Cursa del Pastisset

Ahir vam començar la temporada de veritat, a Benifallet, amb la seva cursa del Pastisset. Déu n'hi do quina manera de començar... 28km i 1700+. Me van fer mal, suposo que com a tots.

Objectiu clar: acumular km, tot i que clavar-te les agulles d'un dorsal, ja sabem tots el que comporta jeje,

Vaig sortir tranquilet, com sempre, per anar de menys a més, com a mi m'agrada. Anava pujant i atrapant corredors fins la creu de Santos. Fins allí em vaig trobar prou bé, inclús vaig començar a baixar ràpid, ja que veia corredors per davant meu que els podia atrapar, però a partir dels 20km vaig fer un "de més a menys!" Allò que tant detesto i que et deixa en males sensacions, però que és la realitat del teu estat de forma. Tot i això, content, ja que cada dia em trobo millor i els objectius estan més a llarg plaç. Al final vaig arribar 7è i aquell caldet d'olla barrejada em va reanimar per fer un reset i ja pensar amb la propera parada: Duatló de Garcia.

Gràcies com no a l'organització per fer de Benifallet i les Terres de l'Ebre un lloc on 500 persones van gaudir de l'esport i la muntanya i també als fotògrafs, sense ells no tindríem els records que tenim ( Ximo Barberà, Ramon Ferrer, Ebreactiu, etc etc)

Cursa de les II Torres Campredó 2018

Bueno, ha passat molt temps sense escriure una crònica. Bona senyal o mala senyal? Doncs no ho sé, però el nostre pas per la vida no pot ser només per escriure batalles competitives per allí i per allà, lo bo es que ens cuidem i ens mantenim prou bé 30 anys després de clavar-nos el primer pitrall al pit.
Aquest any vull fer un poc més de competició, no vull acomodar-me! Al ser veterà m'he dit a mi mateix: "Albert, no et relaxis que ja no arranques ehhh" A més ens puja el meu fillol com un coet i retenir el nostre "status" familiar fa que tan el meu germà com jo apretéssem les dents. Això sí, ens queden quatre telediaris, mai millor dit i al meu germà tres...jeje.
Aquest diumenge ja vam començar l'any 2018 amb una cursa, tot i que volia esperar un poc més, però Campredó mereixia un esforç i nosaltres ( Tere, Pol i Jo ) vam apuntar-nos per fer costat a aquest poble i a la seva gent, ja que han passat per dies molt dolents (un accident de trànsit va robar la vida a dos persones molt joves i estimades d'este poble )
Volia guanyar, no vos enganyaré, tenia pensada una bonica dedicatòria, però Lluisma Mas està molt fort i va ser el just vencedor. Felicitats! Reconec que eren pretencions molt elevades per un veterà que ja córre el que córre...
L'alegria me la va donar la meva dona, ja que va entrar 2ª dona! Ja sabem tots que tan a nivell masculí com femení hi faltaven molts corredors qualificats, però amb això no se li han de treure els merits d'un o una quan arriba en segon lloc. Felicitats! si es vol, es pot...normalment!
Mira si estava contenta que quan va arribar a casa em deia que volia anar a fer la marató de NOVA YORK...de saltar 4 marges a la marató de Nova York, en fi, el que deia, si es vol es pot, normalment...

Bueno, res més, espero escriure més aviat i salut per tothom.

PD No vaig guanyar, però ara, amb la calma i tranquilitat, sense restar-li el protagonisme al guanyador ja que serà un dia d'estos faré el que tenia pensat fer.

bye bye