Javier Fran m'ha impactat.

Bueno tot comença en divendres la tarde, haviem quedat que el recolliria al portal de casa seva a Barbastro, d'allí ens quedarien 20 minuts fins Alquezar on haviem reservat un alberg.
La primera impressió al veure'l ( ja m'estava esperan al portal ) va ser:
-"joder vaja home" (media 1.83 i pesava 86 kg) el comparava de constitució amb Joan Tirón ex president de la Uec Tortosa.
Al coll tenia clar que per malament que anesen les coses no el podria dur....sort que no va fer falta! tot i haver-hi moments durs.
Després d'arribar i deixar els pataquets al alberg anem en busca dels dorsals, una volta recollits anem a un caixer per treure diners i una volta allí em diu:
-"tranquil treu els diners que no miraré el número secret" em vaig adonar que porta una vida de lo més normal possible dintre de lo que te i vol ser dintre les seves possibilitats el màxim independent.
Després d'això anem a sopar i allí em vaig endur una de les moltes sorpreses, vaig quedar impactat de la facilitat que te per tot, menjar, beure, tallar les coses, agafar les coses, etc, millor que qualsevol de nosaltres! es fàcil imaginar-ho però...per què no ho proveu un dia?
Després de sopar anem a dormir ja que demà seria un dia dur.
Ens despertem a les 6 del mati i començem a ordenar motxiles, ell portava una motxila molt gran o sigue que li vaig canviar per una de meva que ja portava per si de cas ( molt ligereta jeje ) "l'obligo" a ficar-se les sabatilles HOKA que li vaig aconseguir gràcies a Ramón Morató, unes hoka stinson evo com les meves i que teniem que provar de cara l'UTSM, amb molts dubtes ja que ell es fidel a unes "camperes de muntanya" ho vaig aconseguir.

Una volta tot remenat,triat,seleccionat,etc,etc ens dirigim cap a meta, allí em trobo i saludo a Ramón, el gran Ramón de Huesca que ens fa les seves fotos oportunes, que crack! i donen la sortida, eren les 9 en punt i l'objectiu era arribar abans les 6 de la tarde hora de cierre de la prova.
Va ser una cursa molt diferent per a mi, de lluita per una classificació, un crono o un altre corredor a lluita per aconseguir que un amic arribe en temps a meta i així pugue demostrar-se que amb ilusió i molt d'esforç es pot aconseguir la fita que es vulgue, ahir m'ho van tornar a demostrar, simplement es creure-ho.
Vaig tenir moments de molt d'apuro on no savia com decifrar-li tot el que veia, tot eren pedres,escalons, desnivells, senders que pareixien trialeres......bufff quina tensió! i ell depenia tot de mi.
Quan arribava a una pista per mi era com si estes prenen el sol a la platja, em tranquilitzava, però la tensió que vaig tenir durant molts moments de la prova no era aconsellable, a més el temps, si, si, el rellotge, tenia que anar controlant en tot moment per arribar dins de temps i per moments ho veia perillar.
Vaig despistar-me molts pocs segons en tot el trajecte però suficient per demostrar-me que una distracció meva era un susto per ell i això em feia estar amb uns ulls com a plats.
Quan arribavem a una pista ell volia ser independent, agafava els dos bastons i caminava sol, jo al seu costat i simplement parlava per orientar-lo millor, increible senyors! i així arribavem a meta, ell caminant per si sol amb 8h50minuts 10 minuts abans de tancar la cursa.
Ahir va ser un éxit per ell i una lliçó per mi, penso amb tot i només puc donar GRÀCIES.

PD  La UTSM serà molt però que molt difícil, però lluitarem per ell, ho pot fer!
PD Les HOKA segons ell va dir-me van ser la clau per poder arribar en temps