El càncer i l'ultrafons.

Les persones que tinguen relació, tant directa com indirectament, amb aquestes dos paraules entendràn millor aquest escrit, ja que són moltes les similituts que hi ha entre el càncer i l'ultrafons.
Jo, que sóc una de moltes persones que hem de lluitar amb els dos casos, us puc explicar les sensacions i similituts que hi ha entre una cosa i l'altra, les afronto amb lluita, perquè és l'única manera de poder-les véncer.
Les persones que practiquem l'ultrafons veiem la diferència que hi ha d'una "simple" cursa, on després de 2 o 3 hores s'ha acabat el patiment i ja només queda el record d'haver-la disfrutat, a l'ultrafons, on a les 2 o 3 hores de cursa tens el primer baixón i és quan penses:
- però com podré acabar, si em queden 100 km i ja no tinc més forçes? La primera de les moltes similituts:  s'ha de seguir! S'ha de seguir perquè el camí de la meta/vida és molt llarg i entre mig trobarem mil i un obstacles on el fàcil seria parar i baixar els braços, entregar-te! Però no, no es pot fer sense abans experimentar la sensació de poder viure/véncer. Al final decidim seguir, encara és molt pronte per pensar en la paraula abandonar.
Seguim corrent/vivint, passant dies/km, fins que arribem a un avituallament i una bona medicina o un parell de gels ens fan vore la vida/cursa d'una manera diferent; és llavors quan per primer cop veiem la llum al fons, viurem/arribarem! Així passen molts i molts dies/km, aquests seràn els millors, disfrutarem de la paraula vida, de la llibertat que ens dóna córrer per estos móns, veien l'afortunats que som, gaudirem dels amics, familiars i de la natura, és com si estéssem dins un núvol, com un somni. Però com bé sabreu això continua i anirem avant fins que arriba un altre moment on l'eufòria, sense saber-ho va baixant de manera progressiva, algo no va bé, que m'està passant? De repent tornem a posar el cap en alerta? Què passa? podre sortir-ne d'aquesta? Seguim la vida/cursa a un altre ritme fins que arriba un dia/km que veus que no pots, fa falta alguna cosa! Serà  falta "d'avituallament"? Alguna cosa no m'ha sentat bé? Em fa falta alguna cosa? no sé si podré continuar i de repent, mira control! Perfecte estava preocupat, no sabia realment el que tenia, llavors els del control ens diuen:

-Tens les defenses baixes, " hauràs d'avituallar!"
 I li contestem, queda molt per arribar/podre viure? Clar que sí! Tu avitualla bé i ànims que aquesta ja la tens al sac.
Dit i fet, un bon "avituallament" i ens agarrem amb més força que mai a la cursa/vida dia/km a dia/km ens anem trobant millor i fins avui ja que el càncer i la meva etapa d'ultrafons no tenen ni dia ni meta i només em queda lluitar cada dia/km. Jo sóc dels que penso que mentre hi hagin avituallaments es pot córrer tota la vida.
A tothom que s'identifique ja sabeu, molts ànims i, sobretot, LLUITEU!