lunes, 15 de octubre de 2018

Duextrem Amposta

Feia anys que no corria el Duextrem. Por ser massa, ja que és una prova que se'm dona força bé pel fet que combina una cursa trail i una de btt. Dos disciplines que m'agraden, encara que reconec que amb la btt no soc gens bo baixant i arriscar per posar-me amb perill no és una opció.

La meva possible participació va començar fa 15 dies a la cursa d'Alcanar quan el meu gran amic Victor Hugo, aquest any líder del circuit terres de l'ebre, em va desafiar a competir el Duextrem. Ell el va guanyar l'any passat i sabia que seria divertit i disputat. Pot ser per això vaig acceptar sense "rechistar" gaire😁.
Dijous vaig voler anar a reconéixer el circuit amb el meu germà. A l'acabar, ell que havia vist el nivell que tenia baixant ( bici pel morro varios cops) va dir-me:
"Au xaval, ja pots córrer a la cursa trail perquè etapa caurà una minutada!"
Tenia raó, sí! Ho havia vist clar, però volia jugar-me l'última carta, la meva competitivitat, ja que quan estic en cursa sempre dono una mica més.
Dissabte matí a l'etapa trail, em vaig trobar bé i no em vaig guardar res, com si m'anésla vida! Sabia que podia necessitar cada segon a l'etapa del diumenge. Al fina vaig treure una bona ventatja als que feien el Duextrem inesperadament i vaig poder aconseguir guanyar la cursa.
Diumenge ens presentem per fer l'etapa de btt. Estava preparat mentalment per sufrir, però reconec que al veure a Víctor preparat a primera fila de la sortida, vaig pensar:
"Aquest sí que es un bon competidor, ja em vol apretar des del principi!" No m'arronso gens i em faig un espai al seu costat.
Donen la sortida i ...surten a mil! Intento no perdre la seva roda però es impossible, baixen sense frenos! Em multiplico pujant per atrapar-lo de nou i sí, però..un altra baixada i..adéu! Torno atrapar-lo pujant i aixi fins al km 22. Allí després d'un llantasso perdo tot l'aire de la roda delantera, toca parar a demanar una bomba al proper corredor (no vaig agafar res😓😓 ,soc un desastre!) El problema és que no en portava😅 tot i la situació no vaig posar-me nerviós. Per sort, el proper ciclista en passar, em va deixar la seva.
Vaig inflar la roda més ràpid que qualsevol compressor! Pujo a la bici i començo a pedalar sabent ja que no el veuria mes fins la meta.
Vaig ser molt constant i no sense patir vaig presentar-me a meta en 2h19 Víctor havia arribat

feia casi 4 min, però com a la cursa trail li havia tret 11min vaig aconseguir guanyar-li el repte😁😁

Gràcies a la gent del Montbike per l'organització d'aquesta prova, dos dies de molt treball! Molts/es de vosaltres heu suat molt més que els corredors/es per fer-ho possible.

I gràcies Víctor per treure'm de la zona comfort😉
Ara però et desafiaré jo! Per quan una travessa pel mar? ( Tranquils som nedadors professionals que no ens agrada la paraula comfort😁😁)

No hay comentarios: