Bueno, ha passat molt temps sense escriure una crònica. Bona senyal o mala senyal? Doncs no ho sé, però el nostre pas per la vida no pot ser només per escriure batalles competitives per allí i per allà, lo bo es que ens cuidem i ens mantenim prou bé 30 anys després de clavar-nos el primer pitrall al pit.
Aquest any vull fer un poc més de competició, no vull acomodar-me! Al ser veterà m'he dit a mi mateix: "Albert, no et relaxis que ja no arranques ehhh" A més ens puja el meu fillol com un coet i retenir el nostre "status" familiar fa que tan el meu germà com jo apretéssem les dents. Això sí, ens queden quatre telediaris, mai millor dit i al meu germà tres...jeje.
Aquest diumenge ja vam començar l'any 2018 amb una cursa, tot i que volia esperar un poc més, però Campredó mereixia un esforç i nosaltres ( Tere, Pol i Jo ) vam apuntar-nos per fer costat a aquest poble i a la seva gent, ja que han passat per dies molt dolents (un accident de trànsit va robar la vida a dos persones molt joves i estimades d'este poble )
Volia guanyar, no vos enganyaré, tenia pensada una bonica dedicatòria, però Lluisma Mas està molt fort i va ser el just vencedor. Felicitats! Reconec que eren pretencions molt elevades per un veterà que ja córre el que córre...
L'alegria me la va donar la meva dona, ja que va entrar 2ª dona! Ja sabem tots que tan a nivell masculí com femení hi faltaven molts corredors qualificats, però amb això no se li han de treure els merits d'un o una quan arriba en segon lloc. Felicitats! si es vol, es pot...normalment!
Mira si estava contenta que quan va arribar a casa em deia que volia anar a fer la marató de NOVA YORK...de saltar 4 marges a la marató de Nova York, en fi, el que deia, si es vol es pot, normalment...
Bueno, res més, espero escriure més aviat i salut per tothom.
PD No vaig guanyar, però ara, amb la calma i tranquilitat, sense restar-li el protagonisme al guanyador ja que serà un dia d'estos faré el que tenia pensat fer.
bye bye
Aquest any vull fer un poc més de competició, no vull acomodar-me! Al ser veterà m'he dit a mi mateix: "Albert, no et relaxis que ja no arranques ehhh" A més ens puja el meu fillol com un coet i retenir el nostre "status" familiar fa que tan el meu germà com jo apretéssem les dents. Això sí, ens queden quatre telediaris, mai millor dit i al meu germà tres...jeje.
Aquest diumenge ja vam començar l'any 2018 amb una cursa, tot i que volia esperar un poc més, però Campredó mereixia un esforç i nosaltres ( Tere, Pol i Jo ) vam apuntar-nos per fer costat a aquest poble i a la seva gent, ja que han passat per dies molt dolents (un accident de trànsit va robar la vida a dos persones molt joves i estimades d'este poble )
Volia guanyar, no vos enganyaré, tenia pensada una bonica dedicatòria, però Lluisma Mas està molt fort i va ser el just vencedor. Felicitats! Reconec que eren pretencions molt elevades per un veterà que ja córre el que córre...
L'alegria me la va donar la meva dona, ja que va entrar 2ª dona! Ja sabem tots que tan a nivell masculí com femení hi faltaven molts corredors qualificats, però amb això no se li han de treure els merits d'un o una quan arriba en segon lloc. Felicitats! si es vol, es pot...normalment!
Mira si estava contenta que quan va arribar a casa em deia que volia anar a fer la marató de NOVA YORK...de saltar 4 marges a la marató de Nova York, en fi, el que deia, si es vol es pot, normalment...
Bueno, res més, espero escriure més aviat i salut per tothom.
PD No vaig guanyar, però ara, amb la calma i tranquilitat, sense restar-li el protagonisme al guanyador ja que serà un dia d'estos faré el que tenia pensat fer.
bye bye
No hay comentarios:
Publicar un comentario