Feia dos anys que m'invitaven a fer aquesta marató i per unes coses o altres no hi havia pogut anar. A més, no vaig als llocs simplement perquè m'inviten....Aquest any he estat desaparegut i no es recordaven de mi (jeje) i sense pensar-m'-ho dos vegades, quatre dies abans, decideixo apuntar-me.
El director de cursa em va dir abans la sortida: "Este any que no t'invito, va i vens!"
Vaig fer el que no aconsello a ningú: fer una marató de muntanya, després de molta inactivitat. Però no m'aniré a descubrir ara...jo sóc així.
Parlant amb Yousseff, que és ell qui m'està posant en forma, li vaig dir que aniria a fer un bon entreno llarg i que seria genial fer unes 4 horetes, d'esta manera dilluns podríem entrenar en normalitat. Si feia menys de 4 hores, llavors posava en risc l'entrenament de dilluns. Ahir quan li vaig dir el temps, em va dir: fins la semana que ve!!!
De la cursa diré que una marató amb un desnivell positiu de 1530 mts ha de ser rapideta, però d'aquí a que es surte a mil per hora, que es com es va sortir, canvia molt. Al km 4 anava 7è, a un ritme mig de 4.10 i vaig treure gas. Sí, vaig afluixar, sabia que no era el ritme. Poc a poc anava reduint distàncies en corredors capdavanters, simplement anant al meu ritme. Vaig atrapar un grupet de 3 corredors al km 8; entre ells el gran Ronald Fargas que no li passen els anys. Amb ells vam anar fent fins al km 17, momento que començava una pujada per un corriol. Allí vaig tirar cap endavant amb l'únic objectiu de no caminar a les pujades.
Vaig seguir molt constant amb el ritme i això va fer que atrapés al tercer i segon classificat el gran Pedro Ortega (crec que 2h31en marató). Llavors en aquell precís moment, vaig mirar el rellotge (km, ritme, temps, etc ) i vaig pensar: "Au, fill meu, que ja l'estàs liant"
Tot i això, no vaig obsessionar-me i vaig seguir igual, a la meva marxeta, fins que a l'arribar al km 25, al punt de control, em diuen que porto el primer a poc més de dos minuts. En aquell moment, venia una pujada forteta i veig el corredor cap de cursa, guanyador de l'any passat, que pujava caminant. Tenia clar que l'atraparia, ja que jo anava pujant al trotet. i sí, així va ser.
Des d'allí fins a meta, vaig tenir l'honor de ser acompanyat per un grup de voluntaris que anaven amb btt i que se'm van portar de luxe (gràcies un cop més!).
Arribant a meta i sabent que la victòria no es podia escapar, vaig pensar amb el meu fill, dona, pare i sogre que havien d'estar al km 10 per portar-me dos gels....i els vaig trobar a meta ja (la seva versió es que anàvem molt rapids i quan arribaven a un poble de pas ja havíem passat...jeje) En fi, tot va anar millor de l'esperat i no va faltar-me de res.
Gràcies als organitzadors pel gran espectacle que teníeu allí preparat per a tots (menjar, beguda, música, etc )
No voldria deixar passar per alt a l'entrega de premis quan l'speaker (ho feia genial) crida el meu nom i em diu:
-Albert Giné Cid, de Roquetes, però Roquetes d' Andalusia o Roquetes de Tortosa?
Amb un somriure, li vaig contestar: ROQUETES de ROQUETES!!! jeje
El director de cursa em va dir abans la sortida: "Este any que no t'invito, va i vens!"
Vaig fer el que no aconsello a ningú: fer una marató de muntanya, després de molta inactivitat. Però no m'aniré a descubrir ara...jo sóc així.
Parlant amb Yousseff, que és ell qui m'està posant en forma, li vaig dir que aniria a fer un bon entreno llarg i que seria genial fer unes 4 horetes, d'esta manera dilluns podríem entrenar en normalitat. Si feia menys de 4 hores, llavors posava en risc l'entrenament de dilluns. Ahir quan li vaig dir el temps, em va dir: fins la semana que ve!!!
De la cursa diré que una marató amb un desnivell positiu de 1530 mts ha de ser rapideta, però d'aquí a que es surte a mil per hora, que es com es va sortir, canvia molt. Al km 4 anava 7è, a un ritme mig de 4.10 i vaig treure gas. Sí, vaig afluixar, sabia que no era el ritme. Poc a poc anava reduint distàncies en corredors capdavanters, simplement anant al meu ritme. Vaig atrapar un grupet de 3 corredors al km 8; entre ells el gran Ronald Fargas que no li passen els anys. Amb ells vam anar fent fins al km 17, momento que començava una pujada per un corriol. Allí vaig tirar cap endavant amb l'únic objectiu de no caminar a les pujades.
Vaig seguir molt constant amb el ritme i això va fer que atrapés al tercer i segon classificat el gran Pedro Ortega (crec que 2h31en marató). Llavors en aquell precís moment, vaig mirar el rellotge (km, ritme, temps, etc ) i vaig pensar: "Au, fill meu, que ja l'estàs liant"
Tot i això, no vaig obsessionar-me i vaig seguir igual, a la meva marxeta, fins que a l'arribar al km 25, al punt de control, em diuen que porto el primer a poc més de dos minuts. En aquell moment, venia una pujada forteta i veig el corredor cap de cursa, guanyador de l'any passat, que pujava caminant. Tenia clar que l'atraparia, ja que jo anava pujant al trotet. i sí, així va ser.
Des d'allí fins a meta, vaig tenir l'honor de ser acompanyat per un grup de voluntaris que anaven amb btt i que se'm van portar de luxe (gràcies un cop més!).
Arribant a meta i sabent que la victòria no es podia escapar, vaig pensar amb el meu fill, dona, pare i sogre que havien d'estar al km 10 per portar-me dos gels....i els vaig trobar a meta ja (la seva versió es que anàvem molt rapids i quan arribaven a un poble de pas ja havíem passat...jeje) En fi, tot va anar millor de l'esperat i no va faltar-me de res.
Gràcies als organitzadors pel gran espectacle que teníeu allí preparat per a tots (menjar, beguda, música, etc )
No voldria deixar passar per alt a l'entrega de premis quan l'speaker (ho feia genial) crida el meu nom i em diu:
-Albert Giné Cid, de Roquetes, però Roquetes d' Andalusia o Roquetes de Tortosa?
Amb un somriure, li vaig contestar: ROQUETES de ROQUETES!!! jeje
No hay comentarios:
Publicar un comentario