lunes, 28 de septiembre de 2015

L'Ultra de Tarragona posa fi a la meva temporada

Dissabte tenia l'última prova de la catalonia ultra cup, últim esforç de l'any, però el meu cos ja no està per més esforços...
Tenia possibilitats de fer un lloc d'honor i és per això que anava amb ganes; el cap això em transmitia, un altra cosa, però, és el cos.
Vam sortir a les 7 del matí per fer els 84 km i jo, com sempre, de menys a més. Vaig atrapar al cap de cursa sobre el km 21 i que en aquells moments eren els altres tres corredors que es jugaven la catalonia ultra cup ( Juanjo Oliva, Miguel Angel Gonzalez i Andres Rehm ) en ells vam anar junts fins al km 40. Allí es va trencar el grup, ja que hi havia una pujada per arrivar al control de Bràfim km 44. Vaig arrivar primer a Bràfim, tot seguit Juanjo i junts vam marxar direcció Renau KM 54. En aquests km algo va fallar-me ja que no podia beure, ni menjar, i això era un molt mal símptoma. Se'm va tancar l'estòmac. Ho vomitava tot!
Vaig arrivar a l'avituallament de Renau i Juanjo ja sortia, vaig parar i obligar-me a menjar i beure, i sí, ho feia, però ho treia tot. A partir d'allí un calvari fins a meta, 30 km per endavant que degut a no poder menjar ni beure res el meu cos va anar caient en picat. Al pròxim control de Perafort km 66 ja vaig arrivar caminant. Allí estava la meva dona, el meu fill, sogre i Dani amb Carlos Mantero (company d'equip) que havia abandonat per problemes al genoll. Vaig intentar parar molt rato per veure si podia ingerir alguna cosa però no! Tot cap a fora de nou...
                                              Entrant caminant al control de Perafort km66

L'opció (perquè sols n'hi havia una) era abandonar, no podia fer 20 km més en aquelles condicions ja que només podia anar a pitjor, però vaig decidir continuar....Per? Realment no ho sé, em sentia malament en mi mateix, ara de gelat penso que no tinc per que "axacar-me" res, el cos és savi i si va passar el que va passar serà perquè alguna cosa no estava anant bé i va dir prou.

Vaig fer els últims 20 km caminant i vaig entrar a meta desmanegat. Valentí un gran amic em va acompanyar els ultims 11 km i va veure com pot arrivar a ser de dura una cursa. A falta de 7 km per a meta va passar-me el meu germà, ell encara podia...quina rabieta vore'l que podia córrer! Val a dir que anava 5è fins a falta de 12 km.

Al final després de 9hores 01 min per fer els 84 km vaig arrivar en 10a posició a meta desgastat físicament però enfortit mentalment. Tenia clar quin era el proper pas: DESCANSAR!

Gràcies a tots aquells qe vàreu donar-me ànims, suport i companyia.
Gràcies Dani i Protrailteam per tot el teu temps, confiança i suport.

I com no felicitar al campió: Juanjo Oliva. T'ho mereixes, has sigut el millor! No ens hem d'amagar ni tenir enveja quan un ha sigut millor que tu, tot el contrari. Hi ha gent que li costa....a mi no, FELICITATS! Detràs d'una victòria hi ha molt de sacrifici.

lunes, 21 de septiembre de 2015

La festa d'en Marc

Aquesta temporada 2015 ha tornat a ser un any molt carregat de competicions, i encara me'n queden si déu vol...però cap competició ni podi m'ha fet ni em farà tan feliç com el fet d'haver fet el GR99 PEL MARC.
Suposo que a hores d'ara tothom coneix aquest campió. Si no, podeu mirar la seva història al post que vaig publicar el 25 de maig i que ens anirà be recordar; de passo, ens farà reviure tota la seva vida i sobretot com l'ha superada.
El dia que jo vaig arribar a Roquetes liquidant aquest repte (1000km en 15 dies fent el GR 99 ) en Marc estava a Madrid ingressat i no li vam poder dedicar la "festassà" que estava preparada. Vaig sentir-me com aquell que ho havia donat tot i no havia servit per res.....una mala sensació, incompleta!
Per a poder dir que el repte esta assolit falta la gran festa, la que estem preparant i que espero la gent no s'oblide de tot allò que volia fer el seu dia, el que em van dir que farien: la vostra aportació per a este CAMPIÓ que tenim.
El fet de fer coses com aquesta dóna una felicitat que només aquells que ho experimenten podran saber. Ni trofeus, ni aplaudiments, ni diners, ni competicions són comparables a poder fer feliç a un nen que mereix el millor de tots els nostres esforços.
Dissabte 3 d'octubre ho donarem tot per tu Marc, com tu ho has donat tots els dies de la teva vida!!!!
i a tots vosaltres simplement vos espero acompanyats dels vostres fills per què gaudeixin d'un dia de festa amb inflables, pallasso, activitats per a nens, etc, etc. Vos ho passareu molt bé! No olvideu el millor dels vostres somriures per a Marc.

GRÀCIES

martes, 15 de septiembre de 2015

Cursa de Falset

Ja falta molt poc per al últim objectiu de l'any, UT Tarragona! 84 km de muntany
a el proper 25 de setembre. Estem intentant ficar-mos a punt.. però a l'última cursa del circuit terres de l'ebre vaig poder adonar-me que la temporada s'està fen molt llarga, vaig apretar l'accelerador fins baix de tot i l'únic que vaig aconseguir sembla insuficient per les metes que busco, ( o les metes son altes o el meu estat es molt baix ) segurament les dos respostes son correctes.
Vaig anar amb el meu germà ja que ell també farà ut de Tarragona i Falset era una cursa perfecta per agafar ritme i vaja....el ritme el van possar els altres! jejeje.
Al arribar a Falset vam deixar el cotxe i per recollir el dorsal ja vam tenir una sorpresa..no podiem amb la bossa del corredor! collons quina barbaritat de coses i totes útils!! Gràcies.
Després l'altra sorpresa ja va ser el ritme que es va marcar de sortida, ràpit, molt ràpit, massa per a mi. Vaig anar a la meva però al kilometre 10 ja no tenia ritme de competició, vaig seguir tirant i al arrivar al km 17 on començava la crono on l'any passat vaig guanyar-la amb 7min 50 seg vaig parar deixant passar a varios corredors, vaig descansar sobre 1 min i ....gasss. El gas però es va acavar rapidissim i no vaig agafar ni als corredors que havia deixat passar, jejeje que tontooo! a més vaig fer 9 min 22 seg HORRIBLE!! clar estar que no vaig guanyar la crono....
Res a dir, felicitar als guanyadors i a l'organització i jo a fer l'últim esforç per acavar dignament la temporada.

martes, 1 de septiembre de 2015

Km Vertical Roquetes i Triatló de Xerta

                                           KILOMETRE VERTICAL ROQUETES 2015

Dissabte es disputava el 6è km Vertical Roquetes, un kmv que ha crescut tant que jo em sento un més dels minúsculs organitzadors que som.
El kmv és possible gràcies a l'esforç d'uns voluntaris, esponsors, col.laboradors i corredors que sense ells res seria possible. Gràcies a tots ells ha agafat un altra dimensió.
Vore-ho de fora és un orgull indescriptible, jo com altres l'hem vist créixer des del dia 1 i....com ha anat evolucionant! No pararem, no ens comformem, sabem que tenim errors i volem corregir-los i poder així millorar, no som més ni millors que ningú, només així millorarem segur.
La recompensa de la nostra feina és l'acceptació dels corredors, fa anys que  penjem el cartell de inscripcions tancades, no en poden ser més! Això per als organitzadors és un plaer màxim.
Aquest any dos iniciatives que s'han fet faran més gran el nostre club, ja que el més important de l'esport sempre han de ser els valors, per així poder després transmetre'ls als nens.


" El cuidar la cantera, amb el km vertical kids" i " la solidaritat," col.laborant amb Etnik Solidària per ajudar a construir una vida millor als nens de Caparan" totes dues han sigut les novetats més importants d'aquesta edició i crec que han sigut un èxit en majúscula.
Res més, dir-vos gràcies a tots els que feu possible esta cursa i que aquest any ha tingut l'honor de ser el primer campionat de Catalunya de kilòmetre vertical.


                                                             
                                                         TRIATLÓ DE XERTA 2015

Diumenge al matí vaig anar a fer un triatló a Xerta, ja que fa molts anys que el faig i eé pura diversió, tot i sempre acabar agònic!
Fa dos anys, però, que la transició de l'aigua ja no la fan al canal i ara ho fan al riu. Jo de nedar zero, per tant, ja no ho puc fer, sort que ho deixen fer per relleus i llavors em busco un nedador/a 
L'any passat ho vaig fer amb Maria Cotaina (nedadora de molt nivell) tant que va sortir de l'aigua  amb els altres dos corredors cap de cursa i després ja era tot cosa meva 15 km de btt i 4 de cursa a peu, el resultat: arribar amb Pau Marza agafats de la mà com a primers classificats.
La sensació però no va ser satisfactòria del tot ja que el mèrt és d'aquells que ho fan tot.
És per això que aquest any volia fer-lo amb algú al que li tingués com diria Guardiola " feeling" i vaig pensar amb amics de colla i de club per damunt de tot i així va ser.
Gràcies et dic Fran Vaquer, per acceptar la invitació tot i tu no tenir-ho en ment de fer-ho. Va ser un plaer fer parella amb tu, de veritat t'ho dic! El resultat no importa en moments i competicions on la diversió s'imposa a tot. No cal dir però que ho vam donar tot..jejeje.
Van començar a sortir triatletes de l'aigua i al cap d'un momentet veig assomar-se a Fran amb una cara "desencaixada" molt roig! Vaig notar que s'havia esforçat al màxim o sigue que jo havia d'estar a la seva altura, divertint-me però competint. Vaig adelantar a corredors amb la btt però ja no als dos primers classificats i corrent ja tot va quedar igual. Al final, com sempre en proves tant explosives vaig arribar sense aire. 
Sense arribar primers la satisfacció va ser completa ja que vaig xalar, patir i no vaig treure el mèrit a qui realment el mereixen, els que ho fan tot!
El trofeu de 1ers per relleus és per tu Fran ja que jo no hagués sortit de l'aigua...