Al final 2ª de la copa Espanya
Era per esta contents
Vaig animar-la fins al final
Teniem que menjar, el cami era llarg.
Passant per un riuet
Vaja fin de setmana que he pasat on he estat 38 hores sense dormir, primer la boda d'un amic, que per cert vaja boda i després quan es va acabar a les 3 de la matinada vaig agafar el cotxe i cap a Sabiñanigo 4h on relment ho vaig pasar malament, tenin que parar 2 cops ja que m'adormia però al arribar a Sabiñanigo i veure tot l'ambient de la cursa hem vaig despertar de cop. Tenia un objectiu clar, que era ajudar a Elena, un titol de campiona de copa Espanya be que ho mereixia i aixi ho vaig fer durant tota la cursa però no va poder ser ja que la seva rival simplement va estar millor.
Penso que va fer una cursa bonissima i que ha adquerit un nivell que mai ha tingut i quedar sotscampiona es un exit que pocs poden disfrutar, també te coses a millorar o sap ( el baixón que vas tindre va ser culpa de no voler menjar ) però en general va estar excelent, felicitats.
La tornada va ser encara pitjor, després de 5 hores de cursa hem quedaven 4 hores per arribar a casa i vaig haver de parar un parell de cops més, en fi, que tot va anar be hi hem sento content per haver fet tot el que vaig poder.
4 comentarios:
Ehorabona, Puça tercer veterà femení.
Et dono les gràcies un altre cop, no se com agrair-te tot el que has fet per mi, des de la planificació dels entrenaments per a les tres setmanes abans la cursa, del temps que has ocupat acompanyant-me als entrenaments més tècnics (un d’ells a les 4 de la tarda d’un diumenge que tenies dinar familiar i que la nit abans havies anat de despedida de solter d’un amic teu), fins el dia de la cursa que sense quasi haver dormit vas fer cap a Sabiñanigo (tot i que jo vaig insistir que no ho fessis, fins i tot vaig parlar amb el teu germà per a que et fes canviar d’idea).
Estic segura que tot i no havent aconseguit l’objectiu (ja sabíem els dos que ho teníem difícil) vaig fer una gran cursa, t’asseguro que ho vaig donar tot, volia donar més quan et sentia que me deies “vinga que anem de p.. mare” “ho estàs fent molt bé”, però ja no podia. En quan el baixon tens raó va ser de no menjar, però, no m’entrava res, ho hagués tret tot. Vaig tenir molta ràbia, pensava que se’ns anava tot de les mans i que per un moment ho perdíem tot. Tot i així no es va acabar gens malament... “subcampiona d’Espanya” .
PD: El que si que tinc clar és que quan vols ajudar a algú et dones en cos i ànima, i estàs allí fins al final, passi el que passi. Moltes gràcies! .
Un savi va dir: Parla MOLT de les coses, POC de la gent i GENS de tu.
Veuràs com no es posaran tant en tu.
Et recordo que estas al blog d'Albert Gine.
Es un consell, per si et vols canviar de pagina.
Publicar un comentario