sábado, 25 de junio de 2011

Un dia així no s'oblida en la vida.

Això s'ha acabat però durarà per sempre a la meva memòria, ha sigut un repte que ha implicat moltíssima gent, clubs i pobles i que gràcies al meu germà i a la meva dona s'ha pogut concloure.
Esta crònica serà d'allò més positiva que és amb el que em quedo i, per sort, de coses positives n'hi ha a cabassades.
Primer de tot explicaré un poc l'etapa d'avui Flix - Roquetes.
A les 6 del matí hem arrencat des del camp de futbol de Flix. Allí ens esperaven 4 amics de la UEC, Fèlix, un noi del Penedès, i Xavi, un amic de Flix,  que ens ha ensenyat les seves terres i per últim, jo que ja no podia resistir-ho més i he fet tota l'etapa amb bici. Ah i como no  la Tere, la nostra assistència.
L'etapa s'ha fet distreta, pensant que anava Carlos, ja vos ho podeu imaginar, distret del tot. Anàvem baixant i ens anàvem trobant gent, dos xertolins (quin detall heu tingut) i Fran, el primer Trail roquetero, i d'allí fins al final gent i més gent. "OBRIDORS" que han vingut fins Benifallet (quina implicació aquest club) i després molta més gent de Roquetes. Una cosa que m'ha fet molta il.lusió es vore aquell munt de xiquets i xiquetes del club ATE i sentir com entre ells deien:
- "Qui és "puça?"
- " El de la bici" li responien els altres. Este petit detall m'ha fet sentir especial sense ells saber-ho, ojalà agafen tots ells el camí de l'esport, un món que et pot fer sentir un privilegiat, així em sento jo.
A l'arribar a Roquetes m'he trobat amb un amic de Sables que venia de Dènia, increïble! Sergio, un detall imborrable, moltíssimes gràcies! Gent i més gent que ens han fet sentir importants, gràcies a tots.
Valentí, el fisio de Tarragona, una persona que només coneixia del primer dia de la volta i que m'ha demostrat que és molt gran i no només d'altura.
Gràcies i no puc parar de dir-ho, el repte s'ha aconseguit gràcies a tots vatros i per l'implicació que li heu posat, la vostra difusió ha fet que Roquetes i les Terres de l'Ebre sonés amb força. Jo sabia que per a sentir-se no podia fer només una etapa sinó la volta a Catalunya i al final canviant el guió s'ha aconseguit.
Ha semblat com si tot sigués una història basada amb una pel·lícula, però no, era real de sentiments i d'aquestes històries no som pioners ni molt menys, n'hi han a grapats! Però desgraciadament, estes no són difoses, ven més vore assesinats, maltractes, robatoris, etc. D'històries d'esforç, solidaritat, sentiments, amistat, valors n'hi ha de sobres i segur que a la gent els hi agradarien més.
Ara vull recuperar bé el peu i afrontar UTMB amb il.lusió de fer-ho bé. A Tere li he de compensar tot el que ha fet d'alguna manera, al meu germà li dono una altra vegada MOLTÍSSIMES GRÀCIES, sé que a ell li feia il.lusió i ha pogut tindre l'oportunitat de fer algo gran. Ho mereix per tot el que ha fet per mi al llarg d'estos anys i als meus pares els hi vaig tornant el que ells m'han anat donant al llarg d'esta vida que no és més que felicitat. Ara mateix sé que ells són feliços, però estic encara amb molt de dèficit amb ells, poc a poc (pot ser un repte)

PD L'etapa d'avui amb la camiseta de la UEC, el meu club, ja van 10 anys.........
PD Entrar a Roquetes amb Tere i Javi i amb les tres banderes més significatives ha sigut molt bonic.
PD Espero contar amb vosaltres per un pròxim repte, m'heu fet sentir viu.
PD Estic amb deute amb moltes persones, ho aniré "pagant" a poc a poc.

20 comentarios:

JOAN d'O-T dijo...

Gràcies a tu, Albert, per deixar-nos compartir amb tu aquesta història tan apassionant. Moltes gràcies per l'esforç de fer-nos la crònica diària, ha sigut com si tots nosaltres anéssim dins de la forguneta i sobretot, moltes gràcies al Xavi i a la Tere que sense ells això no hagués estat possible. Esperem el teu pròxim PUÇA'S QUEST a veure quina en faràs. SORT.

Albert Adell dijo...

Moltes felicitats Albert! El k has fet es molt gran i ens has impregnat de solidaritat i de moltes
ganes de fer deport. Noo hem pogut vindre a rebre-vos x esta fora d' vacances.
Nuria i Albert Adell.

Xavvv dijo...

El plaer ha estat meu per deixarme compartir una estona amb molt bona companyia.
Ja saps que el que has fet es molt gran tu i el teu germa heu donat una lliço a la societat en general,d'uns valors que avui dia costa de trovar i que per sort encara hi ha gent que els te,anims i a pel proxim.
A la Tere li haurien de fer un monument per tota la feina bruta que ha fet i que nomes la gent que sap de que va pot valorar.

Xavi de Flix

kangaroo dijo...

Enhorabona Albert, Tere i Javi!!! Som nosaltres que us donem les gràcies per aquest exemple d'esforç, de treball en equip, de solidaritat ... insisteixo, enhorabona!!!

Pere dijo...

Un plaer compartir amb valtros el final d'aquest repte tant guapo.

Salut i a recuperar-se!

joaquim dijo...

Moltes Felicitats per aquest repte aconseguit i per fer-nos sentir a tots part d'ell. Sou grans persones, i això no té preu. Felicitats a tu, al teu germà, i sobretot a la Tere, peça clau en aquesta aventura. M'hagués agradat fer algun quilòmetre, però no ha estat possible. Espero que aviat et recuperis, i ens tornem a trobar per lo monte trotant. Apa, Albert, ara a descansar. Salut.

AlbertB(OT) dijo...

Gràcies de nou a tú Albert! Tere i Xavi per donar-nos dies d'entusiasme, ilusió, nervis, emocions... I la sensació de pertanyer a algo molt gran, digali repte, família, germanor... vam sentir que tots anabem a una! S'ha aconseguit de llarg l'objectiu dels km i del kg. Y com dius has conseguit un altre també molt important, la únio de persones, clubs i pobles. Gràcies i enhorabona de nou als tota la gent implicada.

Trail Roquetes dijo...

Aqui no hi ha deutes.. i si moltes rondes pagades de caliu i germanor.
El mes bonic es el que no es pot comprar... i hi ha alguna foto on es veu la gent baixant pel carrer major detras de vatros que fa encendre la pell...
I a mes multicolor... com ha de ser..
La gana i la miseria no entenen ni de samarretes ni de localismes...
Aixo ha estat comu..

Trail Roquetes dijo...

No es pot pagar el sentit aplaudiment de tota la gent al mercat......
No calia explicar moltes coses... les mans picaven fort .. per que tothom ho entenia... GRAN.. molt GRAN.
I estos moments tenen a mes, un afegit, sols hi ha un lloc on poden quedar gravats (ni camares, ni fotos, ni pel·licules)..
AL COR..
al cor de la familia que vam ser ahir.

Ara a descansar... que aixo enganxa.. i alguna mes vindra...
i si no..ja ho veureu.
Sera mes gran o mes petita, espectacular o sentida, sera..

Un plaer estos 15 dies.
friends for life

Anónimo dijo...

No hi ha deute, hi ha exemple! un exemple de solidaritat i un sentiment tant immens que no hi ha paraules per descriure'l. Lo més bonic de tot és poder-ho explicar amb aquest orgull i amb la boca plena d'alegria. El fet de poder dir que es té gent al costat incondicionalment és una de les coses més boniques que té la vida. Monix

Albert Giné dijo...

Joan ( obrint traça )

Gràcies per viure l'historia com si fos vostra, gent com vatros fa que hi hague gent com natros, lluitant per reptes i causes, no ho olvidaré mai ni em cansaré d'agrair-te el teu suport.


Nuria i Albert

He fet un esforç inimaginable, no fisic ja que estaba be, però si de sufriment per poder finalitzar-lo.
El guió final no estava previst però les causes solidaries be s'ho valien, gràcies pel vostre recolzament.

Xavi

Gràcies per la teva implicació, la teva companyia i el tracte. La societat només puc dir-te que te el que ven i el que vol difondre, però jo seguiré fent el que m' agrada ( els reptes i correr ) perquè se que gent com vatros ho valoreu.
A Tere li compensaré el que ha fet, que no es poc.

Kangaroo

Això es mutuo vatros penseu que vos espentejo sense pensar que m'esteu espentejant, gràcies.

Pere

Ja saps per mi vatros sou un ventall de nous amics, gràcies per tot el que has fet.

Joaquim

No dubtes que ens trobarem pel monte ja que es el nostre terreno, i aviat! ara toca recuperar el peu però la ment ja treballa. Gracies per compartir este repte.

Albert B

Xaval..... tu vas per a crack, es veu de seguida, el que has fet i la tava implicació queda grabada al meu disc dur, gràcies i estem amb contacte.

Trail Roquetes

Bueno per a vatros menció especial.
No se ni per on començar.La vostra difusió ha comportat tot este rebombori ja que per mitjants...Heu viscut el repte amb sentiment cosa que es nota de lluny, us heu implicat fins a les selles.
Ja començant per Ivan amb el tema menjar/pavello i altres coses, el presi que amb l'internet sera més amic que jo amb el sol i tota la resta de suporters "trail Roquetes" que heu fet que este repte agafes un altra dimensió, enormement agrait.
Ja fa temps que al poble es parlava de fer l'equip trail però quan van fer un pas al davant persones com Albert Segura, Fran Vaquer, Ivan Garcia, i d'altres amics vaig tenir clar que era el moment de cambiar de club ( cosa que faré l'any vinent) este detall si el voleu considerà com a detall ja que per mi no ho es, ja que parlem de sentiments ara me l'heu tornat amb creixes. Gràcies a tot el trail Roquetes s'ha fet possible el repte solidari per difondre'l arreu de Catalunya i de passada heu fet que molts sapiguen on esta ROQUETES.
Gràcies, gràcies i mil grpacies.

Anónimo dijo...

Gent com vatros ens feu estimar encara més l'esport. Moltes gràcies i enhorabona campions!

HEURA dijo...

Albert, Tere i Javi, FELICITATS!
Lo que heu fet és MOLT GRAN!
Ara, descanseu una mica i disfruteu de la festa major!
Una forta abraçada des de Benissanet!

Maggie dijo...

No vaig poder assistir a la vostra arribada a Roquetes. Les fotos confirmen que va ser emocionant.

Tots uns campions i amb la camiseta de la UEC i rodejats de gent amb la mateixa camiseta... ufff!! un imatge per recordar.

Moltes felicitats Albert, Xavi i Tere!!

jotabe dijo...

Company com sempre as demostrat ets un gran esportiste i molt gran persona com el teu germa, moltes felicitats a tu i tots els q heu tirat avant amb el repte solidari.
Jotabe i la cametacoixa ens traiem lo barret

Albert Giné dijo...

Anónimo:

Gràcies i disfruteu de l'eport, ja que l'únic que dona es vida.

Heura

Moltes gràcies per tot, aquesta setmana passo per Benissanet a deixar-vos el garmin. Lo prometido es deuda.

Maggie

Si la veritat va ser molt emocionant i molt bonic, la uec Tortosa s'ha sentit per tot Catalunya al igual que Roquetes i les terres de l'ebre.

Puça dijo...

Jotabe i la cameta coixa:

Moltes gràcies pel vostre recolzament, ja que venin de persones i entitats com la vostra omplent d'orgull, ara a recuperar i ha seguir lluitant per un mon millor.

Anónimo dijo...

Salut i energia, dema san tornemi.
Rebuda merescuda de totes totes i fins que ens tornis a fer gaudir d'una altre de les teves aventures.
El Soci del Baix Penedès

Anónimo dijo...

Hola Abert!!!! Irene també te pensat fer la volta a Catalunya per ho fara caminant que l'esport que mes l'hi agrada!!! Ànims per continuar tenint nous reptes....

Lola Steiner dijo...

Qué guai! Enhorabona per tot el que has/heu aconseguit! És tan maco...

Si t'animes amb un altre projecte d'aquest tipus, m'hi apunto! A la nena que ara porto a la panxa me la carrego a l'esquena! jajajajja!