Un tomb pel Montsant

Ahir, dia de Sant Jordi, vaig anar a córrer aquesta cursa de muntanya, una cursa molt  xula,  ja que tenen un lloc privilegiat i una gent ( Trail Tarraco ) que són especials i bona gent!

Feia temps que tenia al cap fer aquesta cursa, entre altres coses per la gent que l'organitza, ja que ells sempre s'han portat molt bé amb mi ( Valentí, Xavi, Bea, Arturo) . Ara diria que ja tots els seus membres, que en són moltíssims, i sobretot, gràcies, Arturo per deixar-me participar.

Tenia al meu pare, fillol i germà a Montroig que disputaven el Campionat de Catalunya de pista ( el meu pare no eh...) i la meva idea era al finalitzar la cursa anar cap allí per veure'ls. Ara bé, el resultat de la meva cursa no ho va fer possible, perquè després de tot no podia marxar sense recollir el premi. Al meu fillol i germà tampoc els hi van fer falta els meus ànims ( Campió Catalunya Màster el meu germà i Sub-Campió Catalunya infantil el meu fillol ). Quina diada de Sant Jordi més productiva!

Pel que fa a la cursa vaig sortir a l'expectativa, "no estic bé" i al tenir molèsties múltiples (que ja penso que son més de l'edat) va fer que m'ho prengués així, en calma. Es va sortir molt ràpid i al no saber si Victor aguantaria aquell ritme fins al final vaig decidir anar amb ell. Vam fer la baixada i primera pujada a bon ritme, un cop dalt Victor em cedeix el pas per afrontar la segona baixada, jo no volia passar-lo! Anàvem prou bé, és més, si hagués anat tirant i marcant el ritme fins al final no li hagués disputat la victòria de casa seva (i no ho dic ara perquè he guanyat, ho hagués complert!) Baixant al posar-me jo al davant es va quedar i llavors ja no vaig parar a esperar ningú (per mi li va faltar més confiança amb ell mateix ) qualitat la té.

Vaig arribar a La Morera del Montsant amb un somriure i gaudint del moment. Gràcies a tots els voluntaris pel gran treball realitzat i pel tracte a tots els corredors.

Per finalitzar voldria dedicar aquesta victòria a una persona que sempre ha tingut bones paraules per a mi, m'ha animat, felicitat i ajudat amb els meus reptes i que entre altres coses ha parit a un fill d'una categoria descomunal. Sé que ara no pasa pel millor moment i és per això que li envio aquest missatge. ARTURO NERIZ GARCIA, sé fuerte y a darlo todo!!! un abrazo muy grande campeón!

Marató de Barcelona de 2017

Ahir vaig córrer la marató de Barcelona, sí,  la vaig córrer ja que no ho tenia gens clar. Després de passar els últims 15 dies sense entrenar i passar-me l'última setmana d'una camilla a un altra, al final vaig sortir a vore què.....aquí vull agrair i molt el treball de vàries persones: Jesús Roig, Alba, Joana Gil, Carlos Ferré, Dr Guash.

Surto de casa i faig el primer trotet per comprovar sensacions. Al notar la molèstia a l'abductor, ja vaig treurem la taula de multiplicar del 42 ( aquell dolor per 42 km ) sabia que seria un infern, tot i això, lo positiu de tot( que es molt!) és que el dolor no es va intensificar al pas dels kilometres.
Vaig sortir com si res passés. Tot en ordre, em vaig dir a mi mateix. Vaig fer el primer km  al ritme que creia que podia fer la marató ( 3.49 el km ) i així vaig anar fent, passant la mitja marató en 1h 20 min, temps que tenia previst. He de dir que tenia al cap i crec que a les cames poder baixar de 2h 40min, però això es va escapar a falta de 15 dies.
Al final vaig treure forces de no sé on per acabar allò que vaig començar fa més de 6 mesos i que era una autèntica pena que

 "voles" a falta de res...o sigue que amb un temps no molt superior a l'esperat ens vam presentar a la meta el 63è de no sé quants mils i que tv3 en directe va poder captar. Content, molt content! això sí, ho tornaré a provar! Segur que tinc millor marca i l'anirem a buscar jeje, pot ser València, Sevilla, o l'any vinent a Barcelona. Ara, però, aparcaré l'asfalt i tornaré al monte. Tinc ganes de monte! Això de l'asfalt no és lo meu, tot i que he disfrutat patint tots i cadascun dels entrenaments.
Gràcies Eva LLopis i Carlos Ferré pel seguiment, també a la meva dona i fill que corrien per la vorera quan els passava pel costat.

Prèvia de la Marató de Barcelona

Ja estem a l'espera del dia, un dia que per mi serà diferent, on de veritat em posaré a prova. Sigue quin sigue el resultat estaré content, molt content! Tot el camí recorregut fins avui s'ho val.
Ha sigut un camí llarg, molt llarg (8 mesos). D'estar tranquilament a casa sense un objectiu clar, a proposar-me fer marca en marató i tenir la il.lusió d'un principiant (després de 30 anys competint), canvia molt.
Estos mesos m'han fet treure el millor de mi. He de reconéixer que, tot i que al principi només feia que trepitjar_me la llengua, al final  ja m'ho passava bé i tot (tret d'estos últims 15 dies, ja veureu per què).
Començaré amb ordre, per intentar no deixar-me res, agraint a tots aquells que m'han donat suport.
Gràcies a la meva dona i al meu fill per deixar-me fer. Tot i estar al vostre costat, algun ratet de de família m'he perdut , però el vostre consentiment sempre em feia seguir endavant.
A nivell laboral el fet de fer jornada intensiva, m'ha facilitat els entrenaments i també el descans.
Al grup "los leones del ebro", ja que ells han aconseguit que, d'arrastrar-me i ni poder parlar, passés a poder acompanyar-los parlant per baix de 4 el km. A més, han fet que els dies durs siguen menos durs. La companyia per preparar una marató és bàsica. Entre ells, voldria destacar a Youssef. Amb ell és amb qui he compartit més hores d'entrenaments des d'un principi i mútuament ens hem ajudat molt.
Recusport i Carlos Ferre, gràcies per facilitar-me les coses, aconsellar-me i sobretot mimar-me les cames de iaia que un dia em vas dir que tenia i mai ho oblidaré...
Al meu club, Trail Roquetes, que defensar-los sempre és un orgull i lo màxim per a mi.
Durant la marató tindré a Valentí  en ment i, a més, a la samarreta que correré estarà Centro Albe. Me donareu força, la mateixa que has tingut tu per tirar endavant, campió.

No vull parlar de números, ja sé que s'han fet moltes apostes i que s'estan fent,  però heu de saber que porto els últims 15 dies sense entrenar, uns problemes d'abductors amb una inflamació i sobrecàrrega fa que a dia d'avui estigue en mans de fisio i no sé si inclús podre acabar_la. Si així és, igualment estaré content, ja que ho he donat tot. Aquest serà el peatge que em tocarà pagar quan s'afina tant. He entrenat sense escatimar res, quan un fa això ha d'estar tranquil i jo ho estic!
Fa 10 anys estava en una situació similar i vaig voler anar a Àustria ( Marató de Viena ) per fer marca en marató. Vaig preparar-la moltíssim, com ara, i al km 5 estava parat entre dos cotxes fent necessitats (pel canvi d'aigua).  Dic això perquè mai saps lo que pot pasar el dia X.
Tinc clar que arriscaré. Sortiré amb la intenció de no guardar res, i, sí, puc fallar, però ...i si no fallo? I si em trobo bé? Prefereixo quedar_me amb la sensació d'haver-ho provat tot fins al final a la de: "hagués pogut fer més".
Res més, dir-vos l'important que arriba ser proposar-te i marcar-te un repte, no només esportiu, per tenir il.lusió constant a la vida.

Ferran de Torres, per tu deixo les últimes paraules, molt senzilles. Gràcies! I si no és lo dia, ho tornaré a provar, és l'únic que tinc clar.

PD L'asfalt no és lo meu.

DUATLÓ DE GARCIA

Ahir vaig anar a fer un duatló de muntanya. No era el millor entrenament 15 dies abans de la marató de Barcelona, és la recta final i no puc distreure'm gaire, però tenia ganes de desconnectar i retrobar-me amb la meva "salsa": la muntanya.
Dies abans vaig anar amb Victor Hugo a fer el reconeixement del circuit, però no va servir de gaire, ja que el dia de la cursa no vam passar pels llocs reconeguts dies abans, jejeje.
Ens vam presentar al duatló amb unes btt que s'assemblaven més a bicis de carretera ( sense amortiguació ni davant ni darrera )ja que pensàvem que faríem sols pista i molt poc sender i....no va ser així exactament. He de dir que pel que fa a mi el resultat no varia per a res, almenys això penso.
Vaig arribar a Garcia i sorpresa! fotia un fred que no em notava ni les mans. Tremolava tot! Mentre la gent escalfava, jo estava al davant d'una barrica amb foc que hores després van utilizar per fer la rustida amb la clotxa. Que gustosa!
Donen la sortida i enfilem cap amunt per fer 14 km en btt fins arribar a l'ermita de Sta Magdalena. Allí es va trencar tot. Les rampes tenien un desnivell que més d'un cop vaig baixar de la bici, no sé si me patinaven les rodes o realment el que patiava era jo...

A l'arribar a l'ermita anava segon i em diuen que porto el primer a dos minuts. Arrisco un poc corrent i l'atrapo abans de fer l'última pujada a peu, però ja no em va deixar marxar, es va pegar detràs meu i va fer una molt bona pujada fins l'ermita. Entrem els dos junts a la transició final i ja només quedava baixar fins a Garcia, 12 km btt. Vaig aguantar amb el que seria el vencedor fins arribar al sender llarg que hi havia. Després de dos "sustos" vaig començar a pensar en la marató. Pel darrera l'enorme Joan Farnos va atrapar-me arribant al poble. Vam entrar junts, bonica manera d'acabar el duatló, vaig disfrutar molt!!!

Ara ja sí que a pensar i cuidar-me molt fins la marató.
Felicitar a l'organització, els voluntaris i els participants per oferir-mos un gran dia

Mitja marató Barcelona

Dissabte vaig marxar cap a Barcelona amb bus i solet, les meves ganes de fer marca d'una vegada per totes en mitja marató requerien esta descansadet. Amb això sacrificava un dia de família...durillo, però quan busques algo amb tanta tenacitat, et toca renunciar a altres.
Vaig arribar per la tarde per recollir el dorsal i quan l'havia recollit em truca Gerard Morales que estava allí perquè ell també correria l'endemà. Ens trobem per fer un cafè i parlem una estona abans de marxar. Jo cap a casa Cinta ( una amiga de la colla ) que va deixar-me quedar a casa seva per estar en les millors condicions possibles i Gerard cap a Moià.

Vaig a dormir d'hora i pel matí em preparo i agafo el metro, no esmorzo res de res ( ni els 7 dàtils aquest cop) i cap a la sortida.
Escalfo poc ...però amb la convicció que era el dia. Si aconseguia la meva millor marca seria pujar la moral pensant en la imminent marató de Barcelona, i... donen la sortida.
 De sobte, trobo que tothom em passa, però es clar, entre 18.000 persones hi ha de tots nivells i jo estava tranquil, sabia que anava bé, km 1 el passo en 3.27 i ja regularment fins a meta.

Segons tots els corredors, van sortir 400 mts mes de distància però, tot i això, igualment vaig fer marca: 1.16.52. Al passar pel km 21.097 el meu rellotge marcava 1:15:45 content i molt i amb confiança per d'aquí un mes poder fer el mateix a la marató!

30km Tarragona

Ahir em vaig desplaçar a Tarragona per fer  un test serio per la marató de Barcelona: 30km a ritme marató ( sobre 3:50 el km ). Dies abans vaig estar parlant amb Ferran de Torres, per vore si el podria acompanyar, volia fer 2h37 a la marató i pels temps podria anar amb ell.
Per als que no el coneixeu, Ferran és un home de 50 anys amb una voluntat d'un professional de 30 i unes cames d'un xaval de 20....m'he explicat, no? Tan de bo, amb 50 anys pugue trotar la meitat de ràpid que VOSTÈ! jeje
Vaig sortir sense esmorzar...."ligeret"! Bueno, sí, amb 7 dàtils, tenia la intenció i mentalitat de no escatimar esforços en cursa. Per mi era un entrenament de qualitat, és per això que molta estona anava al davant del grupet i si de passo podia ajudar ni que fos un 1% al Ferran em recomfortava encara més (tot i que ell ni fred ni calor, és més, està tant entrenat que va sortir sense rellotge i ni un sol cop em va preguntar al ritme que anàvem). En canvi, jo si que sabia el ritme que volia portar i fins al km 30 que va durar la meva cursa, vam anar al ritme que m'havia dit ( 3:46 )
He de dir que el terreny no era pla del tot i que el vent molestava un poc, amb això vull dir que el meu temps em dóna confiança i em puja la moral. Em queda un mes i mig d'entrenaments i crec que ho porto bé. El temps que va acabar fent Ferran 2h36. Amb aquell circuit i vent em semblen descomunals. A més, el fet que a l'acabar em digués que tenia cames de 2h40 buffff em va asustar i jo sols puc dir que lluitaré per un bon número. Córrer per asfalt em costa moooolt.

Quedava per mi el millor del dia, l'arribada de la meva dona i fill que van venir després amb tren (jo vaig marxar molt pronte) i anar a dinar amb uns amics especials: Valentí, Bea, XAvi i Bel que han passat unes setmanes molt dolentes (per un problema molt greu de salut de Valentí) però podem dir que les coses a poc a poc tornen a la normalitat. Moments així et fan adonar que els amics és el millor trofeu que recollirem al llarg de la nostra vida esportiva. Gràcies pel dinar però sobretot per la vostra amistat.

La força de voluntat del Valentí és una motivació més per mi. Gràcies per la teva força i lluita, gràcies per viure! És per això i per oferir-me la teva amistat, sense coneixer-me de res, que aquest any a la meva samarreta del trail Roquetes em posaré CENTRO ALBE. M'ajudarà.

Cursa de les II Torres

Ahir ens vam desplaçar a Campredó per córrer aquesta cursa. Aquest any no forma part del circuit Terres de l'Ebre, no per això deixaré d'anar-hi! És de ser agraït recordar aquells que sempre t'ajuden i animen durant l'any.

Circuit nou, menys km, menys desnivell però el mateix tracte als corredors.  Com ens cuideu! Fins i tot, tenir graelles diferents i carn de pollastre per a què tota la gent pogués menjar em va semblar increíble. De veritat!A l'igual que tots els regals i la bossa del corredor, ah i també els trofeus, que tot i no fer-los natros jeje, no em costa gens dir que eren xulíssims! Feliciteu de part meva al creador.

Pel que fa a la cursa, Youssef i jo vam sortir amb la idea d'anar fent, sense agobiar-nos, com un dia d'entrenament serio, i així va ser durant tota la cursa. Tot i que el fet de que últimament no entrenem gaire per muntanya, va fer que caigués varies vegades i per un moment pensés que era com un patet que debutava en una cursa de muntanya. La tonteria es va acabar passant la tarde al hospital posant-me dos puntets a la cama. En fi, ...

Per la resta bé, vam córrer a bon ritme i vam xalar molt per aquells corriols. Quan faltaven dos kilometres li vaig dir:
-No arribarem junts, mos ho jugarem a l'esprint i... Esprinta!!!
En aquell moment i amb el meu idioma li estava dient que guanyaria ell.

Gràcies amics de Campredó i, si déu vol, fins l'any vinent!

                                          PD: A la foto de l'esprint li sobren els comentaris