jueves, 8 de agosto de 2019

"La Purito"

Aquest passat cap de setmana vam estar per segon any consecutiu (i crec que no serà l'últim) per Andorra. Vam fer la marxa que organitza aquest ex-professional tan mediàtic com és el Joaquim Rodriguez. De passo, Pol va seguir adquerint coneixements ciclistes fent "la Purito Kids", que es feia el dia abans.

No cal ni dir que Pol ho va fer molt millor que jo, ja que amb només 6 anyets es va defensar molt bé en un circuit de 800 mts, on havia de fer dos voltes, una pujada i una baixada, cosa que feia que haguessen de "jugar" amb el canvi de pinyos. Pensant en tot moment amb la seva edat, em va impressionar, ja que ho va fer molt bé. Ell, en canvi, estava tristot, va quedar el 4rt de 21 participants (jeje). El que no sap és que nosaltres, que sabem de què va la cosa, estàvem mes que contents, difícil de fer-li entendre a ell, però això ja és cosa nostra.

Nosaltres sortíem diumenge a les 8 del matí per fer els 140km i 5200+. 6 ports de muntanya per davant: 4 de 1a categoria, un de categoria especial i un de 2a categoria.

La veritat és que el recorregut és brutal. En tot moment vaig anar amb el meu amic Gerard, ell que és "vip", ja va fer-me sortir davant de tots els participants. Només teníem al davant a Purito i Perico Delgado (tela com s'aguanta tot i els anys que te...).

Vam coronar el primer coll amb el Purito que portava una "guasa" amb tothom increïble. Quina manera de disfrutar dalt la bici, el millor és que quan era professional també ho feia perquè això es transmet.

La sorpresa per mi va ser que quan portava 120km i 4000+ i ja pujant el penúltim port (el de segona categoria) vaig notar que se'm tornava a tancar l'estòmec i dalt, al coronar, vaig haver de parar per vòmits. Sí, un altre cop... i ara només amb bici. Està clar que algo al meu cos no funciona, he de fer-me analítica exhaustiva i més proves per trobar el problema, que clar està que hi és.

Vaig baixar el port i quan només quedaven 8.7 km per al final i l'últim port vaig decidir parar. No em compensava seguir amb els vòmits per acabar una marxa. Pot ser, o segur, que si hagués sigut una competició, l'hagués acabat. Llàstima que per segon any no puc arribar amb el meu amic Gerard.  Anàvem a un bon ritmet ( ell va acabar amb 6h45 i jo vaig parar amb 6h 13min). Pot ser l'any vinent, sí que l'acabarem junts..

No passa res. No em dono per vençut, ni res per l'estil. Tot el contrari, amb ganes de ficar-li fil a l'agulla. El fàcil seria plegar "pataquets", però a l'igual que tot en esta vida: "Qui algo vol, algo li costa!"

Salut i a tornar-hi!


lunes, 22 de julio de 2019

Half de Mequinença

Dissabte vaig córrer el half de Mequinença (prova de la copa Espanya). Una experiència més i un dia de competició dur, tant per les distàncies com pel desnivell i la calor. Va ser una bona prova per anar traeint conclusions de Niça i de passo fer proves tant a nivell fisic com de material.

Pareix mentida que en cosa de dos mesos hagi fet dos halfs i un Ironman. Això vol dir, entre altres coses, que he passat de banyar-me a una piscina a fer un total de 8000mts pel riu o pel mar! Sí, jo... no m'ho acabo. D'odiar l'aigua a conviure-hi.

Tampoc vaig quedar content a Mequinença, pel que fa el meu rendiment. Vaig tornar a tenir mals símptomes. Crec però que vaig descobrir el problema. Només ho crec,  perquè em falta tornar a ficar a prova per veure si és el que em penso. Ho tornaré a provar i espero sortir-me'n en la meua. Capquadrat i competidor sí que ho soc, sí.

Tot i els mals símptomes, vaig acabar el half amb estos parcials i classificació:

Natació: 1900 mts en 37:50. Com faig zigues zagues pel mar,  vaig nadar 2050mt.
Bici:    89,5 km en 1020+ en 2h 42:07 i mitjana de 32,8km/h
Córrer: 21 km en 1:34:55 a 4:31 el km

Resultat 36è absolut de més de 200 participants i 4t de la categoria a 47 seg del podi i un temps total de 4h 58:28

Els dos halfs que he fet: 4h 24min Amposta (era pla) i 4h 58min Mequinença (amb desnivell i 35º C). L'Ironman de Niça en 10h07, retallant 25km de bici (però amb 2700+) i  10km amb el córrer, sense oblidar tampoc els 37ºC i una humitat bestial. Dic això perquè tampoc és cap "catastrofe". Sé que no he estat bé, ho reconec,  però, soc un novato i, com totes les coses, necessito el meu aprenentatge. Lo bo de tot? Que ja estic posat en això, perquè sé que ho puc fer mooolt millor, ja que físicament no puc treure tot el meu rendiment. Per què no el puc treure? us preguntareu alguns. Doncs cometo algun error que fa que no pugue exprimir-me tot el que voldria. Ara bé, tal com he dit abans, crec que vaig trobar "el fallo". Si no ho és, el seguiré buscant! Ara ja és una cosa personal. Vull fer un Ironman (Niça no el comptabilitzo,  ja que van retallar distàncies) i ara, com m'hi he posat al 100%, vull fer-ho bé! Ara ja sé lo que toca:  ajustar-ho tot i en uns mesos ho provarem de nou. Abans, però, caldrà competir de nou en altres halfs o triatlons per anar traient conclusions.

Sortir del confort té això, que tot és nou i aprens cada dia. Lo fàcil seria tornar a la muntanya, però, jo encara vull tornar a l'aigua. Un cop quede satisfet en mi mateix, llavors sense cap dubte que hi tornaré. La sort que tinc és que no es mou i que sempre està. 

jueves, 27 de junio de 2019

La prèvia a l'Ironman de Niza

És moment de tirar la vista enrera i recordar com va començar tot.  Sí, va ser amb els amics de la Haima 42 que, parlant més del compte i després d'un dinar, van sortir les paraules "Ironman" i "repte". I de sobte, ja estàvem donant-mos la mà. Teníem 9 mesos per endavant.

Vaig comentar-ho als amics de sempre, ja que per mi un Ironman eren i son paraules majors. Un d'ells fins i tot es va animar, oi Guillermo? 😍 tot i que l'endemà em va trucar dient: "He reflexionat i no puc😧 en un dia, un abandono.  Pintava feo😂

Els dies anaven passant i jo no trobava el moment de tirar-me a 🏊. La gent (perquè  tot se sap) anava fent les seves quinieles. Hi havia de tot: bojos q diuen que de mi depen  anar a Hawai; i els que apostaven que no ho podria fer ( suposo que pel 🏊🏊). Evidentment que tot és respectable, faltaria més!

Jo en canvi aquí he tirat de veterania i ,tot i no haver fet mai cap triatló fins fa un mes (vaig debutar en un half ), ara afrontaré un  Ironman. No em pensó capficar en cap número, el número sortirà. No busco ni 13 ni 12 ni 11 ni 10 ni 9h, sinó buscaré, a la meva manera, disfrutar dintre del sufriment.

Si hagués buscat "el número" no hagués anat a Niza ( 2000+ al tram de bici i 30°C o més de calor). Tampoc soc tonto! Es una manera de dir que no busco un temps, sinó el repte de fer-ho, d'estar amb uns meravellosos amics fets d'un altra competició ( Sables 2012 ) i dir-me a mi que puc 🏊 3800mts  que a vegades i com més gran et fas, costa sortir de la zona de comfort.

He de dir que a mi no m'ha costat gaire dir allà vaig, ja que amb tot el que faig li fico sempre molta passió i dedicació, independentment del resultat, tot i que soc molt competitiu. No per quedar el 500 a una prova deixaré de fer-la, això no va en mi. Puc dir que he provat moltes distàncies i disciplines, en unes vaig millor i en altres pitjors però sé fer més o menys un poquet de tot. Altres s'encasillen amb una modalitat o disciplina i d'aquí no surten, cosa molt respectable, perquè cadascú es un món.

Molta gent m'ha donat consells, molta! Gràcies a tots, amics d'entrenaments! Gràcies també al millor company d'entrenaments, el meu germà, com mos estovem...sort que només fa bici!!!

Com jo sempre dic: " escoltant  sempre aprendràs mes q parlant"  i això he fet, fins i tot avui, amb Jose L Mora encara he aprés alguna cosa sobre el nedar i estem a tres dies de la prova...Gràcies, Jose.

A Niza em guanyaran centenars de persones pero si creuo la meta serà millor q qualsevol de les victòries. Molts m'han dit: "si  nadesses millor o " Si haguesses entrenat més nadant". Jo no penso amb això, jo penso que tinc una família, un treball, salut i que soc un afortunat de la vida i del temps "lliure"que tinc perquè el puc destinar a fer disfrutar/rabiar el meu cos. Clar, i ho faig amb allò que m'apeteix que es corrent o amb bici. Pot ser més endavant aconseguim que siga nedant... jeje

Tema material, roba, bici etc, vaig desfassat, fins i tot pel que he vist  "rosant" el ridícul! Crec que una bici de 6000 euros contra la meva també pot perdre i guanyar és clar,p la diferència que em pugue treure en rendiment la de 6000 no em compensa amb l'import econòmic de diferència.

Espero disfrutar, ja que no potser d'un altra manera i aquells que han fet numeros i inclús apostes (que n'hi han! ) espero no defraudar-vos. Bueno sols aquells que han apostat en contra jeje

Farà solet... d'aquella classe de sol que alguns de veure'l ja es deriteix.....






miércoles, 19 de junio de 2019

Volta Tarragona i Nocturna

Aquest passat cap de setmana vaig participar a la Volta Ciclista Tarragona Màster, prova que consisteix en dos etapes en línea de 81 i 90 km i una cronoescalada de 4,5km fins al Castell d'Escornalbou.

Pensàvem que no hi podríem participar, ja que les inscripcions van volar, casi 200 ciclistes! Sort que tenim amics i  ens va ajudar a poder inscriure-mos per poder-hi ser.

Vaig anar juntament amb el meu germà. Ell va fer les tres etapes, jo no vaig poder fer la cronoescalada ( i mira que m'agradava....), el motiu és que després d'acabar la primera etapa vaig tornar com un llamp cap a casa i per la tarde participava a la Nocturna Fredes-Paüls (48km a peu)

La primera etapa de 81km era prou plana i es va córrer molt ràpid, almenys per a mi, ja que fer una mitja de 43,6km/h per mi es córrer i molt.
Es va fer una escapada d'uns 15 corredors. La resta de corredors en un pilot molt gruixut on hi havia molts nervis, cosa que va provocar una caiguda múltiple a 500mts de meta i que el meu germà i jo vam esquivar per intuïció.
Al final arrivem junts el 22è i 23è. Content per les sensacions i per no caure...

Ell es va quedar allí a la Pobla de Mafumet per fer cronoescalada a la tarde i jo vaig marxar per fer la Nocturna, que vaig fer amb unes amigues amb 8h 17min.
Em gitava a dormir casi a les 4 de la matinada i a les 07.30 h ja tornava a ser de peu per marxar cap a Reus per fer l'última etapa, la més dura i llarga.

Les sensacions al despertar no eren dolentes, tenint en compte el "tute" de dissabte. El que se'm va fer més dur es conduir cap a Reus amb el poc descans.

Estava clar que l'etapa seria dura, es jugaven moltes coses i amb un desnivell de 1300+ estava cantat que el pilot es desfaria en petits grupets.

Fins al km 55 es va anar ràpid però tots junts, allí, però, començava el port, i clar es va trencar tot. Vaig quedar-me en un segon grup per davant 4 escapats i un grupet de 15 on hi eren els millors, per darrera en un tercer grup amb què va entrar el meu germà i després encara hi havia més grupets.
He d'estar content, bona càrrega de km i d'hores d'entrenament per a Niza i bones sensacions. Ara a cuidar-me que la feina ja està feta.

martes, 4 de junio de 2019

Half Amposta

Per fi, sí, ja ha arribat el meu debut en triatló. M'he saltat varies modalitats que crec que s'haurien de fer abans de fer un half ( mig Ironman). Jo l'he fet de cop i el següent que penso fer ja és l'Ironman simplement per dos motius: ni tinc temps ni m'apeteix nedar mes.

Com no podia ser d'un altra manera, vaig cometre un grapat d'errors que els vaig solucionar "in situ". Cosa normal,  debutava. El primer error va ser no portar portadorsals i demanar agulles (si el que me'l va deixar, llegeix la crònica, que m'ho digue que li tornaré, pq no sé qui és, jeje). L'altre, no anar al briefing del dia abans i posar-me al dia. Uns més, no posar-me calcetins per córrer (vaig acabar tot llagat) i  no posar-me vaselina (porto coll i aixelles  llagadets). El bo és que això em servirà d'avís.

L'entrada a boxes per deixar la bici va ser per al.lucinar. Mare meva, quins avions!  Jo amb la meva bici de fa 10 anys pareixia un pringat.... Però el meu cap de seguida es va connectar i em vaig dir "l'important és el pilot Albert". Tot i que, evidentment, tot suma i tot resta...

Vaig entrar al box en la meva motxila i no es podia. Sort de l'speaker que al vore que no m'aclaria de faena va dir-me: "Porta noi ja te l'aguardo jo i afanya't en ficar-te este neopreno..."( no podia ). Al final un altre voluntari em va ajudar, merciiii

Arriba el moment. El moment que no volia afrontar però que, si vull fer un ironman, toca fer: tirar-me al riu per nedar 1900mts amb dos trams de riu amunt.

Donen el senyal de sortida i tothom a l'aigua, tothom menos jo, ja que vaig esperar-me que no quedés ningú a dalt. Llavors, més relaxadet em vaig tirar sense pensar res més que sortir de l'aigua costés el que costés. Un grapat de minuts més que la resta però vaig sortir en 36 min i el 106è. Però vaig sortir.

Transició. Tu et trauràs el neoprè? Déu del cel! Casi 3 min per fer la transició ( inexpert total!). Agafo la bici i em dic a mi mateix: "vamos piloto!" Vaig començar a avançar "avions" amb molta facilitat per acabar els 90km de bici amb 2h15min i 38km/h de mitja. Al món del triatló es pot dir que això és un notable, si pensem que era el meu debut.  Això sí,  arrastrava un suficient molt justet de l'aigua je je

Ja nomes quedava córrer. Fàcil pensareu alguns. Pos no, no vaig trobar-me bé  del tot, de cames sí, però uns problemes que arrastro de soas va fer que juntament amb l'error dels calcetins i les corresponents llagues no pugués córrer  ni comodo ni a gust. Al final 1h30 per fer els 21 km moooolt millorable! Aquí puc millorar sense massa agobios, ja que sé que no vaig estar bé.

Resumint, content amb el debut i  la gestió de la cursa. En molts d'errors però per algo es comença i crec que en un triatló encara més. Amb 4h 24min em vaig presentar a meta amb un esprint amb el meu fill.  Gràcies a la meva dona, pare, germà i amics per vindre'm a donar suport. Fins la propera.

PD: L'ORGANITZACIÓ EXCEL.LENT, VAJA DESPLEGAMENT MES BÉSTIA! ENHORABONA.

martes, 7 de mayo de 2019

Parxes Nutritape

Era obligat per mi, ara que ja han passat uns dies de Sables, parlar d'estos parxes.

Després de provar-los en diverses ocasions i utilitzar-los a Sables, puc assegurar que funcionen i aporten tot el que es diu d'ells. Podeu mirar-ho vosaltres mateix a https://nutritape.com/es/  i mirar qui, entre molts d'altres, els utilitza: Nuria Picas, Pau Capell, etc. Esta gent, creieu-me, no es fica res al cos, sinó els aporta algun benefici. A més, jo no soc dels que volen "vendre" coses,  només ho vull comentar, ja que a la resta d'equip ( Ragna Debats i Alex Fraguela ) també els va anar d'allò més bé.

Estos parxes tenen una vida de 20h, cada paquet conté dos parxes. Durant l'esforç t'aporta aminoàcids ramificats i aliment que es va absorbint a través de la pell. Et dona la sensació, i és del tot cert, que menges i beus menys. A més, quan has acabat en l'esforç físic (cursa, ultra,ironman,etc ) des del mateix moment ja fa la funció de recuperador fins arribar a les 20h!

Des de llavors no he fet més que anar fent proves. Per exemple,  aquest diumenge passat vaig voler fer una prova seria. Vaig posar-me dos parxes per cama, la qüestió era fer 160km en bicicleta amb 3000+ vaig esmorzar poquíssim ( un cafè amb llet, una magdalena i una torrada de mermelada) Durant l'entreno vaig menjar dos platanos i un bido i mig de sals i vaig acabar l'entrenament pletòric amb 5h20 min d'esforç màxim ( 160 km a una mitja de 30km/h amb 3000+ ).

Vos garanteixo 100% que funcionen, però cuidado....penseu que valen 15 euros per paquet! No us ho recomano per fer una simple cursa de muntanya, ja que us resultaria car. Son més per llarga distància, ultres, maratons, triatlons, ironman, curses ciclistes, etc, ja que et permet ingerir menys gels i aliments dels que jo dic "destrossa-estomecs"

Les coses s'han de provar, jo soc dels que no m'agrada massa sortir de les rutines, però amb aquest cas, tinc clar que els parxes Nutritape vindràn en mi per als grans reptes!

martes, 16 de abril de 2019

Resumen Marathon des Sables 2019

Esta crónica no la haré en catalán, porque así podré llegar a ciertas personas que quiero llegar que no lo entienden. Ahí vamos.



Empezaremos desde un principio y por arriba. Empezar por arriba es hablar de Patrick Bauer, fundador, creador y alma mater de la prueba. Aún así, Patrick es mucho más que todo eso, porque fruto de su trabajo y solidaridad esta consiguiendo que Marruecos sea año tras año un lugar un poco mejor que el anterior. Él  renunció a todo por este sueño (y todo me refiero a todo) y éste es su sueño. Patrick, gracias por ir siempre unos pasos por delante de todos.


Seguimos. Patrick es obvio que necesita ayuda y es entonces cuando aparece su mano derecha (e izquierda diría): Olivier Sepulchre, un hombre tranquilo, eficaz, resolutivo y involucrado al 100% con MDS. Olivier es parte de esta cadena que gira todo el año, pero que muchos sólo ven los 10 días de la carrera. Es él la persona que cierra la cadena para que todo gire perfecto. Personalmente, Olivier, te estaré siempre agradecido por darme la oportunidad de revivir estos momentos.

A su lado, se encuentra su mujer Covadonga. Sencilla, discreta, callada. Tu silencio llena tanto que no te extrañes si la gente te quiere tanto. Te quiero.



Y ahora hablaré de mis compañeros de equipo Terres de l'Ebre/Carreras de montaña. Un equipo formado, como ya sabéis, por Ragna Debats, Alex Fraguela y yo mismo. Empezaré por Alex Fraguela.


Alex nada más llegar ya nos metió un golazo por toda la escuadra. Nos dijo que era policía nacional, y, teniendo en cuenta que éramos una haima con siete catalanes y alguno que otro independentista, no estaba nada mal...  Pero afortunadamente, nada se impuso al sentido común. Demostramos ser maduros y desde el principio decidimos no hablar catalán por respeto, ya que no nos entendía. Así que hablábamos español, pero a veces sin querer nos salía el catalán y cambiábamos el chip enseguida. Ah y nada de política, veníamos a por un reto, a practicar deporte y dejamos la política a parte. Allí hubo hermandad y nos fue bien, muuuuy bieeen. Alex, empezaste con un golazo, pero con tu carisma nos ganaste por goleada, Oíste? Nunca olvidaré lo que hiciste por todos nosotros, fuiste el capitán del barco, un líder! Siempre el primero en todo, para ayudar y competir, eres bueno en todo lo que te propongas. Ha sido un orgullo para mí formar parte de este maravilloso equipo donde lo dimos todo. Tu clase se impuso de nuevo, volviste a ser el top 10, volviste a ser el mejor español. Gracias en parte a ti conseguimos lo que conseguimos. Una última cosa, no lo dejes! Sé que estas cansado pero el deporte te debe mucho, deja que te lo devuelva, ya que tu le has dado mucho. Sabes que te has ganado unos amigos para siempre y en Catalunya tienes un sitio a donde ir. Un abrazo fuertísimo y, otra vez, gracias.


La otra parte del equipo, Ragna Debats. No la iremos a descubrir ahora.... Triple campeona del mundo y debutante en Sables. Cuando por primera vez me dijo que le gustaría que la acompañara en esta aventura, mi cuerpo empezó a inquietarse. Yo ya tenía otros retos para el 2019, pero ésto se quedó en segundo plano. Ragna y Sables, era la prioridad, todo lo mío podía esperar. Hace ya muchos años que nos conocemos, ella creció a tal velocidad que se nos fue de nuestras tierras (les Terres de l'Ebre) sin darnos cuenta, pero ella nunca nos olvidó! Ella fue la que escogió que el equipo se llamara "Terres de l'Ebre" un gesto de una magnitud i gratitud enorme. Gracias! Yo sabía que le podría aportar experiencia, pero sólo éso: detalles y experiencia, ya que físicamente lo suyo es de otro mundo. Impresiona verla correr, impone! Tengo claro y muy claro que ella allí no necesita para ganar a nadie a su lado,  es puro talento y el talento junto con una dosis descomunal de sacrificios se impone y se impondrá hasta que quiera. Si quiere será recordada como lo es Mohamed Ahansal o Rachid el Morabity. Gracias mil Ragna por dejarme estar, vivir y compartir esta experiencia contigo, con el equipo y resta de amigos de la Haima.

Haima 11, quiero empezar con un GRACIAS mayúsculo. OÍSTEIS? Que bonito será recordarlo dentro de unos años... A lo mejor será en un libro que publique Ragna de su vida, donde tendremos un espacio, unas pequeñas lineas para recordar los ronquidos de Xavi, las risas tremendas de todas las mañanas, nuestros momentos de compartir, etc. Para mí, fuimos "La Haima". Unos buscan la foto, otros buscan una posición, pero yo me quedo en ésto, en que fuimos "La Haima·! Toti, David, Alberto, Xavi, Jordi entenderéis que formáis parte de un trozo de mi vida porque sabréis de mi. OÍSTEIS? No me equivoqué en elegir, os escanee bien (jeje)! Aquí tenéis un amigo para siempre. Hasta pronto, Haima 11.


De la vida siempre salen y entran personas, pues en Sables también. Una persona consiguió entrar en la mía, Marta Bacardit, fotógrafa oficial dicen. Yo no lo creo, yo creo que es mucho más que ésto, su sonrisa y cariño han traspasado aquella barrera que solo cruzan unos elegidos. Perfeccionista, detallista, siempre ofrecida, con ganas de ayudar y sumar. Todo ésto ha hecho que me ganara para siempre. Muchos te recordaran como la fotografa, ok, correcto! Yo te seguiré viendo, no te recordaré, tenemos muchos amigos en común. Casualidad? No! Algunas personas siempre acaban encontrándose. Te digo todo esto sabiendo que tu querías que en Sables fuera otra persona, otro amigo! Nos vemos en "su" fiesta.



Hay algunas cosas que un ser humano tendría que hacer por lo menos una vez en la vida. Ser padres por ejemplo y poder comprobar como se ama a un hijo, podría ser una de ellas. Para mí, además, es hacer Maraton de Sables, poder vivir una experiencia de esta magnitud te hace madurar, valorar y pensar mucho. Patrick ha llegado mucho más allá, vio en su día la riqueza que hay en un sitio donde muchos piensan que no hay nada....


Para terminar, en cada edición de Marathon des Sables siempre hay un protagonista, son muchos los que se empeñan en serlo. Para mí,  este año ha sido Ragna, pero para algunos ha sido CACTUS, un perro que se enpeñó en seguirnos y llegó, sí, llegó!






sábado, 13 de abril de 2019

C'est fini

Ja està. Ja s'ha acabat. Sables m'ha tornat a donar molt més de l'esperat. He viscut moments durs, moments divertits, moments de tota classe, però si hagués de triar-ne un em quedaria amb el moment de l'abraçada final amb la Ragna, plorant els dos com a magdalenes. Ella donant-me les gràcies infinites i dient-me que sabia en tot moment que havia de ser jo la persona que l'acompanyés a Sables. Buah, això m'ha fet sentir que he estat molt i molt útil.
Durant estos dies, per què no dir-ho, també m'he sentit un poc pressionat per estar al nivell de l'equip Terres de l'Ebre-Carreras por Montana. Com bé sabeu, l'equip estava format per dos autèntics professionals i he hagut de córrer molt i també patir molt, perquè només podia pensar en l'equip, l'equip i després l'equip. En molts moments he corregut amb dolor, sí, però sense dubte, que ho he fet per vatros, Ragna i Alex.
Crec que finalment hem quedat tercers per equips. Això significa que tenim un premi de 2.000€ a repartir entre els tres. La sorpresa que vos deia l'altre dia és que la meva part la destinaré íntegrament a la Lliga contra el Càncer de les Terres de l'Ebre. I ho faig per totes aquelles persones que ens han deixat durant estos anys (que en son moltes, i entre elles estava un dels meus pilars, la meva mare) i també ho faig per tots aquells guerrers i guerreres que es troben lluitant avui en dia contra esta maleïda malaltia. M'heu acompanyat i m'heu donat forces per seguir avant durant tots estos dies.
Per acabar, voldria donar les gràcies al Trail Roquetes i a tota la gent que estos dies ha aportat el seu granet d'arena que, segons m'han dit, n'heu sigut molts. Gràcies també a tots els que un cop més vos heu implicat en cos i ànima a una altra de les meues aventures. Una altra de vençuda. I gràcies també per tots els mails enviats, han sigut millor que qualsevol confitura.

Pd: Gràcies, Ragna i Àlex, per decidir que sigue jo la persona que es quede el trofeu per equips. Això, per mi, significa molt. 

viernes, 12 de abril de 2019

Crònica de l'etapa reina

Hola gent! 
Ahir va ser un dia dur de desert, 78 km en moltíssima calor i patint, però he de dir que vaig a més. Em sento útil i per això del meu equip em van dir : "Anem a pels francesos"! S'ha de dir que tenen molta qualitat, són professionals, però... ara els tenim a 9 min. 
Voldria demanar-vos una última cosa: podríeu enviar missatges d'ànims a tots els que formem la Haima 11? Som: dorsal 819-  Ragna Debats, 823- Totti (enguany fa 50 anys i no l'havia corregut mai, tot una màquina), Àlex - 743 (un professional); David- 249 (un triatleta collonut); Alberto - 273 (immobiliari), Xavi - 305 (fruiter roncador hehe) i Jordi (volia fer-ho millor, però no ha pogut). 
Demostrem que la gent de les Terres de l'Ebre, som diferent i generosos i envieu-los molts emails d'ànims. Això és el millor Sables, estos 5 minuts de lectura emocionant i tendra son una autèntica glòria. Tranquils que vos ho compensaré i sí, creieu-me que així ho faré. 
Tere i Pol, vos tinc ganes i moltes. Papa, germà i resta família d'aquí no res ja torno a estar aquí. 

PD: Penseu que tinc una cosa molt bonica i important per tots vatros, però serà al final. 

jueves, 11 de abril de 2019

Cròniques de la segona i tercera etapa MDS

Crònica del dilluns 8 d'abril 

Hola a tots! Estic molt bé, tot i que em pregunto què fa un serraller amb un equip pro al mig del desert. Avui quan m'han fet el control de motxilla, he tingut la grata sorpresa que la meva motxilla pesa més que el primer dia, però, em sento molt feliç de poder posar el meu granet d'arena. 
No cal dir que l'objectiu de la Ragna ja no és guanyar com a fèmina, sinó quedar entre el TOP 10 de la general. Una autèntica màquina. El problema que tinc és que entre l'Àlex i la Ragna em "pressionen" (de bon rotllo) per la posició per equips, però tinc clar que amb aquesta motxilla no puc córrer més. 
El primer dia vaig passar-lo a la Haima amb un cop de calor i no vaig ni poder escriure el correu amb la crònica. Avui, però, per les dunes pareixia un marroquí més, em sentia molt còmodo. 
Auguro que tot el bo encara estar per arribar i estic motivat per ajudar, no tant per córrer, però la meva felicitat és veure a la Ragna contenta, sobretot, el moment del pastisset. 
Tere, orgullós de tu pel temps a Berlin. Pol, fill, vos estimo molt i prontet vos donaré una abraçada molt forta, però primer tinc una missió a cumplir. 
Tots els missatges que m'envieu són molt millor que qualsevol gel que em pugue prendre. Així que ja ho sabeu. 


Crònica del dimarts 9 d'abril 

Hola! Un dia més de desert, un dia dur, però ja ho sabíem. Les coses em van bé, una cosa bona que tinc és que sé sofrir molt, ho porto de serie. Tot i que la motxilla pesa molt, avui es notava que la gent l'havia buidat molt de menjar. Enyoro totes les coses bàsiques del dia a dia: posar el cap al coixí per dormir, una esterilla, un sac, una abraçada. El bo de tot plegat és que en 5 dies ho tornaré a tindre. 
Avui la Ragna ha patit molt de l'esquena, però amb dos pastissets i la seva capacitat de recuperació, demà ja tornarà a estar al 100%. Com ja vaig dir, vol fer Top 10 absolut i crec que ho farà. Per equips estem allí, en segona posició, però un equip francès amb molt de pro va en primer lloc. No obstant això, ho donarem tot. 
Família, quines ganes d'abraçar-vos que tinc. Pol, quines ganes que té el papa de vore't i anar al camp del Reguers a "pegar xuts".
Envieu correus a la Ragna que ho necessita. Gràcies! 




lunes, 25 de marzo de 2019

10km Ampolla

Ahir, juntament amb la meva dona, vam córrer els 10 km de l'Ampolla.
Jo em presentava fatigadet, ja que queda poc per Sables i era important no saltar entrenaments, cosa que no vaig fer, inclús el dia abans vaig fer la volta als Ports en 🚲 182km i 2500+

El mateix dia de la cursa vaig anar i tornar de l'Ampolla també amb 🚲 . He de dir, però, que no va alterar gaire el temps de la cursa ni el resultat. A més,  vaig poder compartir l'arribada amb Luis F Puentes, una persona que li dona vida al nostre esport ja sigue corrent, organitzant, dirigint o ajudant.

Pel que fa a Tere aquesta vegada no es va trobar "super" tot i això va saber ser constant i sufrir per acabar 3a absoluta. Bravo! Ara mentre jo correré pel Sàhara ella ho farà a la mitja marató de Berlín, on intentarà millorar la seva marca personal.

Res, que a mi em queda poc ja per afrontar Sables. Em trobo molt bé, vaig amb l'experiència i amb gent de molta classe. Sé que disfrutaré al màxim, patint com un boig! Però això m'agrada i molt..

domingo, 17 de marzo de 2019

Mitja marató de Salou

Ahir va ser un dia d'estos complets, que les cames i el cos se'n recorden. Estos dies son necessaris si el que es pretén aconseguir son quotes altes. Sables està a prop i després Niza o sigue que " A per feina".
La idea era pujar a Salou en bici i després fer la mitja marató amb el mínim temps de recuperació. El problema, però, és que Salou esta massa prop de casa😂 i jo volia fer 120km abans de la mitja marató.
Li truco a un amic d'infància, Santi, que aquest any torna a la Titan i li comento la idea, em diu que vindrà a rebrem sortint de Montroig. Ens vam trobar a Miravet, llavors vam Fer: Tivissa, Montroig, Monbrió, Reus i cap a Salou. A l'arribar faltaven 4km però vaig tornar direcció Cambrils per fer-los. Al passar per Montroig vam parar 5min, volia saludar als seus pares, me'ls estimo molt.

Un cop fets els 120km, ja només calia menjar algo ràpid i esperar el tret de sortida de la mitja. Allí també tindria companyia (Marc Treso) ell tambe venia de fer 2h de bici i volia córrer per baix de 4 el km i....m'apunto al carro😂.

Vam aconseguir fer-la tota un al costat de l'altre i corre a 3:48 el km. Per poder arribar a meta en 1h20:11 satisfet. Sí, era necesari fer aquest entreno, jo em motivo posant-me a prova i si algo he après en estos anys és que a ningú li regalen res, detràs hi ha sempre molt sacrifi. Ahir tots els meus amics, la meva dona, fill, estaven a la nostra finca de calçotada i rustint carn, mentre jo, em menjava dos barretes....

Ahir entreno de cap, on va guanyar lo positiu. El negatiu és que no vaig riure tant com els meus amics, segur!
Pd: Gràcies, Núria, per tornar-me a casa. 😉



lunes, 25 de febrero de 2019

Duatló de Garcia

Ahir vaig estar a Garcia, un petit poble de la Ribera situat al costat del riu Ebre. Allí es va organitzar per tercer any consecutiu un duatló de muntanya fantàstic. El poble pot ser és petit, sí, però la seva gent és molt gran. Va ser tot un èxit i als corredors/es ens van fer sentir per moments millor que a casa.



Personalment no he volgut perdrem cap edició. M'agrada mourem per sensacions i, tot i que el mateix dia es disputava una cursa de muntanya al Pinell de Brai i una social ciclista a Gandesa, al final em vaig decidir pel DUATLÓ de GARCIA.



No amagaré que em feia goig guanyar, a qui no? Era una setmana especial per mi (5 anys de la mort de la meva mare). Vaig pensar i molt amb poder aixecar els dits per senyalar el cel per ella, però també per la filla de l'Òscar (vaja història també...). Al final, però, no va poder ser! Això sí, puc assegurar que van estar presents en tots i cadascuns dels minuts de sufriment de la prova.



Cada cop és més difícil estar competitiu, la joventut apreta i molt ( cosa molt lògica ). Jo tinc moltes batalletes a les cames ja, però no els hi tinc por (jeje). A més, puc estar a qualsevol lloc fent qualsevol cosa i sempre preparat per a oferir el meu esforç, ja sigue a un 10km, mitja marató, marató, cursa de muntanya, ultratrail, cursa ciclista, curses de btt, duatló, triatló i, ara prompte, un Ironman. Pot ser si em centrés bé en alguna cosa encara ho faria mig bé i tot.



La cursa va ser dura, però estava preparat! Esperava més de mi amb la btt però és que sóc molt patet.  Vaig arribar a l'ermita per fer la primera transició 4t, però a tres minuts del primer. Massa temps! Després vaig córrer prou bé i li vaig retallar 2 min 30 seg amb els 10km de cursa, però veient com anava amb la BTT sabia que seria casi impossible. Tot i això, ho vaig voler provar fins al final i ... no, no va ser possible. Al final 2n a 1min 22 seg. A destacar la caiguda amb BTT que em vaig "pegar", m'ha deixat adolorit de collo...



No dubteu que l'any vinent hi tornaré. Gent de Garcia, sou collonuts. Després de tres vegades aconseguir la segona posició, vindré amb l'esperit de competir i d'anar a per la victòria! A la quarta va la vençuda, diuen... (jeje)




lunes, 18 de febrero de 2019

10km Amposta

Ahir vam anar a fer els 10km d'Amposta, primera cursa puntuable per la running series.

Aquest cop acompanyat per la meva dona, que seria a la postre la protagonista del dia.
No acostumo a fer 10km d'asfalt i per aquesta disciplina hi ha gent rapidíssima! Es va guanyar amb un temps de 31 min!😱

Feia fresqueta al matí, però ideal per córrer. L'organització perfecta, els de Montbike saben de sobres com fer-ho. Va estar super bé, el lloc a més (Parc Dels Xiribecs) és magnífic tant per als adults com per als crios.

Vaig sortir en la idea d'anar entre 3:40 i 3:45 el km (així ho havíem parlat eh Jordi..) i sí, vaig poder fer el plantejat acabant els 2 últims km a 3:38. Bon senyal! Al final 36min 36seg, però em van sortir uns metrets de menys. Per tant, és per justificar que mereixia un 37😅

La "sorpresa", però, la de Tere, ja que es va quedar a 8 segons de la victòria, gran cursa patint com mai per fer 42:30!!👏

Ara diumenge pròxim duatló per posar-me un poc més a prova.

Gràcies pel dia ampostines/ins.

lunes, 28 de enero de 2019

30 KM DE LA SB HOTELS TARRAGONA

Ahir vam encetar el 2019 i de quina manera... corrent 30km d'asfalt i amb un fort vent.

La idea era córrer per baix de 4 el km, ho vaig aconseguir! 3.59.....jeje molt lluny del 2017 on vaig fer 1h52 a 3'45 el km i fent de llebreta al gran Ferran de Torres. Altres temps!

Ara, corrent a peu encara estic molt verdet, això de la piscina i la bicicleta fa que em faltin hores per córrer i com lo córrer va un poc de serie... ho he deixat un poc.

Vaig sortir amb un grupet que tenien previst fer-ho a 3'55 el km (Robert i Enric, Sergio ) però a partir del km 22 vaig quedar-me. Els deures no estaven fets i només aquells que els fan tenen recompensa (vaig ser l'únic que em vaig quedar d'aquell grupet tant bo).

Feia molt vent i anar sol els últims 8 km va perjudicar-me molt però al ser un bon test d'entreno, aquell airet de cara eren vitamines per més endavant!

Al final 15è absolut en 1h 59 min 29 seg. Content. Avui en bones cames per entrenar i seguir sumant que això no ha fet més que començar.

Agrair a Marc Alado i SB hotels pel tracte vip rebut. Als voluntaris per la paciència. Als fotògrafs per la dedicació. I finalment, al vent per la seva força (jeje). Sense ningú d'ells, no hagués pogut sortir un bon entrenament com el d'ahir. Gràcies i fins la propera.

PD Voldria destacar la cursa feta per Nuria Pallarés, que ahir debutava en marató, i crec que al final li va perdre el respecte a la distància i se'n va sortir!! Va arribar a meta com si res en menys de 4 hores….déu del cel!!!