La Vandekames una cursa especial.

Ahir va ser un dia d'aquells que res importa, estat físic, sensacions, temps, km, etc, era una cursa que s'hi havia d'estar si o si. Els organitzadors i la gent que fa possible aquesta cursa es mereixien el suport de tots natros, els amants de la muntanya, els corredors. Jo a més tenia un deute amb ells i volia saldar-lo, no se si per ells quedarà saldat però jo vaig fer tot el possible per complir amb el que ells volien. Han aconseguit fer una cursa 10, de veritat! Molt xula i la resposta de la gent així ho confirma, familia de Virginia bay i gent responsable d'aquesta cursa XAPO!! De la cursa poc a dir, jo anava a l'expectativa i després de corona el primer coll vuité pensava que mai podria atrapar a cap de cursa però he sigut molt constant i poc a poc anava atrapant corredors fins arribar a l'altura del meu amic Toni Calderon que anava tercer, jo volia esperar-lo però després de discutir-ho 4 o 5km al final m'ha convençut de que podia atrapar a cap de cursa i he tirat amb la mentalitat al menys d'intentar-ho i....he tingut la recompensa i moment de gloria al aconseguir-ho i repetir la victoria de l'any passat.

Ara descansaré una temporadeta i aniré amb bici fins recuperar totalment els adductors i tornar amb més força que mai. M'he autoconvençut que el cap pot guanyar curses i:.....pedre-les. La meva dona en constant progressió va acabar 5 de la general de la cursa de 15km be per ella.