viernes, 21 de febrero de 2014

Hem perdut la guerra, sí, però hem guanyat moltes batalles

Avui és el dia que hem perdut la "guerra" ens ha deixat la mare, després de lluitar en mil batalles ( operacions, quimioterapia, radioterapia, etc ) ha arribat el dia que ningú vol veure arribar.
Han sigut casi10 anys i les ferides al llarg de tantes batalles han fet que no pogues combatre més. Pel camí que ha traçat ens quedaran lluites increïbles, batalles que eren perdudes per la majoria i ella les saldava en victòries, així una i un altra vegada ( i això que anava a lluitar "desarmada").
Ens ha de servir poder-la recordar agafada a la vida com ningú, com si encara ens hagués de demostrar alguna cosa......a vegades parlant amb els capitans (metges) se'n feien creus, jo els hi preguntava:
- " Guanyarà aquest cop?" i ells a vegades veient amb la seguretat que jo els hi preguntava em contestaven: " Possiblement no...però la teva mare és diferent, ha guanyat ja moltes guerres perdudes".
He acompanyat a la mare a tots els camps de batalla i puc donar fe que ho ha donat tot! Tinc mil records però recordaré sempre després de sortir molt malferida d'una guerra (tot un llarg període de tractaments) una frase que va dir-me i va bloquejar-me i impresionar-me a la vegada.
"Hauria de seguir lluitant ja que aquí he de guanyar o perdre" Veient que d'aquella guerra només havia rebut i no havia pogut millorar el resultat. Aquell dia jo l'aguantava pel passadís de l'hospital perquè no podia ni caminar....
 Ens ha ensenyat valors, ens ha ensenyat que a la vida s'ha de treballar i lluitar a parts iguals, ens ha ensenyat coses tant bàsiques com el saber respectar i estimar, ens ha ensenyat a ser solidaris, etc.
Ara puc dir que els camps de batalla on s'enfrontava a dures guerres ( hospitals ) em molesten tant sols entrar-hi, detesto la seva olor, podre estar anys sense entrar, però mai podré oblidar aquesta olor, seràn les múltiples hores d'espera o el fet d'estar assegut veient-la combatre sense poder fer-hi res, a vegades, pensant amb un miracle però sempre tocant els peus a terra.
Tinc la consciència tranquila, he intentat estar al seu costat tot el temps possible, facilitar-li els durs dies que tenia sempre amb un somriure i ser un bon fill, però només ella sabrà si ho he aconseguit, a vegades penso que no ho he donat tot i m'inquieta.
Si valorem si la vida ha sigut justa amb ella ens posarem a plorar...NO! no ha sigut justa, una persona que ho ha donat tot pels altres i que no ha pogut gaudir ara com mereixia (no poder-mos ajudar a fer grans als seus nets li feia molt de mal) m'ho deia molts cops. A més, des de l'altre costat veure-la com ha passat de ser un ferrari a un sis-cents sense gasolina ....ha sigut molt dur, trist i dolorós.
Sé que allí on estigue ens mirarà per si seguim el camí marcat, tranquila! mentre tinguem un gram de força ni el papa, ni la resta de familia, ni l'empresa, ni res que afecte el nostre entorn et tindrà que preocupar! tirarem endavant tal i com ens has ensenyat, sabent però que amb tu tot seria diferent i molt més fàcil.
Aquestos últims mesos, ja sense munició ( tractament ) han estat realment durs, veure-la restant, restant i restant ha estat molt dolorós i en moments hem hagut de ser molt valents  per tirar-ho tot endavant, ja que hi ha hagut dies realment difícils ( no cal entrar-hi...)

Gràcies per tot mama, mai podrem tornar-te tot el que has fet per natros,  tornar-te ara tot el que tu has fet per tots natros ens hagués suposat un esforç descomunal.

PD De tots estos anys un fet no m'ha agradat: veure com algú baixava els braços abans d'hora. El pensar i fer tot el contrari ha fet que estigueses amb nosaltres 10 anys més!!!Gràcies mama per esta lluita
PD allí on vaigues no et poses a treballar, que ens coneixem! ara descansa que be ho mereixes.
PD intenteu no plorar la seva mort, aquells que l'heu conegut teniu d'estar orgullosos de veure que ho ha donat tot.
PD intentarem que els teus nets Marc i Pol aconsegueixin en esta vida el que tu has aconseguit amb nosaltres.

Una de les dedicatòries que vaig fer-li a la meva mare, aquesta després de guanyar la cursa del llop 2009
Un clar exemple de com ens has educat (el dia del relleu a la volta a Catalunya)

13 comentarios:

Angel dijo...

Una Abraçada amic

Marc Torrado dijo...

Ànims Albert, una forta abraçada!!

ximo dijo...

Llegint el teu escrit, Albert, és difícil que el ulls no t'espurnegen. Has sapigut transmetre perfectament l'amor i admiració que senties per ta mare.

ximo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Anónimo dijo...

Malauradament som molts els que hem patit la pèrdua d'un ésser estimat per aquesta malaltia. Sé el que és aquesta lluita i finalment perdre.
Per ella sigueu forts.
Molts ànims per seguir endavant.
Una abraçada

Caste dijo...

Realment la teva mare segur que es sent orgullosa després d'aquest meravellós escrit que li has fet Albert. Em semblen descomunals les teves paraules i us acompanyo en el sentiment més profund. Tal com dius, ha lluitat i heu lluitat al seu costat, que no t'inquieti res company, una abraçada sentida com mai des del Penedès, ja saps que aquí teniu el carinyo de qui us aprecia.

Anónimo dijo...

Ho sento molt sobre tot x tu x k as dmostrat k ets amic dls teus amics i jo parlo x k soc un al k li as dmostrat. Una forta abraçada
Enri

Anónimo dijo...

Una gran mare es mereixia tenir un gran fill!!! Patri

Albert Buira Alzuria dijo...

Ho sento molt company! Una abraçada molt forta per tú i la teva familia!

Anónimo dijo...

Anims Albert

Albert Giné dijo...

Gràcies a tothom!! Seguirem endavant lluitant mes si cal, sense dubtes!!!
Gràcies.per esta infinitat de suport, avui he sortit a correr, ella segur que m'ha acompanyat ja que tot i el temps que feia que no corria......no anava lent!

Pere dijo...

Company, molts anims i una forta abraçada!
La vostra mare segur que va estar molt orgullosa de valtres.

Jeremies dijo...

Ho sento noi! t'acompanyo amb el sentiment! anim i una abraçada!