Divendres ens desplaçem cap a Salardú, amb el meu sogre, la dona i el petit, vam parar a LLeida a recollir a Carlos Mantero (membre de l'equip protrailteam ) Per endavant un fin de setmana on dissabte al mati corria la ultra trail Vall D'Aran de 122 km i 7000+.
Vam arribar a Salardú i vaig anar directament al llit, a fer una migdiada, després va arribar Dani ( manager de l'equip ) per donar-mos les primeres indicacions.
A les 9 de la nit vam anar a sopar, després parlar que parla amb amics que hi anava trobant per allí (fins i tot ens vam trobar a Sisco Ollé, regidor de l'ajuntament de Roquetes ) que resulta que estava de vacances, es petit el mon...
Abans de sopar però Dani ja ens va donar totes les instruccions i ens va dir a tots els controls que hi seria per fer-mos l'asistencia, ell ho te tot controlat! natros només ens teniem que preocupar de córrer.
Vos parlaré primer de Carlos Mantero, ell tenia que sortir amb l'únic objectiu d'acompanyar-me el màxim de kilometres possible, saber que surts per plegar i per ajudar a un company d'equip..ha de ser un papelón!
Doncs ho va fer de matricula d'honor, ja que després d'acompanyar-me molts km no es va deixar anar del tot i al suprimir l'últim ascens ( bucle de 30 km ) Dani li va demanar l'últim seforç, acabar-la! i ell que llavors encara anava 4art va fer un esforç descomunal, i si, va acabar i en quart lloc, moltes felicitats pel papelón i pel carrerón!!!
Pel que fa a mi vaig trobar-me be, vaig anar uns 42 km amb Jaume Folguera ( guanyador merescudisim de la cursa ) però pujant el tercer coll vaig comprovar que em treia de punt i vaig afluixar un poc, abans de coronar però vam tenir que passar per una tormenta descomunal d'aigua, llamps, fred, vent i pedra, vaja de les que fan temor, les vam passar molt canutes! allí vam coincidir coronant amb Juanjo Oliva que per mi va ser com l'aparició d'un angel de la guarda.
Després de baixar un poc ( coronavem sobre 2700 metros ) la tormenta va afluixar i vam fer un descens prou ràpit tot i el perillós que estava el terreny, allí va ser on es va quedar Carlos.
Vaig arribar a Viella al km 54 al control i vaig coincidir amb Jaume Folguera que encara no havia marxat, vaig cambiar-me de roba ( Dani allí va fer un gran paper ) ja que em va esperar i em va acompanyar per sortir de Viella, tenia 20 kilometres plans abans de començar el quart ascens i al passar pel control del km 63 em diuen que el porto a 3 min, joder...vaig apretar un poc i vaig ingerir un gel, em veia amb forçes!! pues tot va ser contradictori,,,,l'ansietat va fer que em perdigues dos cops i el gel no va sentar-me be i vaig tenir que parar a vomitar, tot això va fer que Oliva m'atrapés un altre cop per detràs.
Vaig reflexionar un poc i em vaig dir a mi mateix;
-fes la teva cursa i oblidat de com vas i quan et porta el primer.
Vam arribar al control del km 75 amb Oliva, llavors quedava una pujada de 600+ fins al proper control km 86 que en realitat va ser el 94 ( un poc mal medit....) començo a pujar darrera de Juanjo però a meitat pujada noto que estic "de volta" i torno a córrer i ja fins a meta ja que al arribar al refugi de Sant Joan vaig trobar-me un cartellet fet a ma que deia META ( van suprimir l'última pujada ja que amenaçava una nova tormenta) i l'organització després d'evacuar amb helicopter a l'altre coll a un corredor amb hipotermia no va asumir riscos, acertat!
Es a dir que al final 2º content per mi, i pels meus, però sobretot per aquelles persones que un dia van depositar confiança amb la meva persona sense coneixem de res DANI BUYO i altres com Marc Martinez per possar el meu nom tot i que jo no era vàlid.
Gràcies per tot protrailteam! esta va per vosaltres.
PD el premi com no podria ser d'un altra manera el donaré integre a la lliga contra el cancer infantil de les terres de l'ebre, com sempre dic, espero que no s'utilitzen mai! però si es el cas, son els diners que millor podré invertir mai.
Vam arribar a Salardú i vaig anar directament al llit, a fer una migdiada, després va arribar Dani ( manager de l'equip ) per donar-mos les primeres indicacions.
A les 9 de la nit vam anar a sopar, després parlar que parla amb amics que hi anava trobant per allí (fins i tot ens vam trobar a Sisco Ollé, regidor de l'ajuntament de Roquetes ) que resulta que estava de vacances, es petit el mon...
Abans de sopar però Dani ja ens va donar totes les instruccions i ens va dir a tots els controls que hi seria per fer-mos l'asistencia, ell ho te tot controlat! natros només ens teniem que preocupar de córrer.
Vos parlaré primer de Carlos Mantero, ell tenia que sortir amb l'únic objectiu d'acompanyar-me el màxim de kilometres possible, saber que surts per plegar i per ajudar a un company d'equip..ha de ser un papelón!
Doncs ho va fer de matricula d'honor, ja que després d'acompanyar-me molts km no es va deixar anar del tot i al suprimir l'últim ascens ( bucle de 30 km ) Dani li va demanar l'últim seforç, acabar-la! i ell que llavors encara anava 4art va fer un esforç descomunal, i si, va acabar i en quart lloc, moltes felicitats pel papelón i pel carrerón!!!
Després de baixar un poc ( coronavem sobre 2700 metros ) la tormenta va afluixar i vam fer un descens prou ràpit tot i el perillós que estava el terreny, allí va ser on es va quedar Carlos.
Vaig arribar a Viella al km 54 al control i vaig coincidir amb Jaume Folguera que encara no havia marxat, vaig cambiar-me de roba ( Dani allí va fer un gran paper ) ja que em va esperar i em va acompanyar per sortir de Viella, tenia 20 kilometres plans abans de començar el quart ascens i al passar pel control del km 63 em diuen que el porto a 3 min, joder...vaig apretar un poc i vaig ingerir un gel, em veia amb forçes!! pues tot va ser contradictori,,,,l'ansietat va fer que em perdigues dos cops i el gel no va sentar-me be i vaig tenir que parar a vomitar, tot això va fer que Oliva m'atrapés un altre cop per detràs.
Vaig reflexionar un poc i em vaig dir a mi mateix;
-fes la teva cursa i oblidat de com vas i quan et porta el primer.
Vam arribar al control del km 75 amb Oliva, llavors quedava una pujada de 600+ fins al proper control km 86 que en realitat va ser el 94 ( un poc mal medit....) començo a pujar darrera de Juanjo però a meitat pujada noto que estic "de volta" i torno a córrer i ja fins a meta ja que al arribar al refugi de Sant Joan vaig trobar-me un cartellet fet a ma que deia META ( van suprimir l'última pujada ja que amenaçava una nova tormenta) i l'organització després d'evacuar amb helicopter a l'altre coll a un corredor amb hipotermia no va asumir riscos, acertat!
Gràcies per tot protrailteam! esta va per vosaltres.
PD el premi com no podria ser d'un altra manera el donaré integre a la lliga contra el cancer infantil de les terres de l'ebre, com sempre dic, espero que no s'utilitzen mai! però si es el cas, son els diners que millor podré invertir mai.
