Mitja marató de Salou

Ahir va ser un dia d'estos complets, que les cames i el cos se'n recorden. Estos dies son necessaris si el que es pretén aconseguir son quotes altes. Sables està a prop i després Niza o sigue que " A per feina".

La idea era pujar a Salou en bici i després fer la mitja marató amb el mínim temps de recuperació. El problema, però, és que Salou esta massa prop de casa😂 i jo volia fer 120km abans de la mitja marató.

Li truco a un amic d'infància, Santi, que aquest any torna a la Titan i li comento la idea, em diu que vindrà a rebrem sortint de Montroig. Ens vam trobar a Miravet, llavors vam Fer: Tivissa, Montroig, Monbrió, Reus i cap a Salou. A l'arribar faltaven 4km però vaig tornar direcció Cambrils per fer-los. Al passar per Montroig vam parar 5min, volia saludar als seus pares, me'ls estimo molt.

Un cop fets els 120km, ja només calia menjar algo ràpid i esperar el tret de sortida de la mitja. Allí també tindria companyia (Marc Treso) ell tambe venia de fer 2h de bici i volia córrer per baix de 4 el km i....m'apunto al carro😂.

Vam aconseguir fer-la tota un al costat de l'altre i corre a 3:48 el km. Per poder arribar a meta en 1h20:11 satisfet. Sí, era necesari fer aquest entreno, jo em motivo posant-me a prova i si algo he après en estos anys és que a ningú li regalen res, detràs hi ha sempre molt sacrifi. Ahir tots els meus amics, la meva dona, fill, estaven a la nostra finca de calçotada i rustint carn, mentre jo, em menjava dos barretes....

Ahir entreno de cap, on va guanyar lo positiu. El negatiu és que no vaig riure tant com els meus amics, segur!
Pd: Gràcies, Núria, per tornar-me a casa. 😉