Dissabte vaig anar a Alfara per fer el km vertical. Aquest any formava part de la Copa Espanya ( 1ª prova ) i era una bona manera d'examinar-nos. A més, tenia ganes de ser-hi!
Qui ha vist i qui veu la Cursa de Panxampla....content del seu èxit no, lo següent! Recordo les dificultats que van tenir amb les primeres edicions, a vegades em deien:
-Albert, en què podriem millorar per atreure als corredors?
Jo sempre els hi deia que amb res, que ho tenien tot muntanyes, tracte i ..molta il.lusió, que era qüestió de temps i el temps els ha donat la raó.
Quan dissabte em van dir que erem més de 400 corredors vaig sentir una felicitat interna, com si formés part d'aquella organització. Enhorabona! Vos ho mereixeu per la il.lusió i l'empenta que heu mostrat amb els mals moments, que és quan es demostra.
Pel que fa a les sensacions que vaig tindre, pues beee, que hem de dir! Sortia dels ultims corredors, deien que deixaven els bons per al final i això em preocupava un poc. No els hi volia fer de tap pujant jeje i vaig pujar sempre amb l'ull al darrera no sigues cosa que m'atropelles algú.
Vaig sortir casi a les 12 del migdia, en decisió i en busca del cim però... en menys d'un quilometre ja m'havia passat un corredor! em vaig quedar gelat, déu n'hi do com pujava. En fi, em vaig dir : "Albert.. tranquil i no camines!" i així ho vaig fer fins al final que em va atrapar l'Oscar Casal ( guanyador de la prova ) i guanyador de la primera prova de la copa del món..entre d'altres mil i una cosa.
Estava content amb mi mateix, sabia que havia pujat bé ( 42 min 07 ) l'any passat l'amic Pol Vilà havia guanyat esta prova amb 42:09 però el nivell de copa Espanya es un altre. Al final 9è i tercer abuelete que, per mi, ja m'esta be.
PD aufarencs i aufarenques enhorabona, gràcies i molt content de tot el que heu aconseguit, agraït pel tracte i un aplaudiment per al vostre poble pel convit que ens tenieu preparat en arribar a la carpa.
Ens veiem prontet amics...ESTELS DEL SUD m'espera.
Qui ha vist i qui veu la Cursa de Panxampla....content del seu èxit no, lo següent! Recordo les dificultats que van tenir amb les primeres edicions, a vegades em deien:
-Albert, en què podriem millorar per atreure als corredors?
Jo sempre els hi deia que amb res, que ho tenien tot muntanyes, tracte i ..molta il.lusió, que era qüestió de temps i el temps els ha donat la raó.
Pel que fa a les sensacions que vaig tindre, pues beee, que hem de dir! Sortia dels ultims corredors, deien que deixaven els bons per al final i això em preocupava un poc. No els hi volia fer de tap pujant jeje i vaig pujar sempre amb l'ull al darrera no sigues cosa que m'atropelles algú.
Vaig sortir casi a les 12 del migdia, en decisió i en busca del cim però... en menys d'un quilometre ja m'havia passat un corredor! em vaig quedar gelat, déu n'hi do com pujava. En fi, em vaig dir : "Albert.. tranquil i no camines!" i així ho vaig fer fins al final que em va atrapar l'Oscar Casal ( guanyador de la prova ) i guanyador de la primera prova de la copa del món..entre d'altres mil i una cosa.
PD aufarencs i aufarenques enhorabona, gràcies i molt content de tot el que heu aconseguit, agraït pel tracte i un aplaudiment per al vostre poble pel convit que ens tenieu preparat en arribar a la carpa.
Ens veiem prontet amics...ESTELS DEL SUD m'espera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario