domingo, 28 de febrero de 2010
5.30 del mati riiiinnnngg
Veure les fotos de grup hi no poder ser-hi.....fa mal
Faig més cara de cansat jo que ella.
M'ha sonat el despertador? algú em truca al mobil? estaré somiant? que cony passa? ah.... he d'anar a entrenar!
M'he canviat i després de fer una ullada per la terrasa i veure sols les estrelles com brillaven en un cel completament fosc m'he dit:
- No estem bé, ara he d'anar a fer km? quan he tornat a mirar el cel ja el mirava del carrer, eren les 6h de la matinada.
Al sortir del poble,m'he trobat als ultims que encara arretiraven llavors. No vull pensar el què els ha passat pel cap però segur que amb la "bufa" que portaven s'han frotat els ulls per si a cas somiaven.
He anat pel canal passant per Aldover, Xerta, i fins l'assud, llavors he agafat la via verda passant per les estacions de Benifallet i Pinel. Allí he sortit de la via verda per agafar la carretera ja fins Miravet.
M'han sortit 42 km que he tardat 3.24 min per completar. A l'arribar allí ja m'estaven esperant tots els amics, Tere que feia la marxa, els meus pares que també la feien i sense temps per res més, he sortit per acompanyar a Tere.
Pensava que aniria molt còmodo però o jo estava menos bé del que pensava o Tere corre molt més de l'esperat, ja que he parat a fer una parada tècnica i m'ha costat agafar-la, li he dit:
- Però com has baixat?
Llavors arribem a l'últim avituallament i ens diuen que anavem 3ª i 4º de la marxa, ara ja ho entenc tot, estem corrent molt! al final ha arribat 3ª i 1ª dona de la marxa, la Tere estava contenta i jo... fotut, però alhora també content per ella!
L'entrenament del dia:
42 km a 4.51 ritme mig
10.3 km mitja muntanya ( marxa ) 1h 20 min
sábado, 27 de febrero de 2010
Arrivem a l'últim mes!
Ahir divendres vaig anar a rodar un ratet ja pensant en què faria este cap de setmana, si faria molt, poc, muntanya, pla, platja i no tenia les idees gens clares, a vore si al final trio l'opció de descansar...
Cada dia que surto sol a entrenar és un pensament, ahir va ser el que faria el cap de setmana i el pensament em va durar els 18 km que vaig fer, un altre dia el pensament és la Marató des Sables LLAVORS APROFITO I FAIG LA TIRADA MÉS LLARGA....
Cada cop ho veig més prop i és ara quan començo a pensar moltes coses, molts detalls, coses que em fan pensar....com anirà tot? estaré preparat? hi ha gent que ha confiat molt amb mi i ara m'entra un poc de....no sé, un cosquilleig que em poso nerviós.
Prou no parlessem més d'això que encara falta un mes i em poso nerviós.
L'entrenament de divendres:
18 km a un ritme mig de 4.55 el km
20 min estiraments
Cada dia que surto sol a entrenar és un pensament, ahir va ser el que faria el cap de setmana i el pensament em va durar els 18 km que vaig fer, un altre dia el pensament és la Marató des Sables LLAVORS APROFITO I FAIG LA TIRADA MÉS LLARGA....
Cada cop ho veig més prop i és ara quan començo a pensar moltes coses, molts detalls, coses que em fan pensar....com anirà tot? estaré preparat? hi ha gent que ha confiat molt amb mi i ara m'entra un poc de....no sé, un cosquilleig que em poso nerviós.
Prou no parlessem més d'això que encara falta un mes i em poso nerviós.
L'entrenament de divendres:
18 km a un ritme mig de 4.55 el km
20 min estiraments
viernes, 26 de febrero de 2010
Avui revisions mèdiques.
De bon matí he anat a l'Aliança a fer-me proves, ja que la prova de l'esforç i l'electrocardiograma són obligatòries per a la marató des Sables.
Eren les 8.45 del matí quan hi he entrat sense esmorzar i hem començat per l'electro, després el pes, altura, flexibilitat, gruix de grassa corporal, etc.
La prova de foc ha sigut la part de la cinta caminadora. Em pensava que me la farien per temps i velocitat i...sorpresa l'hem fet amb inclinació amb graus de pendent combinat amb velocitat.
Al principi bé, hem començat amb inclinació del 10% a 4.5 de velocitat per passar a 12% i 5.7. Després 14% i 7.2 i a partir d'aquí ja ha començat el patiment 16% i 8.3 de velocitat llavors es quan sento:
- el proper serà l'últim palier que podràs fer. Llavors serà de 18% d'inclinació i 9.4 de velocitat.
He tingut la ment el suficient clara per riure interiorment i dir-me a mi mateix que el podria passar eren 2 minuts d'esforç màxim i de sobte sento:
- et queden 40 segons per passar a l'últim palier del test, eren 2 min a una inclinació del 20% i una velocitat de 10.3 un palier crec que insuperable.
- Passem a l'ultim palier! quan no pugues fes-me un senyal.
Em cremaven els quadriceps com mai, respirava per dintre aquell tubo i hem faltava aire per tot arreu, llavors i quan portava no més de 10 segons li he fet la senyal, contra la meva voluntat però si no ho faig m'exploten els quadriceps.
El Dr.Guasch ha dit que havia sortit una prova molt maca i jo li he dit que tenia uns quadriceps molt lletjos.
No sé si ho creure-ho però he estat tot el matí "tocat"...quin mal les cames!
-Joder, però si només han sigut uns quants minuts!
Per la tarde i no amb moltes ganes he sortit a entrenar amb Nando que l'he trobat al gimnàs, entrenament suau i a preparar el cap de setmana.
Entrenament d'avui dijous:
15 km a un ritme mig de 4.53
1000 abdominals
25 min estiraments
Prova de l'esforç
Eren les 8.45 del matí quan hi he entrat sense esmorzar i hem començat per l'electro, després el pes, altura, flexibilitat, gruix de grassa corporal, etc.
La prova de foc ha sigut la part de la cinta caminadora. Em pensava que me la farien per temps i velocitat i...sorpresa l'hem fet amb inclinació amb graus de pendent combinat amb velocitat.
Al principi bé, hem començat amb inclinació del 10% a 4.5 de velocitat per passar a 12% i 5.7. Després 14% i 7.2 i a partir d'aquí ja ha començat el patiment 16% i 8.3 de velocitat llavors es quan sento:
- el proper serà l'últim palier que podràs fer. Llavors serà de 18% d'inclinació i 9.4 de velocitat.
He tingut la ment el suficient clara per riure interiorment i dir-me a mi mateix que el podria passar eren 2 minuts d'esforç màxim i de sobte sento:
- et queden 40 segons per passar a l'últim palier del test, eren 2 min a una inclinació del 20% i una velocitat de 10.3 un palier crec que insuperable.
- Passem a l'ultim palier! quan no pugues fes-me un senyal.
Em cremaven els quadriceps com mai, respirava per dintre aquell tubo i hem faltava aire per tot arreu, llavors i quan portava no més de 10 segons li he fet la senyal, contra la meva voluntat però si no ho faig m'exploten els quadriceps.
El Dr.Guasch ha dit que havia sortit una prova molt maca i jo li he dit que tenia uns quadriceps molt lletjos.
No sé si ho creure-ho però he estat tot el matí "tocat"...quin mal les cames!
-Joder, però si només han sigut uns quants minuts!
Per la tarde i no amb moltes ganes he sortit a entrenar amb Nando que l'he trobat al gimnàs, entrenament suau i a preparar el cap de setmana.
Entrenament d'avui dijous:
15 km a un ritme mig de 4.53
1000 abdominals
25 min estiraments
Prova de l'esforç
jueves, 25 de febrero de 2010
Mauro sempre seràs una referència per natros.
Quants de bons ratos hem passat amb la neu, quines sortidetes sempre prepares!
Al triatló de Xerta sempre ha obtingut classificacions destacades.
El dia que ens van entregar l'equipació, quin goig feiem.
Amb la seva dona, l'incombustible ISA, quina foto més xula.
Li vam entregar un regalet perquè sempre mirés els amics que té.
Aquí està el mestre amb un dels millors alumnes.
Avui i no sé per què avui en concret, potser perquè ahir feia 51 anys, potser per les vegades que ho havia pensat i mai ho havia fet però ha arribat l'hora de donar-li un petit homenatge, ja que ningú més que ell el mereix.
Qui coneix a Mauro sap que des de fa molts anys és un referent al nostre territori, amb molts d'aspectes: organitzador entregat, deportista i sobretot un referent de la muntanya, un referent per a tot. Ha escrit llibres sobre rutes de les nostres terres, ha fet de guia de tots en més d'una ocasió, de qui no? ha estat sempre al costat dels nous fent de conseller, i ha estat tot un mestre per la majoria de tots natros.
Podria estar ficant-li qualificatius un bon rato...però el que de veritat m'impressiona d'ell és la seva voluntat per sacrificar el seu temps per altres.
Un exemple ha estat en l'organització de la millor cursa de muntanya de les nostres terres, la de Paüls, on juntament amb el sr Martí van fer d'esta cursa un referent a nivell català.
Un altra cosa que m'agradaria destacar és el seu lideratge, què farien 50 corredors sense un guia? ell ens ha ensenyat racons i racons per on només havien passat cabres per fer-ho servir ara de senders d'entrenaments.
I què dir d'este blog que estiu llegint, sabeu com es diu el fundador? qui m'ha ajudat a tirar-lo endavant, qui en més d'una ocasió m'ha ajudat a penjar coses etc, etc, dons sí, es diu Mauro.
A mi personalment m'ha ajudat molt i sap o li dic que li tinc respecte i admiració i sempre t'estaré agraït per tot el que has fet per mi, sempre seràs un amic i una referència.
Esperem tindre´t molts anys amb natros, a la MUNTANYA.
Sortida amb els amics de la Uec
Sortint d'inspeccionar la cova d'en Rubi, ja que no hi havia estat mai.
Amb l'exkf que ahir cumplia 51 anys i disfruta de la muntanya més que ningú.
Avui he sortit a entrenar amb els amics de la UEC ( lo manso, ou dur, l'exkf, Jordiet )ja que feien una volteta bastant bonica. A més i sense saber-ho era el cumpleanys de l'exkf des d'aquí FELICITATS! així que ha sigut un plaer acompanyar-lo.
Jo he sortit de Roquetes ja que havíem quedat al registre (on treballa l'exkf) i d'allí hem arrencat amb cotxe fins casi la cova d'en rubi on hem començat l'entrenament, la volta ha sigut molt bonica i distreta.
La tornada de la capella del Carme fins Roquetes també l'he feta corrent ja que em faltaven alguns km per completar el di. Després sessió d'estiraments i abdominals i cap a casa que demà tinc les proves de l'esforç, analítiques i tot este rollo a l'ambulatori, ja us informaré què tal.
L'entrenament d'avui dimecres 24 de febrer:
19 km de mitja muntanya a ritme suau
25 min estiraments
500 abdominals.
miércoles, 24 de febrero de 2010
Heu de treure el temps d'on sigue per a llegir este llibre.
No sé per què però sóc una persona poc afiliada a la lectura, serà perquè tinc poc temps, entre el treball, entrenos, familia, etc és difícil, però com he dit moltíssimes vegades: "si un vol pot". Doncs, això us dic, intenteu tenir un ratet per anar llegint aquest llibre, no féssiu com jo que me l'he llegit amb 3 dies, hi ha 370 pàgines però llegiu-lo, és realment impressionant el que una persona pot arrivar a fer per sobreviure, increïble la fortalesa que tenim dintre nostre i que natros no sabem, ja que mai hem estat en una situació límit (almenys jo), però ud dic que som més forts del que pensem, animeus per a saber sobre esta història.
Canviant de tema, este matí m'han donat hora per dijous anar-me a fer l'electro cardiograma, prova d'esforç, analítica, etc. ja que m'ho demanen per al Sables i també de passo sabrem com estem i com està responent el cos, ja us ho contaré demà.
L'entrenament d'avui ha sigut suau, pel matí massatge de descarga i....sorpresa! les cames no estaven tant fotudes com en sessions anteriors i el volum havia segut el mateix, per no dir pitjor.
Per la tarde he sortit a rodar molt suau un ratet, m'he trobat prou còmode, a més m'he trobat al meu amic Pako Murall que anava com un "rallo" per la via verda i l'he acompanyat...o ell a mi.
Al final m'han sortit 16 km a un ritme mig de 4.52 el km
700 abdominals
20 min estiraments.
martes, 23 de febrero de 2010
13 són 13 ( queden 37 dies )
Avui pensava descansar, ja que este fin de setmana he "maltractat" el cos, però al final he decidit anar al gimnàs.
Una volta allí i mentre em treia la roba veia com tot el que em posava era material running. Primer els pantalonets, paravent, sabatilles i quan m'estava donant compte ja m'estava preparant el garmin, "però no em he de descansar?" m'he preguntat. I per a autoconvencem, m'he dit que només aniria a roda un ratet... Al final m'ha surtit 13km.
Pot ser els kilòmetres d'avui els ha fet gràcies a un llibre que m'estic llegint i que m'ha "trastocat" un poc, ja que he vist que natros no som més que simples persones que lluitem per reptes esportius i n'hi ha que lluiten per viure, us publicaré el títol del llibre i us el recomano perquè simplement és INCREIBLE.
ENTRENAMENT D'AVUI DILLUNS 22 DE GENER:
13 km a un ritme mig de 4.59 el km
25 min estiraments
20 min sauna
Una volta allí i mentre em treia la roba veia com tot el que em posava era material running. Primer els pantalonets, paravent, sabatilles i quan m'estava donant compte ja m'estava preparant el garmin, "però no em he de descansar?" m'he preguntat. I per a autoconvencem, m'he dit que només aniria a roda un ratet... Al final m'ha surtit 13km.
Pot ser els kilòmetres d'avui els ha fet gràcies a un llibre que m'estic llegint i que m'ha "trastocat" un poc, ja que he vist que natros no som més que simples persones que lluitem per reptes esportius i n'hi ha que lluiten per viure, us publicaré el títol del llibre i us el recomano perquè simplement és INCREIBLE.
ENTRENAMENT D'AVUI DILLUNS 22 DE GENER:
13 km a un ritme mig de 4.59 el km
25 min estiraments
20 min sauna
domingo, 21 de febrero de 2010
Lluitant es pot aconseguir el que es vulgue
Com podreu comprovar, no hi ha manera que sume kilos al meu cos, ja que després de totes estes palisses en prou feines aguanto el pes que tenia. Voldria sumar algun kilet, però resulta impossible.
Avui hem fet una sortida molt bona, hem sortit des del Toscà Paco (lo rei) Tere, Alvaro (l'altre cunyat), Carlos i jo, direcció coll de carabasses. Jo m'he desviat un moment arribant fins a la cova dels adells tornant després per la sendera i ja anant amb ells fins a coll de carabasses, passant per clotes, rases i Paüls.
Ells han millorat tots molt, perquè, per exemple, qui hagués dit que Alvarito i Tere farien 19 km de muntanya arrivant al cotxe corrent? Jo no, la veritat... hi ho van fer, cada cop estan més forts. A l'arrivar a Paüls, ells s'han quedat a la furgoneta que havíem deixat a primera hora del matí, però jo no, he baixat des de Paüls fins a casa, fent els km que em tocaven i arribant a casa prou carregadet.
L'entrenament d'avui dissabte 20 de febrer ha sigut:
40 km amb un desnivell positiu d'uns 1000 mts.
Dia de platja ( QUEDEN 38 DIES )
Ivan esta sent una ajuda important, acompanyan-me a molts entrenaments.
Avui, i acompanyat per Ivan, he fet tots els km per platja, hem sortit a les 9.30h de casa (tampoc calia matinar ja que no volia fer més de 2 hores). A les 10h sortíem de la platja dels Eucaliptus direcció a les salines de la Ràpita, hem arribat fins passat la punta de la banya i allí hem voltat i fins al cotxe.
Ha sigut una sortida distreta, ja que al principi ens hem fotut fins al coll, ja que havia pujat la mar els dies abans i estava tot tou i amb llocs que t'havies de mullar els peus i....així ho he fet, al principi donava peresa, però al final corria per l'aigua com si ho fes per la via verda.
Hem deixat tant el seu cotxe com la seva bici ben "guapets", preparats per passar pel "karcher" (penso que haurà de ficar algo més que un simple "euro"...)
L'entrenament d'avui diumenge 21 de febrer ha sigut:
22 km a ritme suau, sobre 5 el km, ja que avui no volia portar el garmin, sinó fer 2 hores tant hi era el temps que sortigues. Ivan m'ha dit que al seu conta kilòmetres li han sortit 22 km i pico.
Pos demà més.
entreno de recuperació
Avui l'entrenament ha sigut preparatori per al cap de setmana, ja que vull fer bastant de volum.
He anat al gimnàs i m'han passat 2 hores volant. Primer de tot he fet jacuzzi, què bé que s'està allí dins! Estaria tot el dia fins que sortigues tot arrugadet, jeje però com diu lo dicho "tot lo bo s'acaba pronte". Després he seguit amb abdominals, estiraments, sauna, dutxa i cap a casa que s'espera un cap de setmana d'aupa.
Entrenament de divendres:
40 min jacuzzi
1100 abdominals
25 min estiraments
15 min sauna
He anat al gimnàs i m'han passat 2 hores volant. Primer de tot he fet jacuzzi, què bé que s'està allí dins! Estaria tot el dia fins que sortigues tot arrugadet, jeje però com diu lo dicho "tot lo bo s'acaba pronte". Després he seguit amb abdominals, estiraments, sauna, dutxa i cap a casa que s'espera un cap de setmana d'aupa.
Entrenament de divendres:
40 min jacuzzi
1100 abdominals
25 min estiraments
15 min sauna
jueves, 18 de febrero de 2010
Resum des de l'1 de Gener al 18 de Febrer
Avui he tingut la curiositat de contar tots els km, abdominals, estiraments i tot el que he fet fins avui.
Tenia clar que havia fet molts de km però m'he assustat un poc al fer les mitges.
Bueno tots els meus numeros son estos:
Km totals des de l'1 de gener fins avui 871 km mitja de 17.7 km contant els 47 dies que portem de l'any si pensem que n'he descansat 7 hem surten 20.8 km.
Abdominals 16.515 una mitja de 337 diaris.
estiraments 16 min de mitja diaris.
Tenia clar que havia fet molts de km però m'he assustat un poc al fer les mitges.
Bueno tots els meus numeros son estos:
Km totals des de l'1 de gener fins avui 871 km mitja de 17.7 km contant els 47 dies que portem de l'any si pensem que n'he descansat 7 hem surten 20.8 km.
Abdominals 16.515 una mitja de 337 diaris.
estiraments 16 min de mitja diaris.
Qui algo vol, algo li costa. ( queden 42 dies)
Este matí i per no pedre la costum....a entrenar!! però la veritat és que avui ha sigut distret. Ahir em va acompanyar Moises i avui ha sigut lo jesusenc i Ivan (en la bici), quina sort que tinc! sempre m'acompanya algú i la veritat és que s'agraeix i molt.
Avui he pogut comprovar que el jesusenc esta fortíssim, cuidado a Miravet, donarà que parlar, ja que hem fet molts km i a bon ritme, se'l veu molt bé. De quan en quan fotiem una estiradeta i ell estava allí com un campeón, a vore com li va esta tarde l'spining.
L'entrenament d'este matí ha sigut:
24 km a un ritme mig de 4.34 el km
500 abdominals
25 min estiraments
10 min sauna
Avui he pogut comprovar que el jesusenc esta fortíssim, cuidado a Miravet, donarà que parlar, ja que hem fet molts km i a bon ritme, se'l veu molt bé. De quan en quan fotiem una estiradeta i ell estava allí com un campeón, a vore com li va esta tarde l'spining.
L'entrenament d'este matí ha sigut:
24 km a un ritme mig de 4.34 el km
500 abdominals
25 min estiraments
10 min sauna
Ni quan feia la mili mirava tant el calandari ( queden 43 dies )
Què llarg se'm fa!! estic fatigat de tants i tants km.
Cada dia és el mateix i encara em falten 3 setmanes fortes d'entrenament. No sé si podré aguantar fins al final, bueno sí que aguantaré però... a vegades em pregunto: tot això valdra la pena? hi ha dies que ho penso que tots estos entrenaments i tots estos sacrificis a voltes en una cursa d'estes característiques no serveixen per res, una petita llaga o un petit detall et fa abandonar i llavors mires atràs tots estos mesos i penses Déu meu quina barbaritat, tant de sacrifici per no res.
Però hem de ser positius i pensar que sí que sempre detràs d'un esforç hi ha una recompensa.
L'entrenament d'avui dimecres ha sigut:
23 km a un ritme mig de 6.02 el km amb un desnivell positiu de 550 mts.
400 abdominals
25 min estiraments
martes, 16 de febrero de 2010
Tere, necessito musica
Cada cop em costa més entrenar i complir amb tots els entrenaments, em toca buscar fórmules per no deixar-me'n cap, ni un entrenament!!! ho he de fer tot! però... és molt dur.
He fet coses que n'hi ha per dir:
- tu no estàs bé!
Quan algun dia em toca doble sessió, em deixo pel matí tota la bossa i les sabatilles al gimnàs per així tornar a la tarde i fer l'altre entrenament.
O l'altra és trucar a algú perquè m'acompanye i així m'obligo.
Ara li he demanat a Tere música, mai he entrenat amb música però busco motivació i coses noves per poder acabar els entrenaments ja que queda poc, no podem fallar.
Este cap de setmana he descansat, increïble, no? Ni jo recordo el temps que feia que no descansava 2 dies seguits...
Ahir vam tornar a la normalitat i vaig fer 17 km a un ritme mig de 4.49 km
Avui he fet doble sessió;
Matí 26.5 km a un ritme mig de 4.32
Migdia massatge descarga al meu angel de la guarda
Tarde 5 km molt suau a 6 min km
20 min estiraments.
He fet coses que n'hi ha per dir:
- tu no estàs bé!
Quan algun dia em toca doble sessió, em deixo pel matí tota la bossa i les sabatilles al gimnàs per així tornar a la tarde i fer l'altre entrenament.
O l'altra és trucar a algú perquè m'acompanye i així m'obligo.
Ara li he demanat a Tere música, mai he entrenat amb música però busco motivació i coses noves per poder acabar els entrenaments ja que queda poc, no podem fallar.
Este cap de setmana he descansat, increïble, no? Ni jo recordo el temps que feia que no descansava 2 dies seguits...
Ahir vam tornar a la normalitat i vaig fer 17 km a un ritme mig de 4.49 km
Avui he fet doble sessió;
Matí 26.5 km a un ritme mig de 4.32
Migdia massatge descarga al meu angel de la guarda
Tarde 5 km molt suau a 6 min km
20 min estiraments.
viernes, 12 de febrero de 2010
Gràcies, Ivan
Avui, com veia que em costaria arrencar, he volgut ficar-me pressió per no fallar l'entrenament i he trucat a Ivan i li he dit si volia acompanyar-me a entrenar (ell amb bici) ja que està recuperant-se d'una lesió. Com sempre quan li he demanat algo, la resposta ha sigut SI!! Hem quedat per a entrenar a les 16:30 h i com un clau allí estava.
Ell es pensa i em diu que estic boig per tot el que faig, però no és així, em costa molt d'esforç com a tots.
Per exemple, avui no tenia ganes de sortir i gràcies a ell que m'ha acompanyat he fet el que tocava, veus com no estic tant fort i tant boig?? un altre hagues entrenat sense demanar ajuda, però també es cert que altres per no demanar-la s'haguessen quedat a casa i avui tindrien 0 km al casillero.
Almenys sóc del montón!
L'entrenament d'avui divendres ha sigut:
33km a un ritme de 4.41 km
1200 abdominals
25 min d'estiraments
15 min de sauna
Ell es pensa i em diu que estic boig per tot el que faig, però no és així, em costa molt d'esforç com a tots.
Per exemple, avui no tenia ganes de sortir i gràcies a ell que m'ha acompanyat he fet el que tocava, veus com no estic tant fort i tant boig?? un altre hagues entrenat sense demanar ajuda, però també es cert que altres per no demanar-la s'haguessen quedat a casa i avui tindrien 0 km al casillero.
Almenys sóc del montón!
L'entrenament d'avui divendres ha sigut:
33km a un ritme de 4.41 km
1200 abdominals
25 min d'estiraments
15 min de sauna
jueves, 11 de febrero de 2010
Quin fred que fa!!
Quin dia més gelat que hem tingut avui, ens han baixat les temperatures com mai! i per agrair-ho no hi ha millor medicina que doblar l'entrenament.
Com pitjor es presenten les coses (les condicions d'entrenament) més ganes tinc d'entrenar, de desafiar-ho tot i fer-me més fort (del cap, sobretot)ja que el més fácil és quedar-se a casa, però NO!!!
Aquest matí he fet l'entrenament amb molt de fred i vent, mira si feia fred que abans de sortir, primer he fet 40 min de bici al gimnàs i quan he començat a suar he sortit.La veritat és que m'ha anat bé perquè fotia un "tano"....
Per la tarde he anat amb els companys de la UEC i he acabat al gimnàs l'entrenament del dia. Estic content perquè ja puc taxar un altre dia d'entrenament!
L'entrenament d'avui dijous 11 de febrer ha sigut:
Matí: 15 km a un ritme mig de 5.15
400 abdominals
20 min estiraments
40 min bici
Tarde:12 km a un ritme mig de 5.25
10 min estiraments
Com pitjor es presenten les coses (les condicions d'entrenament) més ganes tinc d'entrenar, de desafiar-ho tot i fer-me més fort (del cap, sobretot)ja que el més fácil és quedar-se a casa, però NO!!!
Aquest matí he fet l'entrenament amb molt de fred i vent, mira si feia fred que abans de sortir, primer he fet 40 min de bici al gimnàs i quan he començat a suar he sortit.La veritat és que m'ha anat bé perquè fotia un "tano"....
Per la tarde he anat amb els companys de la UEC i he acabat al gimnàs l'entrenament del dia. Estic content perquè ja puc taxar un altre dia d'entrenament!
L'entrenament d'avui dijous 11 de febrer ha sigut:
Matí: 15 km a un ritme mig de 5.15
400 abdominals
20 min estiraments
40 min bici
Tarde:12 km a un ritme mig de 5.25
10 min estiraments
miércoles, 10 de febrero de 2010
Sigueu més forts i mireu això.
LAS GRANDES VIRTUDES DEL DEPORTISTA CORREDOR
Mucha tinta empleamos aconsejando a los runners cómo mejorar. Cómo hacer las series, cuantas y a que ritmos, cómo y que comer para rendir bien, informamos del mejor material adaptándolo a cada una de nuestras características y necesidades. Nos atrevemos a dar planes de entrenamiento para terminar con éxito cualquier tipo de prueba, sea en barro, pista, ruta o montaña.
Incidimos en la necesidad de hacer el calentamiento, vuelta a la calma, masajes y hasta pruebas de esfuerzo, pero...
¿De que sirve todo esto si no desarrollamos las grandes virtudes que poseemos todos y cada uno de los corredores? ¿Acaso sirve de mucho saber que haciendo series de mil a un ritmo determinado podremos mejorar sustancialmente, sino poseemos la virtud de “esforzarnos” para hacer desde la primera hasta la ultima serie?.
¿O que a pesar de que tenemos el mejor par de zapatillas del mercado no somos capaces de tener la virtud de la “fuerza de voluntad” para calzarlas incluso en días de viento, calor o lluvia?.
Pues en este numero os vamos a hablar de estas IMPRESCINDIBLES VIRTUDES que todos poseemos y que, desarrollándolas, nos convertirán en auténticos runners, en excelentes deportistas.
Para comenzar nos gustaría diferenciar las palabras “campeón” y “excelente deportista”.
“Campeón” es aquel o aquella que consigue alcanzar un objetivo antes que otro/s, otra/s. Campeón es durante un día, un mes, una o incluso varias temporadas pero, desgraciadamente, no siempre. Algún día, otro/a atleta más joven, listo, o afortunado es capaz de derrotar al que lo ganaba todo. Se acabó el campeón. Cumplió su etapa.
“Excelente Deportista”, es aquel que realiza una actividad física con constancia, esfuerzo, disciplina, fuerza de voluntad, pasión, compañerismo, respeto, inteligencia y paciencia.
“Excelente Deportista” se puede ser...¡¡Toda la vida!!.
Con estas definiciones comprobamos que para ser “campeón” se deben dar ciertas circunstancias favorables durante un periodo de tiempo limitado, mientras que “Excelentes deportistas” lo podremos ser siempre. No pretendemos desprestigiar al campeón, todo lo contrario, si un corredor es al mismo tiempo excelente deportista y campeón. ¡¡Enhorabuena y ojala lo sea muchos años!!.
Pero si estamos en contra de los que priman el ser campeón por encima de cualquier cosa y consiguen la victoria haciendo trampas o no respetan a los rivales. Estos nunca serán dignos de ninguna portada o al menos de la nuestra.
Pues bien, vamos a lo que nos interesa, que es hablar de esas virtudes que nos van a convertir en “deportistas ejemplares” dignos de cualquier elogio.
Fuerza de voluntada:Virtud gracias a la cual nos permite levantarnos de la cama para ir a entrenar de buena mañana. O apagar la TV. cuando sintonizamos nuestro canal favorito para ponernos nuestras mágicas zapatillas “KomeKilometros” cuando en el sofá estamos de maravilla. O cuando no hay frío, calor, lluvia o viento que nos frene y salimos a la calle a trotar. O vencida la noche, nos “inventamos” una excusa para no perder ese entrenamiento que, finalmente se convierte en el más disfrutado.
Creemos firmemente que ésta gran virtud convierte a los aficionados a correr, en auténticos runners, pues con ella somos capaces de renunciar a ciertas cosas en beneficio de nuestra afición y forma física.
Constancia: Madre de todas las virtudes ya que al aplicarlas día a día nos hace mejorar constantemente. También permite que los más veteranos apenas pierdan la forma alcanzada unos años atrás.
Es difícil entender pues, que con la constancia, el atleta perdura siempre.
Esfuerzo: Gracias al cual conseguimos excelentes entrenamientos y con estas muy buenas competiciones.
Cumplir al 100% lo planificado para cada día, nos da mucha seguridad. Nos sentimos capaces de cualquier reto al haber realizado todos los deberes.
Esforzarse es hacer todos los minutos o Kms del rodaje previsto. O que a pesar de las series, olvidemos el crono y las hacemos tipo fartlek, es decir por sensaciones. Respetando el nº de series y la recuperación entre ellas pero sin saber a que tiempo nos sale cada una. Este entrenamiento, aunque parezca lo contrario es tremendamente positivo, porque nos hace esforzar físicamente al mismo tiempo que nos refuerza mentalmente para superar cualquier tipo de adversidad. Cuando nos esforzamos, estimulamos al organismo a emitir una respuesta. Si este esfuerzo es adecuado, la respuesta es una mejora sustancial del rendimiento. Y así siempre...
Disciplina: Virtud ligada tremendamente al deporte. Ebimos al deportista como una persona disciplinada, que se cuida, que sabe que y cuando comer, cuando entrenar fuerte y cuando suave. Sigue unos cuidados higiénicos modélicos: Ducha, cepillado de boca, cambio de ropa sudada por seca, etc, etc. Elige la equipación adecuada para cada situación, respeta a los contrincantes. Cumple cada entrenamiento. Acata las decisiones de los jueces y las normativas de las competiciones. ¡¡Jo, un “fenómeno social” digno de ser puesto en el mismo “altar del deporte”!!.
En pocas palabras el corredor disciplinado es el ejemplo a seguir.
Compañerismo: Que grande este deporte al hacer que, dos o más amigos, lo sean antes de una carrera, se conviertan en “rivales” (deportivos) durante la misma y, al finalizar, sean más amigos que antes. Se cuentan sus hazañas y los logros conseguidos, pero también los sufrimientos y derrotas. Se animan o compadecen, y esto, sensibiliza y fortalece más esa mistad.
¿Cuántas veces hemos dado, o nos han ofrecido, el agua de un avituallamiento cuando corramos en grupo?. De atleta a atleta. De rival a rival. ¡¡ Esto es compañerismo!!.
O cuando dos atletas conocidos entre sí, o no, tras una larga “cabalgata” corriendo juntos, esforzándose al mismo unísono llegan a meta cogidos de la mano como queriendo decir “gracias amigo”, tu esfuerzo vale tanto como el mío, somos iguales, no importa quien es mejor. Y tantos y tantos ejemplos que dignifican a este gran deporte... Sigamos pues dignificándolo, repitiendo o inventando ejemplos como estos.
Pasión: Si, porque gracias a esta virtud los obstáculos desaparecen. Competir y salir a entrenar cada día es una gran satisfacción. La pasión nos permite correr apreciando la naturaleza. El esfuerzo de cada zancada nos hace sentir libres, disfrutar del sol, la lluvia, el viento, las cuestas mejor hacia abajo que hacia arriba, claro los ritmos altos, el seguir a uno o varios compañeros, la victoria, el logro conseguido, el ayudar y animar a alguien, la propia soledad y el mismo esfuerzo. Sintonizamos con nosotros mismos y vivimos armonía y plenitud. Con pasión conseguimos cualquier objetivo, o al menos, se hace más fácil intentarlo.
Respeto: Virtud que hace que todos podamos practicar este deporte con garantías. Cuando entrenemos, en la pista, no invadiendo cualquier calle. O cuando competimos, no agarrando o empujando al primero que se nos cruce. No armando líos, o llevándonos más del avituallamiento correspondiente. Respetando las normativas de los reglamentos y a los demás nos respetamos a nosotros mismos y por tanto ganamos todos.
Inteligencia: Solo con el hecho de recordar y llevar a la practica todas las virtudes anteriores demostramos que somos inteligentes. Denotamos una buena memoria y que la mejora de nuestro rendimiento no es debido al azar.
El atleta inteligente se documenta periódicamente a través de libres, revistas, informática y otros medios para estar al día. Busca los mejores recursos posibles para mejorar: instalaciones, material, entrenador, competiciones acordes a las posibilidades, alimentación, higiene, etc. Estudia y analiza las mejores tácticas de carrera, cuando buscar los “picos de forma” y como son los trazados de los circuitos para dosificar bien los esfuerzos y para saber que equipamiento hay que llevar.
Los corredores muy inteligentes son los que mejor provecho sacan de sus posibilidades y los que llegan a alcanzar su máximo rendimiento deportivo personal.
Paciencia: Virtud fundamentalmente para lograr el máximo rendimiento personal.
Con la debida paciencia, normalmente años, todos podemos alcanzar objetivos impensables el primer día que comenzamos a correr.
Muchas veces, vemos al cabo de mucho tiempo, atletas que en sus inicios eran algo así como “tortugas” incapaces de avanzar cuesta abajo y que, con los años, se han convertido en auténticos “galgos” a los que no podemos dar alcance.
Y es que con: Constancia, esfuerzo, disciplina, fuerza de voluntad, pasión, compañerismo, respeto y la propia paciencia, un simple aficionado a correr, se convierte en un EXCELENTE DEPORTISTA.
Mucha tinta empleamos aconsejando a los runners cómo mejorar. Cómo hacer las series, cuantas y a que ritmos, cómo y que comer para rendir bien, informamos del mejor material adaptándolo a cada una de nuestras características y necesidades. Nos atrevemos a dar planes de entrenamiento para terminar con éxito cualquier tipo de prueba, sea en barro, pista, ruta o montaña.
Incidimos en la necesidad de hacer el calentamiento, vuelta a la calma, masajes y hasta pruebas de esfuerzo, pero...
¿De que sirve todo esto si no desarrollamos las grandes virtudes que poseemos todos y cada uno de los corredores? ¿Acaso sirve de mucho saber que haciendo series de mil a un ritmo determinado podremos mejorar sustancialmente, sino poseemos la virtud de “esforzarnos” para hacer desde la primera hasta la ultima serie?.
¿O que a pesar de que tenemos el mejor par de zapatillas del mercado no somos capaces de tener la virtud de la “fuerza de voluntad” para calzarlas incluso en días de viento, calor o lluvia?.
Pues en este numero os vamos a hablar de estas IMPRESCINDIBLES VIRTUDES que todos poseemos y que, desarrollándolas, nos convertirán en auténticos runners, en excelentes deportistas.
Para comenzar nos gustaría diferenciar las palabras “campeón” y “excelente deportista”.
“Campeón” es aquel o aquella que consigue alcanzar un objetivo antes que otro/s, otra/s. Campeón es durante un día, un mes, una o incluso varias temporadas pero, desgraciadamente, no siempre. Algún día, otro/a atleta más joven, listo, o afortunado es capaz de derrotar al que lo ganaba todo. Se acabó el campeón. Cumplió su etapa.
“Excelente Deportista”, es aquel que realiza una actividad física con constancia, esfuerzo, disciplina, fuerza de voluntad, pasión, compañerismo, respeto, inteligencia y paciencia.
“Excelente Deportista” se puede ser...¡¡Toda la vida!!.
Con estas definiciones comprobamos que para ser “campeón” se deben dar ciertas circunstancias favorables durante un periodo de tiempo limitado, mientras que “Excelentes deportistas” lo podremos ser siempre. No pretendemos desprestigiar al campeón, todo lo contrario, si un corredor es al mismo tiempo excelente deportista y campeón. ¡¡Enhorabuena y ojala lo sea muchos años!!.
Pero si estamos en contra de los que priman el ser campeón por encima de cualquier cosa y consiguen la victoria haciendo trampas o no respetan a los rivales. Estos nunca serán dignos de ninguna portada o al menos de la nuestra.
Pues bien, vamos a lo que nos interesa, que es hablar de esas virtudes que nos van a convertir en “deportistas ejemplares” dignos de cualquier elogio.
Fuerza de voluntada:Virtud gracias a la cual nos permite levantarnos de la cama para ir a entrenar de buena mañana. O apagar la TV. cuando sintonizamos nuestro canal favorito para ponernos nuestras mágicas zapatillas “KomeKilometros” cuando en el sofá estamos de maravilla. O cuando no hay frío, calor, lluvia o viento que nos frene y salimos a la calle a trotar. O vencida la noche, nos “inventamos” una excusa para no perder ese entrenamiento que, finalmente se convierte en el más disfrutado.
Creemos firmemente que ésta gran virtud convierte a los aficionados a correr, en auténticos runners, pues con ella somos capaces de renunciar a ciertas cosas en beneficio de nuestra afición y forma física.
Constancia: Madre de todas las virtudes ya que al aplicarlas día a día nos hace mejorar constantemente. También permite que los más veteranos apenas pierdan la forma alcanzada unos años atrás.
Es difícil entender pues, que con la constancia, el atleta perdura siempre.
Esfuerzo: Gracias al cual conseguimos excelentes entrenamientos y con estas muy buenas competiciones.
Cumplir al 100% lo planificado para cada día, nos da mucha seguridad. Nos sentimos capaces de cualquier reto al haber realizado todos los deberes.
Esforzarse es hacer todos los minutos o Kms del rodaje previsto. O que a pesar de las series, olvidemos el crono y las hacemos tipo fartlek, es decir por sensaciones. Respetando el nº de series y la recuperación entre ellas pero sin saber a que tiempo nos sale cada una. Este entrenamiento, aunque parezca lo contrario es tremendamente positivo, porque nos hace esforzar físicamente al mismo tiempo que nos refuerza mentalmente para superar cualquier tipo de adversidad. Cuando nos esforzamos, estimulamos al organismo a emitir una respuesta. Si este esfuerzo es adecuado, la respuesta es una mejora sustancial del rendimiento. Y así siempre...
Disciplina: Virtud ligada tremendamente al deporte. Ebimos al deportista como una persona disciplinada, que se cuida, que sabe que y cuando comer, cuando entrenar fuerte y cuando suave. Sigue unos cuidados higiénicos modélicos: Ducha, cepillado de boca, cambio de ropa sudada por seca, etc, etc. Elige la equipación adecuada para cada situación, respeta a los contrincantes. Cumple cada entrenamiento. Acata las decisiones de los jueces y las normativas de las competiciones. ¡¡Jo, un “fenómeno social” digno de ser puesto en el mismo “altar del deporte”!!.
En pocas palabras el corredor disciplinado es el ejemplo a seguir.
Compañerismo: Que grande este deporte al hacer que, dos o más amigos, lo sean antes de una carrera, se conviertan en “rivales” (deportivos) durante la misma y, al finalizar, sean más amigos que antes. Se cuentan sus hazañas y los logros conseguidos, pero también los sufrimientos y derrotas. Se animan o compadecen, y esto, sensibiliza y fortalece más esa mistad.
¿Cuántas veces hemos dado, o nos han ofrecido, el agua de un avituallamiento cuando corramos en grupo?. De atleta a atleta. De rival a rival. ¡¡ Esto es compañerismo!!.
O cuando dos atletas conocidos entre sí, o no, tras una larga “cabalgata” corriendo juntos, esforzándose al mismo unísono llegan a meta cogidos de la mano como queriendo decir “gracias amigo”, tu esfuerzo vale tanto como el mío, somos iguales, no importa quien es mejor. Y tantos y tantos ejemplos que dignifican a este gran deporte... Sigamos pues dignificándolo, repitiendo o inventando ejemplos como estos.
Pasión: Si, porque gracias a esta virtud los obstáculos desaparecen. Competir y salir a entrenar cada día es una gran satisfacción. La pasión nos permite correr apreciando la naturaleza. El esfuerzo de cada zancada nos hace sentir libres, disfrutar del sol, la lluvia, el viento, las cuestas mejor hacia abajo que hacia arriba, claro los ritmos altos, el seguir a uno o varios compañeros, la victoria, el logro conseguido, el ayudar y animar a alguien, la propia soledad y el mismo esfuerzo. Sintonizamos con nosotros mismos y vivimos armonía y plenitud. Con pasión conseguimos cualquier objetivo, o al menos, se hace más fácil intentarlo.
Respeto: Virtud que hace que todos podamos practicar este deporte con garantías. Cuando entrenemos, en la pista, no invadiendo cualquier calle. O cuando competimos, no agarrando o empujando al primero que se nos cruce. No armando líos, o llevándonos más del avituallamiento correspondiente. Respetando las normativas de los reglamentos y a los demás nos respetamos a nosotros mismos y por tanto ganamos todos.
Inteligencia: Solo con el hecho de recordar y llevar a la practica todas las virtudes anteriores demostramos que somos inteligentes. Denotamos una buena memoria y que la mejora de nuestro rendimiento no es debido al azar.
El atleta inteligente se documenta periódicamente a través de libres, revistas, informática y otros medios para estar al día. Busca los mejores recursos posibles para mejorar: instalaciones, material, entrenador, competiciones acordes a las posibilidades, alimentación, higiene, etc. Estudia y analiza las mejores tácticas de carrera, cuando buscar los “picos de forma” y como son los trazados de los circuitos para dosificar bien los esfuerzos y para saber que equipamiento hay que llevar.
Los corredores muy inteligentes son los que mejor provecho sacan de sus posibilidades y los que llegan a alcanzar su máximo rendimiento deportivo personal.
Paciencia: Virtud fundamentalmente para lograr el máximo rendimiento personal.
Con la debida paciencia, normalmente años, todos podemos alcanzar objetivos impensables el primer día que comenzamos a correr.
Muchas veces, vemos al cabo de mucho tiempo, atletas que en sus inicios eran algo así como “tortugas” incapaces de avanzar cuesta abajo y que, con los años, se han convertido en auténticos “galgos” a los que no podemos dar alcance.
Y es que con: Constancia, esfuerzo, disciplina, fuerza de voluntad, pasión, compañerismo, respeto y la propia paciencia, un simple aficionado a correr, se convierte en un EXCELENTE DEPORTISTA.
De mitja en mitja. ( queden 50 dies )
Ahir un dia més d'entreno amb els amics de l'equip, un entreno més distret i més portador.
Pel matí vaig anar a visitar al meu soci "el massatgiste/fisio" que després de més d'una hora em va dir que tornava a estar a punt per donar-li canya a les cames.
Sense dubtar-ho per la tarde vaig sortir a entrenar i després vaig seguir amb els companys de la UEC.
L'entrenament de dimarts 9 de febrer ha sigut:
21 km a ritme mig de 5.09 el km
25 min estiraments
1 massatge descarga
lunes, 8 de febrero de 2010
Després d'una mitja d'asfalt, una mitja de pedres.
Quin càstig per a les cames! Després de fer ahir una mitja d'asfalt, avui he fet una mitja de pedres per la via del tren, per la "matxaca". Tenia pensat fer entre 15 i 20km però al final n'he fet 21 km.
He sortit de Vinallop direcció Amposta passant per Mianes, Sta Bàrbara i llavors he arribat fins al barranc de Masdenverge. Però com em faltava 1 km per a 10.5 he anat pel barranc fins a Masdenverge, llavors he voltat i el mateix fins a Vinallop.
He arribat en los peus calents, calents, però amb la satisfacció de que he cumplit amb el que em tocava, ja que després del d'ahir, el que és apetir no m'apetia molt surtir avui i menys plovent però... ja està fet i ara estic content. A més el ritme que m'ha sortit ha sigut, per a mi, molt bo, si és té en compte que l'únic que he xafat avui són pedres.
L'entrenament ha sigut:
21 km a ritme mig de 4.58 el km total de l'entrenament 1h 44 min 24 seg
600 abdominals
25 min d'estiraments
He sortit de Vinallop direcció Amposta passant per Mianes, Sta Bàrbara i llavors he arribat fins al barranc de Masdenverge. Però com em faltava 1 km per a 10.5 he anat pel barranc fins a Masdenverge, llavors he voltat i el mateix fins a Vinallop.
He arribat en los peus calents, calents, però amb la satisfacció de que he cumplit amb el que em tocava, ja que després del d'ahir, el que és apetir no m'apetia molt surtir avui i menys plovent però... ja està fet i ara estic content. A més el ritme que m'ha sortit ha sigut, per a mi, molt bo, si és té en compte que l'únic que he xafat avui són pedres.
L'entrenament ha sigut:
21 km a ritme mig de 4.58 el km total de l'entrenament 1h 44 min 24 seg
600 abdominals
25 min d'estiraments
domingo, 7 de febrero de 2010
Estic content per partida doble
Com podeu vore en seguida va mirar el temps, això és bona senyal!
Tere li esta agafant el "gusanillo" al córrer i es nota molt millor dia a dia.
Avui ha sigut un gran dia, el dia que Tere debutava en mitja marató i ....quin debut Déu meu, m'he quedat sorprés!! Jo pensava que sí que ho faria, però el que no m'imaginava és que faria els ultims 4 km per baix de 5 el km!!Al final, ha acabat en 1h 55 min la seva primera mitja, per baix de les 2 h!!!
Quan he acabat he anat a rebre-la i imagina com anava que em costava seguir-la. Ella passa que passa gent, de veritat, un cop més impressionat.
Un exemple més de que si un/a vol pot i és consistent, segur que aconsegueix el que vol. El resultat el trobarà segur, això va per tothom.
Pel que fa a mi, us escric una conversa que vaig tenir amb el Paco Osuna, la qual té a veure amb el resutat d'avui:
-"tu només has de fer km i km i olvidat de competir, segueix i compleix amb els volums que et demano i aconseguiràs els resultats" em va dir el Paco
-"i no puc fer cap cursa? ni una?" li vaig preguntar bastant sorpres
-"Si vols fes una mitja marató per a agafar confiança amb tu mateix, fes-la, però no per fer-la estalvies km d'entrenament. L'endemà de la cursa has de sortir a entrenar com si no l'haguesses fet, fer-la no vol dir que l'has de preparar, no cal fer series, no cal fer res més que km..."
Vaig pensar que així no faria un bon temps, però la veritat és que no ha sigut així. He aconseguit fer marca personal en mitja marató, contentíssim i amb una carga de motivació addicional. Fer cas a gent experimentada té sempre les seves avantatges.
Resultat d'avui:
2 km escalfament
21 km en 1.17.30 ritme mig de 3.39 el km
7 km recuperació a un ritme mig de 5.15 el km.
Els parcials de la mitja han sigut aquests:
km 1 3.41, km 2 3.43, km 3 3.39, km 4 3.47, km 5 3.43, km 6 3.42, km 7 3.44,
km 8 3.42, km 9 3.52, km10 3.48, km11 3.27, km12 3.40, km13 3.38, km14 3.40,
km15 3.43, km16 3.38, km17 3.34, km18 3.34, km19 3.35, km20 3.35, km21 3.28,
I demà s'ha d'entrenar, amb motivació afegida i amb ganes de seguir el que hem començat.
sábado, 6 de febrero de 2010
Més material Sables ( queden 53 dies )
Això es l'aparell que expira veneno, el qual és obligatori portar-lo.
El tamany i el pes es mínim perquè és de plàstic.
Bueno ara marxem cap a Barcelona, tot i això este matí encara he sortit a estirar les cames no sigue cosa que "s'engarroten". M'he trobat bé amb moltes ganes per a demà. Quan arribe a meta donaré la volta i aniré a buscar a Tere per ajudar-la a intentar acabar per sota de les 2 hores que seria un temps boníssim per a ella, ja que mai ha fet 21 km de cursa.
L'entrenament d'avui dissabte 6 de febrer ha sigut:
10 km a ritme mig de 4.28 el km amb 3 series de 300 mts per sota d'1 minut.
viernes, 5 de febrero de 2010
Material Sables
Avui de material toca el xiulet que és d'alumini medeix com la navalla i pesa 11 grams. El tema pes el porto a raja tabla.
Porto una temporada que menjo com un bestia. ( queden 54 dies )
.
Aquí a un hotel de Lanzarote després d'haver anat a entrenar, menjar no en falta, eh...
No havia menjat mai tant com estic menjant ara. Suposo que va a proporció de l'entrenament però....tela, a voltes arribo a casa i trobo espinacs fets, me'ls menjo i a més em faig un plat de pasta. La novia es queda un poc parada però li dic que amb un plat d'espinacs no puc ni aixecar-me del llit.
Apart estic prenent vitamines i carbohidrats per ajudar el cos a arribar a uns mínims perquè arribo a la nit a casa justet, justet.
Bueno canviant de tema avui hem fet tots els preparatius per marxar demà a casa d'una amiga a Barcelona. Tere com és normal amb una mica de nervis però animada, jo crec que baixarà de les 2 hores. Quin carrera per a debutar: Granollers!! Espero que tingue moltíssima sort i l'anime a seguir.
Jo avui he fet una sessió de massatge pel matí i per la tarde he anat a entrenar.
Demà pel matí entrenaré un poc i al migdia marxarem cap a Barcelona.
L'entrenament d'avui divendres 5 de febrer ha sigut:
20 km a un ritme mig de 4.55 el km
20 min estiraments
1 massatge de descarga
Aquí a un hotel de Lanzarote després d'haver anat a entrenar, menjar no en falta, eh...
No havia menjat mai tant com estic menjant ara. Suposo que va a proporció de l'entrenament però....tela, a voltes arribo a casa i trobo espinacs fets, me'ls menjo i a més em faig un plat de pasta. La novia es queda un poc parada però li dic que amb un plat d'espinacs no puc ni aixecar-me del llit.
Apart estic prenent vitamines i carbohidrats per ajudar el cos a arribar a uns mínims perquè arribo a la nit a casa justet, justet.
Bueno canviant de tema avui hem fet tots els preparatius per marxar demà a casa d'una amiga a Barcelona. Tere com és normal amb una mica de nervis però animada, jo crec que baixarà de les 2 hores. Quin carrera per a debutar: Granollers!! Espero que tingue moltíssima sort i l'anime a seguir.
Jo avui he fet una sessió de massatge pel matí i per la tarde he anat a entrenar.
Demà pel matí entrenaré un poc i al migdia marxarem cap a Barcelona.
L'entrenament d'avui divendres 5 de febrer ha sigut:
20 km a un ritme mig de 4.55 el km
20 min estiraments
1 massatge de descarga
jueves, 4 de febrero de 2010
Sorpresa: Tere debuta a Granollers
No passa moltes vegades tenir dos dorsals a última hora per a la mitja marató de Granollers, i això ens ha passat. En un principi, havia d'anar Matí Cartoixa amb el seu fill, però per problemes diversos no podran anar. Després havia de venir el meu germà, però per problemes amb el soleo, tampoc podrà venir. Esta nit li he proposat a Tere, la meva novia, debutar a Granollers, la millor mitja d'Espanya. Al final s'ha decidit en què la farà, ja us contarem el diumenge quina ha estat l'experiència, esperem que positiva.
Canviant de tema, avui es pot dir que he "descansat", ja que al tenir l'opció d'anar a Granollers fa que reserve un poc les forçes per a intentar fer-ho el millor possible el diumenge.
L'entrenament d'avui:
30 min de jacuzzi
20 min de sauna
1000 abdominals
20 min estiraments
miércoles, 3 de febrero de 2010
Aniré a la mitja de Granollers
Tal i com us vaig dir, cada dia us posaré una part del material que m'emportaré a la marató des Sables.
Avui toca la mega navalla de 300 kg de pes. Quan el Pako Osuna me la va ensenyar vaig pensar:
-això es una broma,no??? però al desplegar-la i comprovar com tallava vaig callar i em va dir:
- demanen una navalla, no? No diuen res ni del pes, ni del tamany.
Crec que pesa 17 grams i plegada fa 3.5 cm. Espero que no la tingue que usar molt i menys per algo important, mira que si m'ataca algun animal i com li desplegue la navalla... el primer que farà abans d'atacar-me és morir-se de la risa.
Mireu quina meravella de navalla.
L'altura de la navalla és com el dit menut de la mà..
Aquí teniu la navalla desplegada
Canviant de tema, avui m'ha trucat l'amic Martí Cartoixa per dir-me si volia la seva inscripció per anar a Granollers i li he dit que SÍ de cop! Quines ganes tenia d'anar,llàstima que vaig super carregat per fer un bon temps però......ja veurem.
L'entrenament d'avui ha sigut:
21.5 km a un ritme mig de 4.57
1100 abdominals
20 min estiraments
Avui toca la mega navalla de 300 kg de pes. Quan el Pako Osuna me la va ensenyar vaig pensar:
-això es una broma,no??? però al desplegar-la i comprovar com tallava vaig callar i em va dir:
- demanen una navalla, no? No diuen res ni del pes, ni del tamany.
Crec que pesa 17 grams i plegada fa 3.5 cm. Espero que no la tingue que usar molt i menys per algo important, mira que si m'ataca algun animal i com li desplegue la navalla... el primer que farà abans d'atacar-me és morir-se de la risa.
Mireu quina meravella de navalla.
L'altura de la navalla és com el dit menut de la mà..
Aquí teniu la navalla desplegada
Canviant de tema, avui m'ha trucat l'amic Martí Cartoixa per dir-me si volia la seva inscripció per anar a Granollers i li he dit que SÍ de cop! Quines ganes tenia d'anar,llàstima que vaig super carregat per fer un bon temps però......ja veurem.
L'entrenament d'avui ha sigut:
21.5 km a un ritme mig de 4.57
1100 abdominals
20 min estiraments
Aguantant el xaparrón ( queden 57 dies )
Els germans Tarrés uns megacraks de l'ultrafons.
Més del mateix km i km i aguantant com ha de ser i restant dies.
Avui ha sigut un dia interessant, ja que he rebut una trucada del meu amic Xesc Tarrés (un "animal" de l'ultrafons) si voleu visiteu el seu blog i veureu de qui es tracta. El seu blog es diu "un mundo para vivir" i amb el que m'ha dit, sense ell saber-ho, m'ha fet sentir bé, important, també he de dir que són detalls com aquests els que fan de l'esport que practiquem algo més que practicar esport, només cal vore el nostre grup (uec tortosa)alli tinc amics que ja seran per a tota la vida.
Un cop més gràcies XESC!
L'entrenament d'avui 2 de Febrer ha sigut:
24 km a ritme mig de 4.49 el km
1200 abdominals ( Leo 200 més avui )
20 min estiraments
20 min sauna
He de dir que del dia d'avui em quedo amb la cara de Nando quan m'ha vist a última hora.
lunes, 1 de febrero de 2010
Bones sensacions ( queden 58 dies )
Avui he sortit a entrenar(como no) i cada dia sento millors sensacions i això es bon senyal.
Ara començo a estar pendent de tot el que faig per no tirar per terra tot el treball que porto fet, m'ho miro tot!
Este mes de gener m'ha sortit una mitja de 21 km diaris, pensant que he descansat 4 dies en tot el mes em surt una mitja de 23 km diaris, això per mi són molts km!!
El mes de febrer més o menys serà igual, ja que de fer uns 700 km. Després el mes de març ja serà un passeig si el comparo en els dos ultims mesos.
L'entrenament d'avui dilluns 1 de febrer ha sigut:
21 km a un ritme mig de 4.48 el km
1000 abdominals
20 min estiraments
12 min sauna
Ara començo a estar pendent de tot el que faig per no tirar per terra tot el treball que porto fet, m'ho miro tot!
Este mes de gener m'ha sortit una mitja de 21 km diaris, pensant que he descansat 4 dies en tot el mes em surt una mitja de 23 km diaris, això per mi són molts km!!
El mes de febrer més o menys serà igual, ja que de fer uns 700 km. Després el mes de març ja serà un passeig si el comparo en els dos ultims mesos.
L'entrenament d'avui dilluns 1 de febrer ha sigut:
21 km a un ritme mig de 4.48 el km
1000 abdominals
20 min estiraments
12 min sauna
Suscribirse a:
Entradas (Atom)