Marxa de la Sénia amb l'Aleix

No diré que estava recuperat, però a les 8 del matí estava a la línea de sortida de la marxa de la Sénia amb l'Aleix ( noi invident de 17 anys ). La seva ilusió era debutar en una cursa/marxa de muntanya, per tant, el meu esforç valia la pena. Ja sap que sempre que vulgue, allí estaré!
Temps atràs em van donar l'oportunitat d'anar a fer una xerrada a la Sénia, ja que a l'institut hi havia un noi cec i, per tant, el fet de contar les meves aventures amb Javier Fran li havien de servir de motivació. D'allí vaig anar-me'n amb el compromís que si volia fer la cursa de la Sénia, en mi tindria un guia.
I així va anar...tota la resta  és molt fàcil si realment es volen fer les coses.
L'Aleix és un noi cec de naixement i amb demostracions com les que va fer ahir ( 12 km de muntanya ) on havíem de passar per una baixada tècnica dels Pallerols, només puc dir que sí que li faltarà la visió, però que realment és un afortunat de ser apte per sentir, olorar i gaudir de la muntanya com ho va fer. Increïble! A mi estes coses em superen i només els puc allargar la màa, el braç i tot el que vulguen!

Unes petites reflexions

Més d'un setmanes atràs em preguntaven si faria la marató i jo contestava que no, que faria la marxa de guia, i mirant-los als ulls veia que no ho entenien.

Molts són els que m'han demostrat que valoren estos coses però molts pocs son els que han donat un pas més hi han dit: vaig a fer de guia! jo em pregunto: ens agradaria a nosaltres que ens ajudessen si estéssem al lloc de Javier o Aleix? Ho deixo aquí...

CATALONIA ULTRA CUP ( UTBCN 100KM )

Si vull fer la Catalonia Ultra Cup havia d'anar a Barcelona, ja que la primera prova no la vaig fer i "només" són 5 proves i puntuen les tres millors de cadascú.
Agafem el cotxe amb el meu germà (ell va córrer la de 69 km i va fer 7º) i cap a Barcelona. Allí i després d'escoltar el que deien a la presentació ( els ultims 30 km amb 2000+ és la clau per als corredors ) i veure tots els corredors que hi havia ( Jessed, Gamito, Pau Bartoló, etc ) sabia que la lluita la tindria contra mi mateix.
Vaig sortir molt endarrerit, volia que els primers km siguessen "d'escalfament" per després fer el que normalment, si estic bé, faig...anar a més! Així vaig anar fent tota la cursa, de menos a més. Dir que durant els 100 km de la cursa no em va adelantar cap corredor i els 6 que van entrar al davant simplement va ser perquè van ser millors que jo.
He de dir que a partir del km 60 el meu rendiment va baixar (normal si penso com estic i el que faig), però tot i això li vam posar tot de la nostra part per arrivar a meta lo més dignament possible.
Els últims 25 km els vaig fer amb un altre corredor que amb la seva companyia els km van passar millor i vam arrivar a meta junts. No sabia que davant portava a Juanjo Oliva tant a prop, ja que pujant tenia gas però ja havia decidit no deixar el meu company de cursa i això ja ho vaig vore i saber després.
Al final 7è. Content si ho analitzo tot, ja que seria de ser molt egoista optar a més amb el que faig.

Voldria destacar l'organització, es nota que és gent professional! hi vaig veure detalls que en los anys que porto per estes muntanyes no havia vist mai (avituallaments per celiacs, per exemple). Els voluntaris impressionants, t'ajudaven en tot! estes coses fan que la cursa sigue menys dura i les recordes per a properes edicions.

Cursa Panxampla ( Alfara de Carles )

Feia tres anys que per uns motius o altres no podia córrer la que ara per ara considero millor cursa de muntanya del circuit terres de l'ebre ( pura muntanya! )
Aquest any li tenia l'ull clavat, li tenia ganes, moltes ganes! potser això va anar en contra meva.....divendres al saber que s'havia canviat un tram vaig voler anar a reconéixer-lo i al plegar a les 19h de treballar el meu germà i jo vam fer un entrenet bo per veure "in situ" els canvis i després de 15 km i 1100+ arribàvem a Alfara de nit i sense frontal.....però sabent que seria una cursa de molta duresa on no seria com es comença, sinó com s'acava!
Pujant ja el coll d'Alfara no vaig notar-me del tot fi...vaig pensar que faltava calentar motor....però pujant els bous vaig veure que no era el dia, no tenia les cames d'altres dies o sigue que calculadora en mà i perfil al cap a treure el màxim de rendiment possible ( vaig pensar ) així va ser possible arrivar 3r.

                                                               Ojo Ximo que t'atropello!

Òscar Casal va demostrar d'un principi que és un corredor de categoria superior, les meves felicitacions i al Jonathan Cuesta que hir va estar millor que jo i pujant als bous em va passar corrent dient-me;
-"Oco que li fico mitja marxa més...." serà mamón! jeje,  tot i anar prop d'ell ( al Toscà 30 seg ) ja em va ser impossible.

Per acavar no vull deixar-me d'agrair els voluntaris i organització el tracte al corredor exquisit i menció especial a tots/es aquelles persones que van fer aquella fideuà! brutalment bona! que la gent d'Alfara té bones cames ( per pujar i baixar aquells carrers ...) ho tenia clar, però ara també tinc clar que tenen bones mans!

La meva més sincera enhorabona! teniu l'èxit garantit.