Llastres. Tres dies de cursa, amb tres etapes diferents, però,
igualment, dur. Comencem!
Participava a esta dura Ultra amb unes expectatives molt baixes, però... sóc d'aquells que es claven les agulles del dorsal i, llavors ja és "pete qui pete". Sóc molt concient que estava "verdet", però... hi havia algo millor que Llastres per anar madurant? Els veterans tenim este puntet d'experiència que fa que a la nostra marxeta no féssim mai tard.
UT Llastres em va recordar molt a UT de les Fonts. Em recordava tant aquell 2011, quan vaig debutar amb un format de tres dies corrent (això sols ho havia fet al Sables, Sàhara). Ho pensava i per moments creia que estava per les "nostres muntanyes" però...no! Les nostres muntanyes no són tant salvatges, no bufa el vent a més de 100km per hora (o almenys no és el més normal) però la gent, el tracte, el format, els corredors, això sí em va recordar i molt a l'exitosa UT de les Fonts.
Començaré per divendres, etapa de 17,5km i 400+, on l'objectiu era arribar a meta com si res. Lluny d'aquell 2011 a les Fonts on l'objectiu era dinamitar la prova des del primer metro, vaig arribar a meta descansadet amb un crono d'1h 28min on m'esperava el meu amic d'infància, Santi Garcia (aquest any farà la Titan!) que em va acollir a casa seva i em va cuidar com un rei. Gràcies!
L'etapa de dissabte eren paraules majors 54km i 4400+. I qui m'havia de dir que el pitjor no seria ni la distància ni el desnivell, sinó el vent i la pluja. M'havien parlat del vent del mestral però fins dissabte no vaig poder "tastar-lo". Déu n'hi do! Vam patir-lo i gaudir-lo, ja que un cop estàs en"marxa" ja no hi ha volta enrera, la majoria som així. Personalment en cap moment en vaig veure en perill, a la muntanya li tinc molt respecte, però no por.
Vaig sortir l'últim, com no. A la meva marxeta, intentant caminar poc, anava atrapant corredors i totalment desconnectat del cap de cursa fins que, arribant a les antenes, vaig trobar-me a un dels grans protagonistes del cap de setmana: Aleix Todà (guanyador absolut de la prova i amb molta autoritat!) Al veure'l em va estranyar i li vaig preguntar:
- "Com va, quants portes per davant?"
I la sorpresa és quan em diu
- "Vaig bé. Vaig segon!"
- "Cooom? això vol dir que vaig tercer?"
Em trobava bé. De seguida vaig pensar que podia fer algo bonic, vam afrontar aquelles ràfagues de vent de més de 100km junts mirant-nos en incredulitat.
Anàvem passant els km i seguíem anant junts. Ell baixava molt suelto i jo pujava caminant poc, això va fer que anéssem junts fins al km 33, moment en què ell se'n va anar poquet a poquet fins a meta, on va arribar sent el just vencedor. I jo content per aquella segona posició.
Quedava l'última etapa que constava de 26km i 1900+ i on les forces ja no són el que un vol. L'etapa preciosa. A més, el temps va cedir un poc i fins i tot vam gaudir del sol arribant a meta. Vaig acabar patint molt dels abductors però, hi ha algú que no va patir d'algun lloc? Això va inclòs amb el preu de la inscripció!!
Felicitar a tots els finishers de Llastres, ja que no era un ultra fàcil i als que per uns motius o altres no ho vau aconseguir no deixésseu que us ho conten. Ens veiem a LLastres 2019!
Ramon Ferrer: Fotògraf i mil coses més.
Conrad Solé: Director de cursa
Marc Fernàndez: Alma de la cursa
Jordi Santacana; Fotògraf
Blanca de la Sotilla: Fotògrafa
A tots i cadascun dels voluntaris repartits per estes muntanyes en avituallaments, encreuaments i qualsevol indret per fer de nosaltres millors corredors: GRÀCIES A TOTS. Personalment, i crec que podria parlar en nom de tots, heu fet un gran treball que farà que UT LLASTRES sigue un èxit com en el seu dia ho va ser UT DE LES FONTS.
Fins la propera amics, ens veiem pel "monte"!
