Dissabte tenia l'última prova de la catalonia ultra cup, últim esforç de l'any, però el meu cos ja no està per més esforços...
Tenia possibilitats de fer un lloc d'honor i és per això que anava amb ganes; el cap això em transmitia, un altra cosa, però, és el cos.
Vam sortir a les 7 del matí per fer els 84 km i jo, com sempre, de menys a més. Vaig atrapar al cap de cursa sobre el km 21 i que en aquells moments eren els altres tres corredors que es jugaven la catalonia ultra cup ( Juanjo Oliva, Miguel Angel Gonzalez i Andres Rehm ) en ells vam anar junts fins al km 40. Allí es va trencar el grup, ja que hi havia una pujada per arrivar al control de Bràfim km 44. Vaig arrivar primer a Bràfim, tot seguit Juanjo i junts vam marxar direcció Renau KM 54. En aquests km algo va fallar-me ja que no podia beure, ni menjar, i això era un molt mal símptoma. Se'm va tancar l'estòmac. Ho vomitava tot!
Vaig arrivar a l'avituallament de Renau i Juanjo ja sortia, vaig parar i obligar-me a menjar i beure, i sí, ho feia, però ho treia tot. A partir d'allí un calvari fins a meta, 30 km per endavant que degut a no poder menjar ni beure res el meu cos va anar caient en picat. Al pròxim control de Perafort km 66 ja vaig arrivar caminant. Allí estava la meva dona, el meu fill, sogre i Dani amb Carlos Mantero (company d'equip) que havia abandonat per problemes al genoll. Vaig intentar parar molt rato per veure si podia ingerir alguna cosa però no! Tot cap a fora de nou...
Entrant caminant al control de Perafort km66
L'opció (perquè sols n'hi havia una) era abandonar, no podia fer 20 km més en aquelles condicions ja que només podia anar a pitjor, però vaig decidir continuar....Per? Realment no ho sé, em sentia malament en mi mateix, ara de gelat penso que no tinc per que "axacar-me" res, el cos és savi i si va passar el que va passar serà perquè alguna cosa no estava anant bé i va dir prou.
Vaig fer els últims 20 km caminant i vaig entrar a meta desmanegat. Valentí un gran amic em va acompanyar els ultims 11 km i va veure com pot arrivar a ser de dura una cursa. A falta de 7 km per a meta va passar-me el meu germà, ell encara podia...quina rabieta vore'l que podia córrer! Val a dir que anava 5è fins a falta de 12 km.
Al final després de 9hores 01 min per fer els 84 km vaig arrivar en 10a posició a meta desgastat físicament però enfortit mentalment. Tenia clar quin era el proper pas: DESCANSAR!
Gràcies a tots aquells qe vàreu donar-me ànims, suport i companyia.
Gràcies Dani i Protrailteam per tot el teu temps, confiança i suport.
I com no felicitar al campió: Juanjo Oliva. T'ho mereixes, has sigut el millor! No ens hem d'amagar ni tenir enveja quan un ha sigut millor que tu, tot el contrari. Hi ha gent que li costa....a mi no, FELICITATS! Detràs d'una victòria hi ha molt de sacrifici.
Tenia possibilitats de fer un lloc d'honor i és per això que anava amb ganes; el cap això em transmitia, un altra cosa, però, és el cos.
Vam sortir a les 7 del matí per fer els 84 km i jo, com sempre, de menys a més. Vaig atrapar al cap de cursa sobre el km 21 i que en aquells moments eren els altres tres corredors que es jugaven la catalonia ultra cup ( Juanjo Oliva, Miguel Angel Gonzalez i Andres Rehm ) en ells vam anar junts fins al km 40. Allí es va trencar el grup, ja que hi havia una pujada per arrivar al control de Bràfim km 44. Vaig arrivar primer a Bràfim, tot seguit Juanjo i junts vam marxar direcció Renau KM 54. En aquests km algo va fallar-me ja que no podia beure, ni menjar, i això era un molt mal símptoma. Se'm va tancar l'estòmac. Ho vomitava tot!
Vaig arrivar a l'avituallament de Renau i Juanjo ja sortia, vaig parar i obligar-me a menjar i beure, i sí, ho feia, però ho treia tot. A partir d'allí un calvari fins a meta, 30 km per endavant que degut a no poder menjar ni beure res el meu cos va anar caient en picat. Al pròxim control de Perafort km 66 ja vaig arrivar caminant. Allí estava la meva dona, el meu fill, sogre i Dani amb Carlos Mantero (company d'equip) que havia abandonat per problemes al genoll. Vaig intentar parar molt rato per veure si podia ingerir alguna cosa però no! Tot cap a fora de nou...
L'opció (perquè sols n'hi havia una) era abandonar, no podia fer 20 km més en aquelles condicions ja que només podia anar a pitjor, però vaig decidir continuar....Per? Realment no ho sé, em sentia malament en mi mateix, ara de gelat penso que no tinc per que "axacar-me" res, el cos és savi i si va passar el que va passar serà perquè alguna cosa no estava anant bé i va dir prou.
Vaig fer els últims 20 km caminant i vaig entrar a meta desmanegat. Valentí un gran amic em va acompanyar els ultims 11 km i va veure com pot arrivar a ser de dura una cursa. A falta de 7 km per a meta va passar-me el meu germà, ell encara podia...quina rabieta vore'l que podia córrer! Val a dir que anava 5è fins a falta de 12 km.
Al final després de 9hores 01 min per fer els 84 km vaig arrivar en 10a posició a meta desgastat físicament però enfortit mentalment. Tenia clar quin era el proper pas: DESCANSAR!
Gràcies a tots aquells qe vàreu donar-me ànims, suport i companyia.
Gràcies Dani i Protrailteam per tot el teu temps, confiança i suport.
I com no felicitar al campió: Juanjo Oliva. T'ho mereixes, has sigut el millor! No ens hem d'amagar ni tenir enveja quan un ha sigut millor que tu, tot el contrari. Hi ha gent que li costa....a mi no, FELICITATS! Detràs d'una victòria hi ha molt de sacrifici.
No hay comentarios:
Publicar un comentario