Ahir em vaig desplaçar a Tarragona per fer un test serio per la marató de Barcelona: 30km a ritme marató ( sobre 3:50 el km ). Dies abans vaig estar parlant amb Ferran de Torres, per vore si el podria acompanyar, volia fer 2h37 a la marató i pels temps podria anar amb ell.
Per als que no el coneixeu, Ferran és un home de 50 anys amb una voluntat d'un professional de 30 i unes cames d'un xaval de 20....m'he explicat, no? Tan de bo, amb 50 anys pugue trotar la meitat de ràpid que VOSTÈ! jeje
Vaig sortir sense esmorzar...."ligeret"! Bueno, sí, amb 7 dàtils, tenia la intenció i mentalitat de no escatimar esforços en cursa. Per mi era un entrenament de qualitat, és per això que molta estona anava al davant del grupet i si de passo podia ajudar ni que fos un 1% al Ferran em recomfortava encara més (tot i que ell ni fred ni calor, és més, està tant entrenat que va sortir sense rellotge i ni un sol cop em va preguntar al ritme que anàvem). En canvi, jo si que sabia el ritme que volia portar i fins al km 30 que va durar la meva cursa, vam anar al ritme que m'havia dit ( 3:46 )
He de dir que el terreny no era pla del tot i que el vent molestava un poc, amb això vull dir que el meu temps em dóna confiança i em puja la moral. Em queda un mes i mig d'entrenaments i crec que ho porto bé. El temps que va acabar fent Ferran 2h36. Amb aquell circuit i vent em semblen descomunals. A més, el fet que a l'acabar em digués que tenia cames de 2h40 buffff em va asustar i jo sols puc dir que lluitaré per un bon número. Córrer per asfalt em costa moooolt.
Quedava per mi el millor del dia, l'arribada de la meva dona i fill que van venir després amb tren (jo vaig marxar molt pronte) i anar a dinar amb uns amics especials: Valentí, Bea, XAvi i Bel que han passat unes setmanes molt dolentes (per un problema molt greu de salut de Valentí) però podem dir que les coses a poc a poc tornen a la normalitat. Moments així et fan adonar que els amics és el millor trofeu que recollirem al llarg de la nostra vida esportiva. Gràcies pel dinar però sobretot per la vostra amistat.
La força de voluntat del Valentí és una motivació més per mi. Gràcies per la teva força i lluita, gràcies per viure! És per això i per oferir-me la teva amistat, sense coneixer-me de res, que aquest any a la meva samarreta del trail Roquetes em posaré CENTRO ALBE. M'ajudarà.
Per als que no el coneixeu, Ferran és un home de 50 anys amb una voluntat d'un professional de 30 i unes cames d'un xaval de 20....m'he explicat, no? Tan de bo, amb 50 anys pugue trotar la meitat de ràpid que VOSTÈ! jeje
Vaig sortir sense esmorzar...."ligeret"! Bueno, sí, amb 7 dàtils, tenia la intenció i mentalitat de no escatimar esforços en cursa. Per mi era un entrenament de qualitat, és per això que molta estona anava al davant del grupet i si de passo podia ajudar ni que fos un 1% al Ferran em recomfortava encara més (tot i que ell ni fred ni calor, és més, està tant entrenat que va sortir sense rellotge i ni un sol cop em va preguntar al ritme que anàvem). En canvi, jo si que sabia el ritme que volia portar i fins al km 30 que va durar la meva cursa, vam anar al ritme que m'havia dit ( 3:46 )
He de dir que el terreny no era pla del tot i que el vent molestava un poc, amb això vull dir que el meu temps em dóna confiança i em puja la moral. Em queda un mes i mig d'entrenaments i crec que ho porto bé. El temps que va acabar fent Ferran 2h36. Amb aquell circuit i vent em semblen descomunals. A més, el fet que a l'acabar em digués que tenia cames de 2h40 buffff em va asustar i jo sols puc dir que lluitaré per un bon número. Córrer per asfalt em costa moooolt.
Quedava per mi el millor del dia, l'arribada de la meva dona i fill que van venir després amb tren (jo vaig marxar molt pronte) i anar a dinar amb uns amics especials: Valentí, Bea, XAvi i Bel que han passat unes setmanes molt dolentes (per un problema molt greu de salut de Valentí) però podem dir que les coses a poc a poc tornen a la normalitat. Moments així et fan adonar que els amics és el millor trofeu que recollirem al llarg de la nostra vida esportiva. Gràcies pel dinar però sobretot per la vostra amistat.
La força de voluntat del Valentí és una motivació més per mi. Gràcies per la teva força i lluita, gràcies per viure! És per això i per oferir-me la teva amistat, sense coneixer-me de res, que aquest any a la meva samarreta del trail Roquetes em posaré CENTRO ALBE. M'ajudarà.
