Falten 28 dies per al gran objectiu

Sí sí, falta molt poc i ara començo a estar "cagat" però cagat de veritat, ahir vaig agafar el caiac i vaig anar a fer uns kilometrets pel riu i collons no em surten els temps que necessito, patiré segur una barbaritat, vaig fer 12 km i vaig arribar com si m'haguessen pegat una pallissa, també vaig veure que depen de molts factors, ( caiac, vent a favor o en contra, corrent del riu, lloc per on fer anar el caiac) etc,etc, total que jo tot malament, caiac, vent, corrent, i la veritat estic molt asustat, això no vol dir res més que asustat, que no pense ningú que baixaré els braços hi ho deixaré anar, són massa els sacrificis que he tingut de fer i desicions que he pres comprometudes i alguna dolorosa per poder-ho fer és a dir que avui al riu un altre cop CONTRA VIENTO I MAREA i demà també, com sempre dic, sigueu constants en la vostra meta.

Joder quin dia he agafat!!!!

Ahir per recuperar-me de Paüls, vaig estar 3 hores al gimnàs. Sí, pareix molt de temps però com era tot de recuperació em va pasar volant.
Estiraments, abdominals, sauna, natació, xorros d'aigua (aquí vaig estar per lo menos 1 hora i com a nou o això pensava)
Resulta que avui anava a treballar a Conesa, prop de Sta Coloma de Queralt, i vaig pensar d'agafar la bici per si acavaba pronte baixar en la bici. L'aprenent quan ha vist la bici dalt al camió ja s'ha ficat les mans al cap, sabia que tenia numeros de baixar sol.
A l'arribar a Conesa ens hem fotut a treballar a tope, jo només pensava en acabar pronte per baixar en bici, no hem esmorzat tampoc, hi ha les 4 de la tarde acabàvem la feina de Conesa.
Des de Conesa hi havien algo més de 160 km i no em sortien els numeros, total que he descarregat la bici a Montblanc i en marxa. Quina odisea Déu meu, estic gafat, gafat, un dia de vent que pa que, ja se sap que el vent és el pitjor per a un ciclista, pos sé, estem casi a l'estiu i avui ha bufat que no veigues, ara ja sóc a casa, escrivint 4 lines però he maleït la bici, el vent i moltes més coses, deia frases com:

- bufa, bufa que penso arribar.
-o 27 de maig i este vent.

Al damunt només hem feia falta el cronometro que veia que cada cop baixava més la mitja i yo com que no soc picat ni res de tot això...portava una mitja de 30.4 a l'Aldea però de l'Aldea a casa ha sigut un càstig molt fort, un vent que no podia pasar de 25 km/h i llavors 30.3, 30.2, 30,1 30 i no volia que baixés d'aquí però a l'altura de l'Ardiaca he cedit, m'ha costat però he cedit, pensava que per 4 km no arribaria a casa si seguia en lo meu ampenyo al final 129 km en un promig de 29.7

P.D demà no sé si podre anar a treballar.

Paüls, una cursa extraordinaria

Ahir va ser un dia més que va tocar correr i fort, però amb més ganes que mai ja que es corria a casa, sí, a Paüls.

No cal dir que esta cursa és la més bonica i dura del circuit terres de l'ebre i del circuit català de curses de muntanya (suposo que en això tothom estarà d'acord) i la participació tampoc té res a vore en les altres curses, i què dir del nivell dels corredors, buuuuuaaaaaa, en fi que estic super orgullós de tindre esta cursa.

La cursa de les noies va començar a les 9 del de matí i quin goig que feien en l'equipació nova i la dels nois a les 9 .15 amb tots els favorits per les primeres posicions i en ganes de dur una bonica lluita fins la linea d'arribada.

Quan es va donar la sortida em trobava prou bé però a la primera pujada al poble camí del cementeri vaig vore que no podia estar en los millors jo anava 7º o 8º però sense opcions de remontar ningú. A mida que anàvem pujant cap al Montsagre m'anava trobant millor i llavors vaig començar a retallar distancies en l'èlit que portava al davant fins formar un grup de 4 corredors que erem 3º,4º,5º,6º de la cursa. A l'arribar al pilo, per la cresta, sabia que era un punt bo per fer un canvi de ritme i forçar. No vaig parar a l'avituallament i vaig seguir a tope cap a baix perquè ja havia parat a l'avituallament d'abans i a més m'havia pres un gel. Tot això ho vaig fer pensant amb el recorregut de la cursa, on puc retallar, on puc perdre alguns segons. La veritat és que quan les forçes estan tant igualades també has de ser un bon estratega, vist el resultat hem va sortir bé, però encara ara sento el crit de Tere al pilo enfadada per no parar al avituallament (ella pateix més que jo) jo tenia ganes de fer-ho bé, però en coneixement, no volia defraudar ningú, sabia que podia saltar-me'l.

Quan vaig arribar a la punta de l'aigua l'amic Fede em canta referències i el més important em dóna una mica d'aigua que em va anar molt bé.

El primer, inalcansable un altre nivell, JUST SOCIATS corredor de la selecció catalana i campió de catalunya de curses de muntanya i el segon KIKO MARTI que el porto poc més de 2 min per mi també inalcansable, ja que el conec bé, som "amics" jajaja a vegades entrenem junts i està com un bou, a més, també corredor de la selecció catalana, premi a la gran temporada que va fer l'any passat.

Per darrera l'Ahmed que no li perdo la vista per res del món, pujo tot el fort que puc però ja pensant amb la baixada, guardant un poc per baixar fortíssim, faltava la pujada al joan gran, allí una petita crisis ja que tenia principi de calambres i vaig agafar dubtes per a la baixada però els crits de Tarazaga van fer que m'espaviles i que em tires avall, de la baixada no diré res, només que canviaré les dos ungles del peus, vaig baixar com un animal.

La meva arribada a Paüls la guardaré al cor, em vaig sentir mot estimat per part de tots, gràcies per fer-me sentir un privilejat.

Vaig aguantar una cursa més líder, però això ja s'ha acabat, ara toca desconectar un poc i pensar única i exclusivament amb la cursa del llop, l'únic objectiu de l'any.

Fins aviat.

PD. Felicito a tots els companys del club, amics, voluntaris, organitzadors, etc, etc, per la gran cursa que tenim i per haver-me-la deixat correr, ja que jo també tindria que haver estat per alli ajudant....

Entrenament per pandols i serra cavalls

Ahir i aprofitant que estava treballant a Gandesa vaig agafar la bossa d'entrenament i hem vaig dir:

- quan acabe de treballar me'n vaig crusant muntanyes i fins a casa.

Doncs aixi ha vaig fer, lo que hi va haver més d'una anecdota, la primera va ser que l'aprenent no es podia creure que baixaria de Gandesa crusant totes aquelles muntanyes fins a casa però al veure que no pujava al furgo i que hem canviava de zapatilles vaig sentir algo aixi com:

- no m'ho puc creure!

i si, fins i tot vaig arrencar primer però als 5 min estava ja envoltat de muntanyes sense seguir res més que la meva intuició.

Al principi vaig anar pujant més per fora pistes que per ningun lloc però despres vaig trobar una senda que hem va portar fins a una pista que donava al monument de la quinta del biberó des d'alli hi havia unes vistes precioses llavors vaig agafar un cruse que portava cap a Prat de compte que de tots aquells indicadors era l'unic que coneixia i vaig anar tirant avall fins que vaig trobar unes marques de GR i hem dic cap aqui aquell GR hem va deixar a una pista que despres hem va deixar a 2.5 km de la fontcalda vaig tirar avall hi pasant muntanyes al final vaig donar a una casa de camp que hi havia un pagés regant i li dic:

-senyor que tindria una mica d'aigua???

-i tant noi que d'on vens?

- pos vinc crusant estes muntanyes des de Gandesa

-que dius ara!!!!!!!!!!

-si,si

- seu que et porto una coca-cola fresca, hi cap on vas??

- no li dic que no s'ho creura

-si home, on vas???

-a Roquetes

- que dius ara, que ets boig!!! si arribarás de nit

- seu i no et meneiges d'aqui que et porto unes galetes!

- la veritat que ara ja voldria anar en busca de la via verda cap on la puc agafar?

- si vas en aquella direcció aun parell de km trobarás l'estacio del Pinell

- gracies per tot

I vaig anar en busca de la via verda, arribo a l'estació del Pinell, a la de Benifallet, a la de Xerta i veig que sem fara fosc i truco al meu pare per a que hem vingue a buscar quan arriba ja havia pasat Aldover hem quedaven menys de 7 km però ja havia fet un bon entrenament i estava satisfet.

Tenim el futur assegurat

A la marxa de Roquetes va deixar al meu pare "tirat". Al fons se'l pot veure que no el podia seguir

Pujant pel farrubio com si anés pel carrer de casa

Pujant pel Montsagre per la senda de la cursa de Paüls

Es diu que de petit fas el que veus a casa i són molts els que acaben fent el que fan els pares, tant per al bo com per al dolent i mai millor dit.

Molts no el coneixeu però aquest és el meu fillol, Marc,el fill del meu germà i vos dic que té futur, sí futur, ja que només té 5 anys (sempre i quan se'l sapigue portar de molt prop i amb molt de mimo i precaució).

Va començar amb 3 anys al futbol però enseguida vam veure que els esports col·lectius no eren per a ell. En canvi a la primera cursa de patufets en 4 anys ja va fer podi 3º classificat. Ara entrena amb l'equip de l'ATE dos dies a la setmana que és un equipet de joves promeses on segur que els acabaran de guiar i formar per a ser grans esportistes.

Sempre que hi ha un finde lliure va per la muntanya que li agrada moltíssim (no veigueseu com baixa). Lo dit, temps al temps però crec que estem davant un futur campió.

Este home m'ha fet sentir un privilejat

Després de mira aquest video espero que tota la gent que mira el meu blog reflexione un poc sobre la vida d'un mateix, nosaltres som uns " quejicas" de la vida, ens queixem de tot i per tot, que si tenim 1 kilet de més i no surto de casa per que no em veigue ningú, que si demà treballo, que si no he pogut anar a tal lloc, etc, etc, que seria acabar-li la memòria a l'ordenador. N'hi han d'altres que s'aferren a la vida en una força i un entusiasme que me fa pensar que som tots molt egoistes ( o al menys molts ) penso que la majoria de tots natros hem tingut mals dies i molt mals dies i el primer que hem pensat és baixar els braços o en deixar-ho anar, mai hem pensat demà serà millor. Espero que aquest video ajude a la gent a ser forta, a superar-se, a millorar com a persones i no ser tant egoistes que som uns privilejats.

Cursa dels Pallerols

Aqui amb la lider del circuit, la Reyes, tota una campiona

Bonica cursa la que ens han preparat els amics de La Senia amb la pujada a Pallerols, 31 km de cursa que tenien que ficar a cadascú al seu lloc i pareix que el meu sigue el 2º perquè no hi ha manera de guanyar una cursa.

Tot a començat molt prontet (a les 5.45 a l'aire) un esmorçar lleugeret ja que teníem el diposit ple i cap a la Senia. Primers comentaris en la colla que hem quedat als jamones, ja que el manso venia després de correr la marató i mitja ahir a la tarde i portava uns ullots....però la boca ja deborava barretes, como no. Ell bé, en ganes de correr, això nomes li pot pasar a ell i els altres incrèduls.

Al l'arribar a la Senia recollida de dorsals, caferet i escalfar que donaven la sortida.

Hem sortit poc més de 100 corredors però els que hi havien venien en moltes ganes de fotre canya, i sí, temps de sortir s'ha accelerat el grup i s'ha anat definint la cursa, quedant J.L Rubio, Ahmed i jo mateix de cap de cursa. Per detràs, la cursa molt estirada, ja que la cursa et permitia vore molts de corredors mentre pujaves amunt, hem fet la pujada fins al Mas de les Faixes junts però alli he pogut deixar-me als dos companys hi he enfilat la baixada, prou tècnica, ja que estava banyada. He anat agafant distància, he fet la segona pujada sol, baixant he agafat més distància hi ha la font del Romiger els hi portava 1.50 segons, llavors pensava que seria suficient, la veritat hem pensava que podria guanyar, però pujant per la pista que et portava fins la Caseta Bernarda, Ahmed m'ha començat a retallar temps, ja que ens veiem i tenia referències, dalt al coll de Bernarda 40 segons, només quedava baixar i m'he dit a muerte!!!!! si de veritat vull guanyar he d'anar a muerte i 100 mts després ja estava al terra! allí a l'aixecar-me i tindre els símptomes de dolor i de principis de calambres he vist que avui tampoc seria el dia ( no se si arribarà mai ) a l'arribar a la font dels Pallerols ja podia veure al fondo entre la boira a Ahmed que poc després m'ha atrapat, hem fet la resta de baixada junts però en xafar la pista quan quedaven poc més de 5 km per a la meta ha agafat un ritme altíssim que s'ha fet impossible de seguir i s'ha dirigit victoriós i merescudament cap a la linea d'arribada, jo he arribat un poc decebut ja que havia vist la victòria prop, però satisfet a l'hora ja que ho havia donat tot.

Entrenament amb kiko

Avui últim dia d'entreno running per muntanya fins diumenge.

Hem surtit a les 6.45 de Roquetes direcció al Toscà per pujar per coll de carabasses. Havíem de fer 50 min, però ja sabeu que anar amb Kiko és entrenar i el altres és anar a trotar.
Ja pujant amb el cotxe canvi de plans, al final anirem per una pujada que el kefe m'havia dit alguna vegada però que mai havia fet( pel de mur, pel bous Alfara) aparquem a la porta del ganader i auuuuuuuuu cap a munt, una pujada de 900 mts sense parar ni a vore les vistes, ja que no hi havia estat mai, penso que eren boniques... ara també he de dir que m'ha agradat, l'hem fet tota corrent, sense parar gens, bueno si a saltar les portes que estaven tancades, ens ha sortit algun bouet però no ens han fet parar ni molt menys. Al final 41 min fins a dalt i com no havíem fet els 50 que volia hem seguit fins al cruze de l'enrejolada i llavors sí, 50 min però quedava tota la baixada que l'hem fet suau i les series per acabar, en definitiva molt bon entreno, com sempre que vaig amb ell.

Aqui vos deixo dos videos de la cursa de Xerta en tinc varios més ja els penjaré.

Aquest video es de la primera pujada.

http://picasaweb.google.es/javigine/20090426CursaXerta2009?authkey=Gv1sRgCO6QhOH7rpG-8gE#5332092801929553570


Aquest es un video de la cursa de Xerta, la pujada després de l'avituallament de la font nova al km 20 més o menys una pujada curta però que es fa dureta.

http://picasaweb.google.es/javigine/20090426CursaXerta2009?authkey=Gv1sRgCO6QhOH7rpG-8gE#5332100952590824354

Un cap de setmana llarguet i dur

Aprofitant que hi havia un dia de més de festa l'hem aprofitat i be per entrenar més i més.

Dijous vaig fer un entreno a ritme alt, fent 15 km a 3.54 el km en 57 min.

Divendres 80 km en bici + 4 km cursa de Tortosa acompanyant a Belen ritme 4.16.

Dissabte 35 km ritme mig amb 1700 mts de desnivell positiu, sortint de la caramella, coll del vicari, tosca, Aldover, Roquetes.

Diumenge 19 km ritme suau amb 1200 mts desmivell positiu, sortint del toscar, coll de carabasses, clotes, pista avall direccio al carrer ample, pujant cap a les rases, clotes i tosca.

total 73 km de running en 4 dies + 80 km en bici.

Ara esta setmana molt de volum de bici, natació i caiac i el diumenge anirem a patir a la Senia.

Ja penjare les fotos de les sortides i un video de la baixada de la cursa de Xerta que estan molt be, fins aviat.

Cursa ciutat de Tortosa

Aquest matí es celebrava la cursa popular de Tortosa i he acudit a veure qui hi havia, en principi havia d'acompanyar al meu fillol, però no ha vingut, després al meu pare, però han caigut 4 gotes i tampoc s'ha volgut mullar, al final Belen que estava decidida en fer la cursa l'he acompanyat.

La cursa no tenia més historia 4 kilometres i cap a casa " un calentón per a molts " Belen m'havia dit que volia fer 18 min a 4.30 el km i a mi ja m'estava bé ja que el dia abans havia fet 15 km en 57 min i el mateix matí de la cursa havia fet 80 km en bici, però al final ens ha surtit 16.21 a 4.17 el km i 5 femina, molt bé està progressant d'aquí poc la veurem dalt de tot dels podis.

Del manso que hem de dir: venia d'entrena en la dona i mos ha vist s'ha enfilat cap a la sortida en lo dorsal a la mà sense agulles i si surt ràpid i una mica més i no mos agafa jajajaja.

Bueno que hem pasat un molt bon dia, fins aviat.