Aquest any tenia l'atractiu de ser Campionat de Catalunya i li donava un toquet més..i sense dubtar-ho gens va passar a ser un dels objectius principals de l'any.
Feia molt temps (anys) que no feia un ultra de més de 100km, li tenia molt de respecte a tot plegat ( distància, desnivell, climatologia, menjar, etc ). El cap, però, estava al lloc.
Vaig estudiar-ho tot, no volia fallar amb res i amb l'ajuda de Juanmi (un amic que va fer d'això i molt més ) i el suport del meu pare que estaven a tots els controls em van facilitar tot perquè el meu rendiment no baixés amb els km i sigués sempre l'adequat. Menos mal del TUCSON de Mercè (la presidenta del Trail Roquetes ) que si no, no arriben, jeje.
Vam sortir a les 7h dek matí d'Arnes direcció a Beseit. Abans, però, al toll del vidre ja vaig trobar-me Juanmi i el meu pare. Hi vaig omplir aigua i van dir-me "vas el 30!"
Arribo a Beseit , km 21, primera parada, bocata de nutela, plàtan, gel i..."vas en 17ª posició!". Marxo cap al refugi de Font Ferrera i veig que atrapo corredors amb molta facilitat, però sense accelerar gens amb el ritme. Això m'agrada, però també he de dir que és el resultat a molt patiment previ. Arribo al refugi, km 42, juntament amb dos corredors més amb 7ª posició, un d'ells, Gil Lopez qui ja seria company de cursa fins a meta. Sí, ho he posat bé, company, mai va ser per mi un rival. L'ajuda mútua, els detalls i la companyia, per mi, tenen més valor que una posició i així li vaig dir i fer saber.
Després del segon bocata de nutela i del plàtan marxo amb la seva companyia cap a Caro. En este tram, però, vaig notar que no estava "super". Això ja és més difícil d'explicar.. jo em conec molt bé i tot i corre-ho tot fins al final, em faltava aquell puntet...
En aquell tram va passar-nos un corredor, Israel Mercadé (carrerón el que va fer) per acabar 2n. BRAVO!
A l'arribar al control de pas de casetes velles va canviar el temps i, tot el sol que vam tenir fins allí, seria tempesta ja fins al final ( boira, fred, vent, pluja, llamps i fins i tot petita pedra). Això poc em preocupava, sincerament, sabia que era algo que havia de passar i l'estava esperant, jeje.
Arribem a Caro, km 63, parada important. Canvi de roba i mentre ens adverteixen de les adversitats del clima, em menjo un plat de pasta cantant la canya! Ens diuen que anem 5è i 6è i que el 4t va no molt lluny. Marxo amb desició i sobre el km 70, abans de Clotes, l'atrapo! Era Victor del Aguila, molt bona cursa la seva per ser la primera ultra (5è al final) i ser tant jove! Quina enveja sana jeje.
Després de la baixada infernal de l'espina i en tot moment junt amb Gil Lopez arribem a Paüls, km 84 allí estava a més dels de sempre ( Juanmi i pare ) la meva dona Tere, Pol i l'amic Lluís. Tots m'ajuden en l'avituallament i m'animen, també ens diuen que anem 4t i 5è i que portem al 3r a pocs minuts i que va "mort".
Gil m'avisa que marxa. Mentre, jo acabo de menjar i em despedeixo de la família. Estos dos/tres minuts van fer que el perdés de vista. Quedaven 21km per meta i no em trobava "super" però sí que em veia per pujar la Gilaberta caminant/corrent. Això va fer que atrapés el corredor que anava davant nostre, però no a Gil, que ja l'havia passat, per tant sabia que havia d'estar a prop, ja que vaig pujar prou ràpid al coronar.
Vaig tirar-me avall per aquell sender que pareixia un riuet de tanta i tanta aigua, i corrent i arriscant més del previst, l'atrapo al control de les Roques d'en Benet, km 97. Allí ni paro, per 8km.... Jeje Dins als Estrets, però, Gil va començar a pujar el ritme i jo ja no podia córrer més ràpid, però sí més estona. Va acabar merescudament amb 3a posició, i jo arribava 4t i més sencer del que m'esperava.
Content, content per les sensacions, content perquè avui surtiré a entrenar, content per fer amics nous i content de poder-vos-ho contar. I també agraït, agraït a Juanmi per fer-me d'assistència, agraït al meu pare pel que representa la seva presència, agraït a Mercè pel cotxe, agraït a la meva dona, fill, sogre i amics pel vostre suport i agraït a tots aquells que estàveu als avituallaments i controls.
Felicitar a l'organització per dur a terme un ultra tant béstia, als fotògrafs (com no) i als àrbitres per prendre desicions que pareixen dures però son toves....GRÀCIES, GRÀCIES I GRÀCIES.
