pot trobar informació sobre les curses i també les seves cròniques, les quals estan escrites d'una manera autèntica.

Ramon és d'aquelles persones que t'omples quan dius que ets amic d'ell. És tant el que ha fet per aquest esport i per les "nostres curses" que sols la seva presència et pot  elevar la cursa fins un altra dimensió. El bo d'ell és que igual pot estar a una cursa local com a un campionat d'Europa o del Món i això el fa ser molt especial entre tots els corredors i organitzadors.

Aquest any no l'hem tingut al km vertical Roquetes ( si veiésseu la seva agenda...) ha sigut per força major! Però, la seva no-presència no ha fet més que recordar-nos la seva important figura.

Tothom el vol a les seves curses. Cosa normal. Si li hagués de donar un consell,  seria que es regulés, perquè el volem durant molts i molts anys al món del trail running.

Sempre he dit que els reconeixements a les persones s'han de fer en vida. Doncs aquí tens el reconeixement del meu club, TRAIL ROQUETES,  i el meu propi.

Gràcies per tot el que fas Ramon, el trail runnig et deu molt!

En nom del Trail Roquetes i de la nostra prova KMV Roquetes et farem arribar aquesta medalla, ja que persones com tu representen el nostre esport.  GRÀCIES, GRÀCIES I GRÀCIES.




domingo, 3 de junio de 2018

Km vertical Roquetes ( Copa Espanya )

El que es va viure  ahir va ser increïble. Un orgull immens forma part del Trail Roquetes.

El Km vertical fa mesos q ja anava prenent força, ( aquest any Copa Espanya )  l'última semana és molt intensa i l'últim dia és ja de locos. Per sort, per a este últim tram tenim molta gent que es desviu pel color "groc". Gràcies infinites, ja que sense cadascú de vosaltres això no seria possible.
Tinc també molt clar que aquest any quan el nostre president (Albert Segura) ens cride per anar a l'assemblea per presentar els comptes ens dirà: "hem tornat a perdre diners". Aquell dia, però, li contestaré: "Ben perduts, Albert!" Tinc clar que mai en guanyarem (dinar i sopar, begudes, inflables, fireta, kmv kids amb medalla per tots, i una bossa del corredor poc freqüent) Amb això l'únic que guanyarem és el carinyo i l'afecte de la gent i no cal ni dir que això és molt més que diners! Almenys sé que per nosaltres és així.
Vull parlar_vos sols a nivell corredor, ja que com a col.laborador i voluntari podria no ser parcial.
Aquest any li tenia ganes, sí moltes ganes. Volia demostrar-me que podia fer-lo, i bé, ja que segons la prova d'esforç de dimecres m'ha baixat el rendiment un 10% en tres anys (V02max). No em van esfonsar al dir-m'ho. Tot el contrari! Me vaig dir a mi mateix que amb el CAP i mooolt de sufriment equilibraré i compensaré aquesta baixada física. Ahir ho vaig aconseguir, ja que vaig fer el meu millor temps al kmv:  59:41
Vaig sortir decidit per agonitzar un hora! Al final me van sobrar 19 segons😂😂 però sí que vaig acabar agònic sí...
Aquesta vegada, una més, l'actitut va guanyar a la realitat...i sabeu? No serà l'última!

PD quan vaig al metge vaig en temor. Espero que mai arribe el dia que m'hagi de de dir que el meu cap no funciona, ja que sobre el rendiment desgraciadament m'ho aniran dient any rere any😂.

Amics i companys del Trail Roquetes, gràcies infinites. Com a corredor, valoro, i molt, el treball, entrega i dedicació perquè tots els corredors ens trobessen com a casa. No ha sigut una cursa, ha sigut tot un dia genial.