Pues jo no estic d'acord, no havia de córrer aquesta cursa del llop, però pel que va significar per mi l'any passat va fer decidir-me a fer-la uns dies abans (també va influir que el meu germà la volia fer).
No tenia res previst, simplement sortir i disfrutar competint.
Han sigut 2 dies on els verdaders llops han posat el seu cos al límit, on la lluita contra un mateix ha sigut màxima, però amb entusiasme s'ha aconseguit.
Joan Forés: ho has aconseguit i m'alegro una barbaritat, sé que t'ha costat moltíssim, m'has fet patir, l'etapa de caiac de mar pensava que no podries, mirava als teus pares i els veia mirant mar endins i se'm ficaven els ulls brillants, al final tot l'esforç té una recompensa i ara et toca disfrutar-la. M'has fet feliç.
Fitxeta: sabia que ho aconseguiries, ets un "guerrer" has mobilitzat tot el poble i això només s'aconsegueix si la persona s'ho val i tu t'ho vals.
Disfruta de l'èxit, no tothom pot dir que es llop.
Juan Perales: Quina millor demostració que la teva, si un vol, pot! has patit molt, en l'etapa de bici has competit contra un rellotge no contra un llop, arribant al límit, m'imagino que pensar amb la dona i tots els que t'esperàvem t'ha fet donar l'últim esforç. Ho has aconseguit!!! Ets un dels pocs llops de les Terres de l'Ebre. M'alegro per tu, t'ho mereixes.
Xavi Giné: Bueno com ha tingut que patir... tenia molta il.lusió per fer esta cursa i tot li sortia malament. Primer es trenca el dit 15 dies abans de la cursa, tot i això diu que la fa igual, després una setmana abans fent el reconeixement de l'etapa de bici als molins cau i s'asgarrapa tot, a lo millor era un avís que no havia de ser la seva cursa, però no! mentalitat de ferro i endavant, al final, no sense patir ho ha aconseguit i amb nota.
Albert Giné: què tinc que dir de mi mateix......pues que com diria Laporta "NO ESTAMOS TAN MAL"
Família, amics de la uec, amics en general i Carlos (fisio) gràcies pel vostre suport.
8 comentarios:
I appreciate your PO very much the picture with the article. Continues to refuel!!
Enhorabona canis lupus!
Albert ets tota una font de motivació! Fixa't quants llops a les terres de l'ebre. Los ports sempre han estat habitats pels llops i ara sembla que tornen... Desde l'humiltat i lo treball mos has demostrat que un pot aconseguir lo que vol!!
Felicitats per haver aconseguit "un nou repte"!!
A seguir lluitant!
Salut i cames desde paüls.
Pau.
Pauet i Juan a les terres de l'ebre hi han molts bons corredors, el que passa es que molts d'ells no s'ho creuen, no poden ni imaginar-se on poden arribar els seus limits, anims a vatros, proveu-ho.
Gracies per les vostres paraules, anima a seguir veure que hi ha gent que et segueix i valora el que fas.
Albert Giné
ENHORABONA Albert, a tu i a ton germà. Acabaràs malacostumant-nos.
Ara que, amb els plats de recapte de la sogra......gran mal.
( s'ha de dir, per a qui no estès anit a l'entrega de trofeus, que Albert va dedicar el seu a la sogra " per lo que mos cuida, a mi i a la meua novia" )
Ja que he fet fotos, al menys que es vegin:
fotos primer dia
fotos segon dia
Felicitar als dos germans, grans atletes i millors persones (us conec poc però en tinc pocs dubtes).
Una forta abraçada i a fer bondat (jo sí que en faré, vatros...)
i jo que t'he de dir.... que ara sembla que no en tens prou en fer-nos patir una vegada a l'any ara ja tenen que se dos no?
que estar clar que lo que et proposes ho aconsegueixes, que com tu dius els limits els posem natros...
Enhorabona per ser com ets i fer-nos viure aquests moments!!
Moltes felicitats amic Llop!!
Ximo moltes gracies pel teu seguiment, no et deia res però et veia a tot arreu, t'ho agraeixo molt.
Ferran, gracies, quan et vaig vore alli parat vaig assustar-me després vaig preguntar i era poc preocupant "llaguetes" ara a descansar, jo també.
Elena a partir d'ara vols dir que no podriem fer un parell de reptes per any????
Gracies per animar-me tant.
Albert, jo tampoc deia massa; en el meu cas és perquè soc més d'escriure que de parlar. Tu, per no malgastar energies, que és el que has de fer.
A l'Ampolla ja no vaig arribar a temps, entre que espero que passeu tots i que mig me vaig perdre pels molins, vas arribar primer que jo.
Publicar un comentario