La cabra tira al monte!

No vull escriure més del pasat, sempre estarà allí, present per a tot! però vaig a fer un "reset" i començar de nou.
Tinc ganes de començar a entrenar, de fet ja he començat! diumenge passat un dia després del dia X vaig fer 15km....no cal dir com. Se que el running serà la meva vàlvula d'escape i després de consultar-ho a casa 8 mesos després tornem a la rutina, tornem al monte!! una proposta que encara s'ha de pulir m'ha fet acabar de convençer, vos explicaré més endavant, m'ilusiona! i de fet d'aqui 15 dies ja per començar feré UT DE LES FONTS sense entrenament i sense res més que molta ilusió, motivat i amb ganes de "fer km" una bona manera de començar i poquet a poquet ja m'aniré animant.
D'entrada ja m'aconformo amb l'OK de part de tot el meu entorn per poder tenir continuitat, el demés i on vulgue arribar ja dependrà de mi.

Hem perdut la guerra, sí, però hem guanyat moltes batalles

Avui és el dia que hem perdut la "guerra" ens ha deixat la mare, després de lluitar en mil batalles ( operacions, quimioterapia, radioterapia, etc ) ha arribat el dia que ningú vol veure arribar.
Han sigut casi10 anys i les ferides al llarg de tantes batalles han fet que no pogues combatre més. Pel camí que ha traçat ens quedaran lluites increïbles, batalles que eren perdudes per la majoria i ella les saldava en victòries, així una i un altra vegada ( i això que anava a lluitar "desarmada").
Ens ha de servir poder-la recordar agafada a la vida com ningú, com si encara ens hagués de demostrar alguna cosa......a vegades parlant amb els capitans (metges) se'n feien creus, jo els hi preguntava:
- " Guanyarà aquest cop?" i ells a vegades veient amb la seguretat que jo els hi preguntava em contestaven: " Possiblement no...però la teva mare és diferent, ha guanyat ja moltes guerres perdudes".
He acompanyat a la mare a tots els camps de batalla i puc donar fe que ho ha donat tot! Tinc mil records però recordaré sempre després de sortir molt malferida d'una guerra (tot un llarg període de tractaments) una frase que va dir-me i va bloquejar-me i impresionar-me a la vegada.
"Hauria de seguir lluitant ja que aquí he de guanyar o perdre" Veient que d'aquella guerra només havia rebut i no havia pogut millorar el resultat. Aquell dia jo l'aguantava pel passadís de l'hospital perquè no podia ni caminar....
 Ens ha ensenyat valors, ens ha ensenyat que a la vida s'ha de treballar i lluitar a parts iguals, ens ha ensenyat coses tant bàsiques com el saber respectar i estimar, ens ha ensenyat a ser solidaris, etc.
Ara puc dir que els camps de batalla on s'enfrontava a dures guerres ( hospitals ) em molesten tant sols entrar-hi, detesto la seva olor, podre estar anys sense entrar, però mai podré oblidar aquesta olor, seràn les múltiples hores d'espera o el fet d'estar assegut veient-la combatre sense poder fer-hi res, a vegades, pensant amb un miracle però sempre tocant els peus a terra.
Tinc la consciència tranquila, he intentat estar al seu costat tot el temps possible, facilitar-li els durs dies que tenia sempre amb un somriure i ser un bon fill, però només ella sabrà si ho he aconseguit, a vegades penso que no ho he donat tot i m'inquieta.
Si valorem si la vida ha sigut justa amb ella ens posarem a plorar...NO! no ha sigut justa, una persona que ho ha donat tot pels altres i que no ha pogut gaudir ara com mereixia (no poder-mos ajudar a fer grans als seus nets li feia molt de mal) m'ho deia molts cops. A més, des de l'altre costat veure-la com ha passat de ser un ferrari a un sis-cents sense gasolina ....ha sigut molt dur, trist i dolorós.
Sé que allí on estigue ens mirarà per si seguim el camí marcat, tranquila! mentre tinguem un gram de força ni el papa, ni la resta de familia, ni l'empresa, ni res que afecte el nostre entorn et tindrà que preocupar! tirarem endavant tal i com ens has ensenyat, sabent però que amb tu tot seria diferent i molt més fàcil.
Aquestos últims mesos, ja sense munició ( tractament ) han estat realment durs, veure-la restant, restant i restant ha estat molt dolorós i en moments hem hagut de ser molt valents  per tirar-ho tot endavant, ja que hi ha hagut dies realment difícils ( no cal entrar-hi...)

Gràcies per tot mama, mai podrem tornar-te tot el que has fet per natros,  tornar-te ara tot el que tu has fet per tots natros ens hagués suposat un esforç descomunal.

PD De tots estos anys un fet no m'ha agradat: veure com algú baixava els braços abans d'hora. El pensar i fer tot el contrari ha fet que estigueses amb nosaltres 10 anys més!!!Gràcies mama per esta lluita
PD allí on vaigues no et poses a treballar, que ens coneixem! ara descansa que be ho mereixes.
PD intenteu no plorar la seva mort, aquells que l'heu conegut teniu d'estar orgullosos de veure que ho ha donat tot.
PD intentarem que els teus nets Marc i Pol aconsegueixin en esta vida el que tu has aconseguit amb nosaltres.

Una de les dedicatòries que vaig fer-li a la meva mare, aquesta després de guanyar la cursa del llop 2009

Un clar exemple de com ens has educat (el dia del relleu a la volta a Catalunya)

Sensacions contradictories

No se si recordareu molts de vosaltres que l'últim cop que vaig anar a la marató de sables l'any 2012 vaig recaudar un "grapat" de diners, no cal dir quants, no crec que sigue la finalitat.
Aquests diners vaig donar-los a la lliga contra el cancer infantil de les terres de l'ebre i sempre recordo el que vaig dir-los quan els hi vaig donar els diners, vaig dir-los;
Espero que mai es tinguen que utilitzar!! i si mai s'arriben a utilitzar que tinguen prioritat els xics/es de Roquetes i les terres de l'ebre.
Fins ara no havia sabut res més d'això...fins ara!
Temps atràs vam oferir ajuda un nen de Roquetes que respectablement no van acceptar, però aquest fin de setmana he sabut que en part a estos diners s'ajudara un nen de Roquetes, per això deia que em sentia molt extrany,  per una part podem ajudar un nen del poble i això omple!  i per l'altra de tristesa que el dia "x" haigue arrivat.....

Esperem ara no sols poder ajudar, ara esperem que l'ajuda que li arribarà de molts llocs sigue el suficient per tenir una llarga vida i tirar endavant amb molta felicitat.

PD Segueixo pensant que la vida molts cops no es justa,
PD Molta força i molta sort per a esta familia,