domingo, 8 de febrero de 2009

Cursa de Montbrió del Camp


Buuuuuuffffffff no se ni per on començar, bueno res més despertar-me i sentir com bufava el vent donava ganes de girar-se de l'altre costat, Tere fins i tot li volia trucar a l'organitzador abans d'aixecar-se per si ho suspenien, però d'això res, el desti ens havia guardat un gran dia.

Surtim direcció Montbrió a les 8 hi ha l'hora al puesto, alli ens hem trobat en la familia Marti que també corrien pare i fill que per cert apunta molt be.

Després de recollir el dorsal anem als cotxes a ficar-mos el traje que feia 5 mesos i pico que tenia abandonat, allí el primer moment delicat...fotia una rasca que pa que i jo com sempre ven arromangadet!!!

Li he donat els ultims consells a Tere i al meu amic Cid que tots dos debutaven en una cursa de 10 km i que per cert l'han bordat.

Han donat la sortida, per cert jo tenia que acompanyar a Tere però....joder després de casi 6 mesos i que el fisió hem digués que podia probar-me haver que tal les sensacions no l'he acompanyat, tenia al nostre amic que també aniria amb ella i el meu " garmin" no podia fallar-li res i aixi ha sigut, els hi ha surtit una cursa realment impressionant han arribat a ser els ultims de la cursa, segons ella quan s'ha girat al començament detrás nomes portaven el cotxe que tancava la cursa però ha acabat fent 51 min a 5.09 el km i el nostre amic 55 min molt be us felicito un altre cop.

Pel que fa a mi tenia ganes sobretot de que no hem notes res de la lesió i així ha sigut, no he notat res, he sortit tranquil el meu germa anava per davant i jo anava adelantant a gent fins que al km 2.5 l'he agafat i quan l'he pasat he vist que no anava del tot be i sense "voler" men he anat tenia molt bones sensacions notava que per ser que feia tant de temps estava corrent rapid al final 36 min i pico a 3.40 el km molt content però les cames muscularment fatal tant de temps i de cop este ritme pues.....el meu germa ha acabat fent 39.20 també molt be.

He tingut una anecdota molt bona i es que mun pare al km 7 m'ha dit que anava el 10 classificat i quan vaig fer l'inscripció vaig veure que al 13 classificat li donaven un premi especial m'he girat hi he vist que venien 3 ferraris i 1 porche i m'han adelantat tos 4 i penso merda 14 res de res, recta de meta i esprinto a tope adelanto a un i quan anava a adelantar a un altre li he donat una espenteta i l'he deixat pasar i hem diu GRACIES i jo li dic no hi ha de que home, ja estic fet bo!!

El regalet un sopar per 2 persones a un rest de luxe de Reus, no esta gens malament, no??????

buuufffff com som......

4 comentarios:

Rous dijo...

Bravo família!! ho heu fet molt bé!!!

Felicita a Tere de part meua, a fet un supertemps!! Albert, m'alegro molt que t'hagis tornat a calçar les corredores, ja tinc ganes de voret en acció per les nostres Terres!!

Marten & Fill, vaya parell, molt bé!!!

Besets!

Anónimo dijo...

i tu que eeeeeeee!!!! vas torta, ja parlarem ja

Anónimo dijo...

i tu que eeeeeeee!!!! vas torta, ja parlarem ja

Anónimo dijo...

Enhorabona a tots!! Tere, Albert, Cid, Martin & Martin Junior, això de què bufava el vent vos va ajudar, no?? Xics, vaiga quins temps, ja me puc començar a col.locar les piles, perquè sino........
By Pakirri