Hola amics.
Ahir vam aconseguir Javier, Xavi ( un amic que va voler viure en primera persona lo que és fer de guia a un invident a una marató de muntanya) i jo un altra fita molt bonica i difícil a la vegada: acabar la marató d'Ardenya!
En principi i segons Javier; "es fácil, los trece últimos km son pista..." ja,ja,ja vaja equivocat que anava i que em portava, ja que jo en cap moment sabia per on havíem d'anar o passar, no m'importava, ja que el meu objectiu era guiar-lo fins la meta sense importar-me res més.
Javier em deia que volia baixar de les 8 hores, este era el repte! però al km 27 i després d'enterar-nos del que quedava per meta ( tot sender tècnic per ell ) vam tenir que replantejar l'objectiu, que ja no era altre que acabar la marató tot i que fora de temps, ja que l'organització donava també 8 hores de temps.
Aquest contratemps va ser un baixón moral per Javier, ja que es va esfonsar anímicament al saber tot el que quedava. I és aquí quan ha d'aparèixer el guia!! no només ha d'estar per guiar i per desxifrar-ho tot, sinó que la motivació i fer veure la part positiva de les coses també es fonamental en moments així i amb frases com aquestes vam fer-lo reaccionar ( Xavi també feia el seu paper de guia/motivador );
- "Javier si fuera fácil no tendría sentido"
- "Hemos hecho muchos sacrificios no podemos parar aquí"
- "Si no empezamos a correr no nos esperan ni para cenar!"
i ja en plan per fer-li sortir un somriure:
- "La próxima vez me invitas a hacer la maratón de Barcelona..."
- " I según Javier trece km de pista....cómo me has engañado!
Tot això i més coses van fer que el camí fins a meta fos un "passeig" però .....quedava encara l'última prova de foc, no podia ser tot tant bonic.
Resulta que teníem previst arribar sobre les 5 de la tarde o un poc més però no a les 18:35...i no portàvem frontal, és a dir, que vam arribar tres cecs a meta, no sols un, ja que no veiem el camí i jo per no preocupar-los, ja que Xavi tampoc veia res els hi deia:
-"Como que no veis las marcas, si son reflectantes!" i Xavi em responia:
-"no vos veig per on aneu"
Vaja tela! Mentrestant Javier ni pio.....................
i després de 9h38 arribada al pavelló d'Ardenya on tots els voluntaris i gent de l'organització ens van rebre com a guanyadors, ens van tractat impressionant, la família, els amics, etc.
L'abraçada que ens vam donar els tres a l'arribada, és un moment que queda per natros i on algú/na la llagrimeta se li va escapar.
PD Gràcies Javier Fran per totes estes classes de superació personal gratuïtes que m'has donat en aquestes proves que he tingut l'honor i privilegi d'haver pogut acompanyar-te.
PD Gràcies als amics que tinc escampats per arreu del territori! Portem del dimecres fora de casa i no hem passat per cap hotel però hem estat tractats millor i com a casa. Això es el millor del camí que fas durant la pràctica de l'esport.
