Una setmana després de "la Purito" vaig decidir que aniria a fer la cursa de l'Airosa.
Varios eren els motius: no l'havia fet cap vegada, era durilla, prop de casa i gent de poble organitzant-la....apuntava a èxit, i no, no em vaig equivocar!
Curses pels nens, concursos, piscina, orquestra, sopar, aperitius i el més important (almenys per mi) fet amb il.lusió i amb un somriure a la boca👌molts voluntaris, controls, avituallaments abundants, fotògrafs, etc. En fi, una cursa top!
Aquells que anem voltant, és normal que cada cop voltem menys, perquè com a casa a enlloc! Visca les Terres de l'Ebre i, en aquest cas, el Mas de Barberans i la seva gent. Molt grans!!
Pel que fa a la meva cursa sempre intento anar a més i així vaig fer-ho. Vaig coronar primer l'Airosa i vaig baixar ràpid, però després de coronar la segona pujada ja baixant en va atrapar Gerard vam fer el descens junts i l'última pujada i baixada també "mano a mano". Però dins al barranc a 2km o menys per meta se'm va escapar una metres ja insalvables, res.. Joves, el nostre futur. A vegades quan em veig tant per davant, penso on son perquè necesitem relleu😂😂.
Ja entrant a meta en feia falta la rebuda del meu fill dient-me:
"Un sprint, papa? i sense poder controlar la felicitat vaig acceptar_lo encantat.
Fins aviat!
Varios eren els motius: no l'havia fet cap vegada, era durilla, prop de casa i gent de poble organitzant-la....apuntava a èxit, i no, no em vaig equivocar!
Curses pels nens, concursos, piscina, orquestra, sopar, aperitius i el més important (almenys per mi) fet amb il.lusió i amb un somriure a la boca👌molts voluntaris, controls, avituallaments abundants, fotògrafs, etc. En fi, una cursa top!
Aquells que anem voltant, és normal que cada cop voltem menys, perquè com a casa a enlloc! Visca les Terres de l'Ebre i, en aquest cas, el Mas de Barberans i la seva gent. Molt grans!!
Pel que fa a la meva cursa sempre intento anar a més i així vaig fer-ho. Vaig coronar primer l'Airosa i vaig baixar ràpid, però després de coronar la segona pujada ja baixant en va atrapar Gerard vam fer el descens junts i l'última pujada i baixada també "mano a mano". Però dins al barranc a 2km o menys per meta se'm va escapar una metres ja insalvables, res.. Joves, el nostre futur. A vegades quan em veig tant per davant, penso on son perquè necesitem relleu😂😂.
Ja entrant a meta en feia falta la rebuda del meu fill dient-me:
"Un sprint, papa? i sense poder controlar la felicitat vaig acceptar_lo encantat.
Fins aviat!
