Per darrera venen espentejant amb molta força

Fa uns dies vaig pujar fins Alcanyis en btt per veure en directe al meu fillol correr una cursa de btt, la veritat es meneja prou be si pensem que te 10 anys.....va quedar 3º! tot i que va acavar poc content una de les coses que li vaig dir es que anés a felicitar a qui l'havia guanyat, cosa que va fer.
Veient que "maneres" en te el més important es que aprengue altres coses....el saber anar en bici per la vida una d'elles, companyeris-me, saber ser solidari, saber competir, disfrutar, respectar i sobretot saber pedre! ja que de guanyador ni ha sols un i es molt complicat ser-ho.

Aquest diumenge però va tastar lo que es guanyar, la primera victoria li ha arribat de molt petit, massa? no se...però ha de saber que això no es el més important, a la llarga el recordaràn més per ser una bona persona que un bon ciclista, si pot ser les dos coses ......jeje millor, no? qui no ho voldria?

Ara poc a poc, a casa te tot el que te que tindré per tira endavant sabent que hi ha molt de cami per fer per arribar on es pugue, en el lloc que faci falta, però amb el respecte de tothom.

Endavant!