Marató de Barcelona de 2017

Ahir vaig córrer la marató de Barcelona, sí,  la vaig córrer ja que no ho tenia gens clar. Després de passar els últims 15 dies sense entrenar i passar-me l'última setmana d'una camilla a un altra, al final vaig sortir a vore què.....aquí vull agrair i molt el treball de vàries persones: Jesús Roig, Alba, Joana Gil, Carlos Ferré, Dr Guash.

Surto de casa i faig el primer trotet per comprovar sensacions. Al notar la molèstia a l'abductor, ja vaig treurem la taula de multiplicar del 42 ( aquell dolor per 42 km ) sabia que seria un infern, tot i això, lo positiu de tot( que es molt!) és que el dolor no es va intensificar al pas dels kilometres.
Vaig sortir com si res passés. Tot en ordre, em vaig dir a mi mateix. Vaig fer el primer km  al ritme que creia que podia fer la marató ( 3.49 el km ) i així vaig anar fent, passant la mitja marató en 1h 20 min, temps que tenia previst. He de dir que tenia al cap i crec que a les cames poder baixar de 2h 40min, però això es va escapar a falta de 15 dies.
Al final vaig treure forces de no sé on per acabar allò que vaig començar fa més de 6 mesos i que era una autèntica pena que

 "voles" a falta de res...o sigue que amb un temps no molt superior a l'esperat ens vam presentar a la meta el 63è de no sé quants mils i que tv3 en directe va poder captar. Content, molt content! això sí, ho tornaré a provar! Segur que tinc millor marca i l'anirem a buscar jeje, pot ser València, Sevilla, o l'any vinent a Barcelona. Ara, però, aparcaré l'asfalt i tornaré al monte. Tinc ganes de monte! Això de l'asfalt no és lo meu, tot i que he disfrutat patint tots i cadascun dels entrenaments.
Gràcies Eva LLopis i Carlos Ferré pel seguiment, també a la meva dona i fill que corrien per la vorera quan els passava pel costat.