Ramon, qué grande eres!

Ramon Ferrer Casanovas, para todos Ramon el de Huesca.
Quien no conozca a este SEÑOR, poco ha ido por la montaña.
 Gran persona, gran amigo, fotógrafo profesional para los corredores, amante de la montaña, amigo del mundo, en fín, una persona única y especial.
A quién no le ha hecho un favor este señor? una foto? un consejo?
Escucharlo es ver calidad humana, siempre tan humilde, honrado, lo daría todo por ayudar, siempre dispuesto. Ramon! que grande eres Ramon.
Sabes que tienes mi mas profunda admiración, però no solo la mía, creo que la de todo el mundo, sólo los que no te conocen pueden dudar.
Personalmente te tengo mucho que agradecer, siempre me has animado, ayudado, apoyado en todo, has hecho siempre difusión de mis retos, de mis logros y ahora es hora de dedicarte este pequeño homenaje, cuatro lineas que no es mucho, pero son con sentimiento.
Ramon, gracias por lo que haces por la gente y por la montaña, gracias.
Su blog corriendo por la sierra define mucho a este SR, su blog es pura información, donde te informa de todo, más de 150.000 visitas lo confirman.
Nada más que decir, aquí tienes muchos amigos, yo uno de ellos.
Un abrazo muy fuerte y espero que al bajar de los pirineos me acompañes ni que sea 2 km. Me gustaría muchisimo.

Si algú tenia dubtes de la gent de Paüls.......

De petit que sempre he anat a Paüls, la majoria de vegades a córrer, ja que és un poble que té molt d'atractiu.
La primera vegada que vaig anar va ser a un cross escolar, tenia 10 anys i corria en alevins de 1ºany per al col.legi Marcel.li Domingo de Roquetes. Allí ja vaig comprovar que tenia un " feeling" amb aquest poble ja que vaig quedar en 2º lloc.
Després d'uns anys he anat participant en nocturnes ocupant llocs meritoris i la cursa de Paüls, que és de les millors de Catalunya, sempre m'he trobat com a casa.
Sé que hi ha molta gent a Paüls que m'aprecia, però no és menys el meu apreci i us dic això perquè avui he rebut un correu que m'ha deixat amb unes ganes de fer algo per ells i què menys que este escrit. Aquí teniu el correu que he rebut i vatros mateixos, la gent de poble........és de lo millor!!!!!!!!!!!!!!!


hola albert,


Soc Joan, t'explico...

Des de la entitat esportiva montsagre de Paüls, ja fa 3 anys que organitzem una jornada solidaria per recaudar fons, el primer anys vam donar 600 euros per a la investigació del càncer, l'any passat 350 per a una assossiació que ajuda a les families amb nens discapacitats, i aquest any i veient que tu t'has posat amb el tema solidari, et voldriem donar un cop de mà per recaudar cosetes per al poble sharaui, ket pareix?? això si ens hauries de dir que és el que vols i com ho vols... tinc el teu num de mbl que m'he apuntat del teu blog, et truco o espero un mail?? buff kin munt de preguntes, jeje això si, espero resposta avanç del divendres pq hem de preparar-ho tot ja que sirà el 12 d'agost.

Gràcies per la teva atenció i segueix així campió!!

Abans del repte em faré una bona revisió

Esta clar que abans de fer la volta a Catalunya i fer 84 km durant 14 dies seguits m'hauré de fer una revisió. Este repte és massa "massoca" com per olvidar-mos de si estem preparats per poder-lo fer.
Una cosa es l'il.lusió i l'altra és el que pugue aguantar o no el cos, penso que estic bé però també diuen que el pensar és de tontos.
Una bona revisó que em doniguen l'OK i entrenar, entrenar i entrenar per poder-ho dur a terme.

S'aproxima la boda

Els amics es van casant, ja som els pròxims!!

A la boda de Patri i Guille vam ser tots els amics de la colla els padrins.

Aquests dies estic un poc liat i tinc el blog un poc abandonat, tenint en compte que acabo de fer públic el nou repte.
El motiu és important: la nostra boda.
Quantes coses a fer i quin cacau! Però l'estem afrontant amb il.lusió i amb ganes d'aconseguir que tot surtigue bé.
Espero que la gent entengue la meva absència esta temporadeta però com es diu ...lo primer és lo primer.
Tot i això vull anar publicant coses del nou repte estos pròxims dies, com ara les etapes que faré, ja que les tinc bastant clares.

EL PROPER REPTE

Ja està decidit. El proper repte serà fer la VOLTA A CATALUNYA a peu per tot el seu contorn. La finalitat és ajudar a la gent que ho necessita, vos explico:
Es tractarà de fer sobre 1200 km en 14 dies (85 de mitja diària) sense parar-ne cap, començant, com no, de Roquetes passant per Amposta i fins a Roses. D'allí giraré i cruzaré els Pirineus fins a Vielha. Una volta a Vielha cap a baix a LLeida i fins arribar a Roquetes.
Serà el repte més béstia que mai he intentat, on les etapes que faré seran de locura però no seré jo el que dubte de mi mateix. 
A mi el que em pareix una locura és que hi hagi gent que no pugue posar-se una camiseta, una cullerada a la boca o un matalàs per poder dormir.
El que tinc clar és que una part del repte l'aconseguiré (fer els 1200 km), l'altra part ja no depèn de mi sinó de tots vatros perquè no consideraré el repte aconseguit sino recaudo el doble dels km que faré, és a dir, 2400 kg amb menjar, roba, mobles vells, etc. per a poder-ho donar a tota aquella gent Saharaui que tant em van " marcar " durant l'experiència de la MDS.

Tinc clar també que amb això no salvaré ningú però també tinc clar que tots vatros teniu l'oportunitat de millorar la vida de molts. Amb aquest repte no vull demanar diners a ningú, vull que tothom sigue partícep del repte. Qui no pot donar una camiseta usada que mai se la posa? Qui no pot donar un paquet d'arròs o unes sabatilles que mai vos posareu? Sens dubte, això per ells seria un tresor.

Igualment us dic que si algú em vol acompanyar tant corrent com amb bici o, simplement, fent de cotxe d'assistència en alguna etapa o en algún kilòmetre pot fer-ho, aquest ha de ser el repte de tots. Animeu-vos, ajudeu-me!
Molt pronte  posaré la data de sortida (en principi a primers de febrer).No dubteu que jo compliré la part del repte, coste el que coste, sang, suor, llàgrimes; Us veieu capaços de cumplir la vostra part??

PD:  A qui no li agradaria ser feliç a la vida? molts per ser-ho necessiten, cotxes, avions, i altres per ser-ho necessiten solament un plat d'arròs, unes sabatilles o una camiseta.

Feu que jo sigue feliç. Simplement us demano poder aconseguir el REPTE.

Aquí també fa calor

Avui pensava que encara estava al desert....vaja calor!

He sortit a córrer un ratet al final 15 km amb Moises i la veritat és que la xafugor ens ha apretat i molt, no apeteix molt córrer però és ja la rutina. Demà aniré amb bici a fer uns 50 kilometrets.

Dilluns diré quin sera el nou repte.

Ja tinc ganes de fer-ho oficial però estic cuidant tots els detalls i falten a concretar varies coses.
 El repte és el més bestia que mai he fet amb diferència, només espero que poder-lo complir.

Aquest cap de setmana acabaré d'ultimar-ho tot i posar-lo en marxa. Espero poder contar amb el vostre suport.

Avui 3 horetes més

Pareix que fa ja molt de les festes de Roquetes, i total fa 3 dies ja que estic entrenant amb total normalitat.
Avui he fet uns 52 km amb bici i 1h de running,  tot suau, suposo que Pako no n'estarà d'acord...... però ell està molt millor del que pensava, sempre recordant que fa 4 dies que va amb bici.
A Mauro li falten km en bici de carretera per anar molt millor del que va, ja que ell pot anar molt millor i ho saps.

A veure que farem demà, ja que no tinc cap plan però.....a lo millor faig 3 hores més.

Avant, avant i sempre avant!

Tornen els entrenos però... a ritme baix

Avui he sortit a entrenar un rato i la cosa s'ha allargat fins a les 3 hores.
Tot a ritme baix i fins i tot algúns trams caminant, ja que l'exkf Mauro tenia calambres.
La veritat es que no m'he trobat malament del tot, després d'una setmana loca el cos a respós amb total normalitat.
Ara aniré fent km en bici i també a peu, però tranquil, es per no agafar molts kilos que després costa molt baixar-los.
M'ha alegrat vore als companys, i vore que n'hi ha que estan fortissims ( Marti i Elena ) el temps no passa per ells.

Dema sortiré amb bici, faré uns 60 km també tranquilet i amb Mauro que te la vitus abandonada!

Ha tornat la cobertura!!!!

Després d'uns dies de bogeria, on tot l'esport ha passat a un segon plat, torna la normalitat.
Han sigut uns dies brutals, on he desconectat del món de l'esport i del treball, he disfrutat juntament amb una infinitat d'amics d'unes festes extraordinàries, he conegut gent nova, he fet més amics. Sóc un afortunat de la vida!!!!.
A voltes penso que tot el que em passa es millor que un somni, que no es real i la vida no pot ser tant bonica però no, tot es real i tant real.
Torno a ser jo, estic en cobertura, fins l'any vinent s'ha acabat la festa, m'aconformo amb estos 8 dies de festes.
He tingut temps de pensar en quin serà el proper repte, esta decidit, falta concretar els detalls però ja el tinc decidit, serà duríssim, però infinitament bonic, tinc ja ganes de poder-ho dir però encara no puc ja que com sabeu amb aquestes coses vull tindreu tot controlat.