Aquest passat dissabte vam fer la Half muntanyes costa dourada de 47 km i 2800 + amb l'intenció d'acumular kilometres i veure sensacions generals.
Doncs de sensacions i conclusions n'he tret moltes, anirem per parts;
1/ He notat milloria física i estic content de la progresió! si res no ho evita amb els terminis fixats puc tornar a ser competitiu, això em va permetre anar un grapat de kilometres amb cap de cursa
2/ Al millorar fisicament també recupero molt millor dels esforços, al dia seguent podia haber entrenat amb normalitat.
3/ Començar de 0 i ficar-me a fer 100 km semanals em comporta conviure amb molésties i les del turmell ja son alguna cosa més, dissabte em van perjudicar.
4/ Estic tendre tant muscularment com sobretot articularment i això s'ha de millorar o puc tenir problemes a curt plaç.
Com vos deia, moltes conclusions he tret amb "sols" 47 kilometres.
Explicant un poc la cursa dir-vos que ja de sortida vam fer una pujada de 750+ que va deixar-mos a tots desperdigolats! vaig coronar amb qui acavaria guanyant la cursa Toni Arbonés, amb ell vaig anar un grapat de kilometres vaig adonar-me que anava amb convicció de guanyar, el ritme era bo!però jo no tinc benzina....encara! per anar amb ell i després de baixar per uns corriols mullats de pedres i doblar-me el turmells varios cops va començar a complicar-se la cosa.
Vaig anar tirant amb el turmell adolorit fins al km 24, Montral, control de pas. Allí estava la meva dona, el sogre i el meu fill que només repetia;
papapapa quin moment......molt bónic! una experiencia més per a mi. No sabia que fer parar per no complicar més les coses o seguir.....va manar el cap, seguir! al menys fins el proper control.
Arribem al seguent control amb el Xavi Sahuquillo ( recent guanyador de ut Xerta ) no va tenir un bon dia, te més qualitat! no tindria que anar jo amb ell, al menys ara! allí prenc una coca-cola que al passar uns km m'adono que no em va sentar be i torno a decidir continuar, per 12 kilometres! anavem segont i tercer això va ser important a l'hora de pendre la desició de seguir, que tonto!
Emprenem l'última pujada i Xavi comença a patir més del compte i jo trec la coca-cola...i més i tot! al alliberar-me d'alló decideixo tirar a un ritme més alegre ja que el cami era bo i podia tirar però arribant al cim en 100mts de diferencia em pasen 3 corredors, un d'ells Joan Farnos, un veterà incombustible al que admiro, senzill, humil, però amb uns gens de campió! i res puc fer.... anava adolorit i esgotat amb menys de 4km van treure'm 4 minuts l'última baixada ( 3 km ) em va destroçar del tot.
I això es tot, que no es poc, ara només penso en recuperar aquest maleït turmell per poder donar gassss
Doncs de sensacions i conclusions n'he tret moltes, anirem per parts;
1/ He notat milloria física i estic content de la progresió! si res no ho evita amb els terminis fixats puc tornar a ser competitiu, això em va permetre anar un grapat de kilometres amb cap de cursa
2/ Al millorar fisicament també recupero molt millor dels esforços, al dia seguent podia haber entrenat amb normalitat.
3/ Començar de 0 i ficar-me a fer 100 km semanals em comporta conviure amb molésties i les del turmell ja son alguna cosa més, dissabte em van perjudicar.
4/ Estic tendre tant muscularment com sobretot articularment i això s'ha de millorar o puc tenir problemes a curt plaç.
Com vos deia, moltes conclusions he tret amb "sols" 47 kilometres.
Explicant un poc la cursa dir-vos que ja de sortida vam fer una pujada de 750+ que va deixar-mos a tots desperdigolats! vaig coronar amb qui acavaria guanyant la cursa Toni Arbonés, amb ell vaig anar un grapat de kilometres vaig adonar-me que anava amb convicció de guanyar, el ritme era bo!però jo no tinc benzina....encara! per anar amb ell i després de baixar per uns corriols mullats de pedres i doblar-me el turmells varios cops va començar a complicar-se la cosa.
Vaig anar tirant amb el turmell adolorit fins al km 24, Montral, control de pas. Allí estava la meva dona, el sogre i el meu fill que només repetia;
papapapa quin moment......molt bónic! una experiencia més per a mi. No sabia que fer parar per no complicar més les coses o seguir.....va manar el cap, seguir! al menys fins el proper control.
Arribem al seguent control amb el Xavi Sahuquillo ( recent guanyador de ut Xerta ) no va tenir un bon dia, te més qualitat! no tindria que anar jo amb ell, al menys ara! allí prenc una coca-cola que al passar uns km m'adono que no em va sentar be i torno a decidir continuar, per 12 kilometres! anavem segont i tercer això va ser important a l'hora de pendre la desició de seguir, que tonto!
Emprenem l'última pujada i Xavi comença a patir més del compte i jo trec la coca-cola...i més i tot! al alliberar-me d'alló decideixo tirar a un ritme més alegre ja que el cami era bo i podia tirar però arribant al cim en 100mts de diferencia em pasen 3 corredors, un d'ells Joan Farnos, un veterà incombustible al que admiro, senzill, humil, però amb uns gens de campió! i res puc fer.... anava adolorit i esgotat amb menys de 4km van treure'm 4 minuts l'última baixada ( 3 km ) em va destroçar del tot.
I això es tot, que no es poc, ara només penso en recuperar aquest maleït turmell per poder donar gassss
No hay comentarios:
Publicar un comentario