Avui ha començat el dia molt malament, ja que divendres li havia picat al meu amic Fede per dir-li que pujaria a Horta però al aixecar-me aquest mati l'esquena no m'havia donat tregua, seguia fent-me mal i no he volgut anar a correr per no agreujar el mal.
M'ha donat molta rabia però tenia temor de fer-me mal.
Ja no m'he pogut adormir, m'he aixecat, he tret a la gosseta a passejar i mentres tant anava rumiant i m'he dit:
Avui aniré a la rostida que teniem amb els amics a Ulldecona corrent i si l'esquena em fa mal trucaré i que em vinguen a buscar.
La meva dona m'ha trucat quan estava a punt d'arribar a Sta Bàrbara i m'ha dit:
- Com estas? prou be, segueixo fins a Ulldecona i així ho he fet.
31 km a ritme suau però demà tindre que anar a manipular-me ja que estic tocat i l'esquena no esta be.
Després la gran rostida amb els amics m'ha fet oblidar el dolor.
2 comentarios:
la teva dona!!! jeje, ja t'as acostumat??? A mi encara me costa i mira que vos portem un any de ventaja!
Anim amb l'esquena xiquet!!!
Jo avui he tornat a correr despres de dues setmanes!!!i uffffff...... pero es igual, a per la mitja a tope!!! Si vas al final a la de TGN te marcare el ritme jeje!!
Esta fet!! molt possiblement hi vaigue, cuidat
Publicar un comentario