Feliç 2012

100 Dies per a Sables

Demà començaré l'entrenament per a Sables, un planning de 100 dies per arribar en garanties de millorar el resultat del 2010.
M'esperen dies durs, molt durs, però res de nou, dies com molts d'altres, esperem amb ganes que l'any que està a punt de començar em done molta salut, la resta és cosa meva, jo confio amb mi, amés tinc molta motivació.
Si no surten complicacions els km que he de fer són uns 2000 que aniràn repartits de la següent manera:

 1º setmana gener ( 2-8 ): 70km                     1º setmana febrer ( 30-5) 120km
 2º setmana gener ( 9-15 ): 80km                   2º setmana febrer ( 6-12) 150km
 3º setmana gener (16-22 ): 90km                  3º setmana febrer ( 13-19) 180km
 4º setmana gener ( 23-29 ): 100km               4º setmana febrer ( 20-26) 210km

 1º setmana març ( 27-4) 210km                    1º setmana abril  ( 26-1) 70km
 2º setmana març ( 5-11) 180km                    2º setmana abril  ( 2-8)  0 km el dia 8 comença carrera
 3º setmana març (12-18) 150km                   3º setmana abril  ( 9-15) 250km cursa
 4º setmana març ( 19-25)120km

PD A tot això li haurem de sumar 3 dies a la setmana 2h de gimnàs.
PD Ja tinc ganes de començar!!!

Moltes curses em serviràn per entrenar, només per entrenar!
Aquest any competiré molt menys però espero que millor.

Ja ha sortit la papeleta premiada!

Dissabte matí un noi de Roquetes, Joan Ruperez, se presenta a casa "una mica d'hora" sempre pensant que havíem sortit un ratet el dia abans i em diu ensenyant la papeleta premiada:
"-Això són 1000 euros de premi?"
Sí,  li contesto i li vaig donar la targeta que podia utilitzar durant tot l'any fins a esgotar tots els diners.
Joan estava content i per confirmar-ho que ho estava, em va dir: "Si vols vés a Fevi amb mi i compra't unes sabatatilles per anar a Sables!"
Li vaig dir que no, que ell amb mi ja havia col.laborat comprant 3 papeletes, però que em quedava amb el detall, gent de Roquetes....

On està la papeleta premiada?

Aquest any vaig fer 1000 papeletes d'un sorteig de 1000 euros en material per gastar a Sports Fevi, la finalitat era poder recaptar el màxim posible, venent totes les papelets (3000 euros) per a la lliga contra el càncer infantil i per ajudar-me a financiar part de la inscripció a la Marató des Sables.
La cosa ha sigut que no ha sortit tot el bé que jo hagués volgut, ja que no he pogut vendre totes les papeletes, n'he venut i sobretot M'HAN AJUDAT a vendre exactament 750 números, és a dir 250 numeros no s'han venut. Però el numero premiat sí està venut i el talonari qué te el premi és el de la meva amiga Elena, quina alegria!!!!
Després d'anar a pagar el premi, els números són més que satisfactoris però sempre voldríem MÉS.
Avui només puc dir gràcies a tothom que m'ha ajudat a vendre'ls en moments tant difícils i gràcies a la gent que els ha comprat, també moltíssimes felicitats a la persona que no tardarà molt en trucar-me per dir-me:
"-Tinc el numero!!!"

Tots els entrenaments fins a Sables

Molta gent em pregunta pels entrenaments que he de fer per afrontar Sables, volums, gimnàs, etc. Doncs a partir del 1 de gener fins al dia abans de marxar publicaré tots els dies els entrenaments que faré, espero que la gent no em tracte de boig perquè els entrenaments seràn molt durs amb setmanes de més de 200 km per afrontar amb garanties el desert.
No es tracta de platja, arena, platja, arena, ja que allí el terreny es molt pedregós.

Aquest és el veritable terreny

I si no cuides bé els peus et poden quedar així:

O sigue que l'entrenament serà molt variat, amb poc desnivell, però amb molts km! ja vos aniré informant

Bon nadal a tothom!

Per alguns el nadal es mala data....

La veritat és que sempre es diu això acompanyat d'un feliç any, pues es això el que vos desitjo a tots els que seguiu este blog i  també als que no el segueixen.

Per les circumstàncies en les que ens trobem tots ( crisis, treball, etc ) jo vos diria que el més important es tenir salut, sí, ja que sense diners i sense treball es malviu però sense salut no es pot viure.
Nois/es, homes i dones MOLTA SALUT i tot l'altre és qüestió de temps i molt d'esforç.

PD  La millor manera de començar el dia és en una mica d'humor....

Entrevista a Serge Girard.. increïble però cert!

Tengo 54 años. Nací en París y vivo en Le Havre (Normandía). Soy corredor de ultrafondo: preparo la vuelta al mundo corriendo. Vivo con mi novia, Laurie, y tengo tres hijos, Incola (32), Thomas (17) y Sebastian (15). Veo a los políticos muy lejos de la gente. Soy católico

¿Su última carrera? La TransEurasia, el año pasado: atravesé Europa y Asia de punta a punta.

¿De dónde a dónde? De París a Tokio: corrí los 19.000 kilómetros que las separan.

¿En cuánto tiempo? En 260 días y 18 horas. Sin descansar ningún día. Es el récord.

¿Cuántos kilómetros corría cada día? De 70 a 80 kilómetros por día. Unos dos maratones diarios.

¿Cuál es la etapa más larga que ha corrido sin parar? Una vez, entrenándome, corrí 200 kilómetros sin parar, durante 24 horas seguidas.

¿Cómo se queda el cuerpo? Duele. Pero el cuerpo es lo de menos: no se trata de algo físico, sino mental. ¡Es la mente la que lleva al cuerpo! Una mente entrenada te reporta todo el bienestar necesario.

¿Cómo entrena la mente? Con técnicas de sofrología. Es como tener una cómoda mental: abro un cajón y saco una foto de mis hijos; abro otro y hay un paisaje relajante; otro, hay un color... Busco, abro, visiono... y alcanzo una paz absoluta.

¿A qué velocidad corrió? A 9 km/ hora, 20 millones de zancadas.

¿Qué comía? Cada cuatro kilómetros, agua e hidratos de carbono: arroz, patatas, barritas energéticas…

¿Cómo dormía? En una autocaravana, diez horas seguidas. ¡El sueño regenera las células!

¿Qué carreras había hecho antes? He cruzado ya todos los continentes: en el 2004 hice la TransÁfrica; el 2001, la Trans-Sudamérica; en 1999, la TransAustralia; y en 1997, la TransUSA, mi primera carrera transcontinental, cuando tenía 44 años.

¿Y antes de eso, qué? Nada. No corría. Yo era asesor financiero.
¿Y qué mosca le picó? Cosas personales que prefiero no explicar.

¿No? ¿No puede explicarme nada? Lo que importa saber es que tomé conciencia de que mi vida no me satisfacía, de que no era feliz. Y decidí darle un giro.

¿Había enterrado sus sueños? De niño soñaba con dar la vuelta al mundo. ¡Nunca imaginé que lo haría corriendo, ja!

¿Por qué se dedicó a las finanzas? Yo creía que la felicidad estaba en el dinero y el lujo. ¡Viví 40 años equivocado! Hoy sé que la felicidad está en la sencillez.

¿Ha cambiado mucho su vida? Ahora soy muy feliz. Cada mañana me despierto y pienso: "Qué suerte, ¡ahora voy a correr!". Y así he descubierto la hermosura del mundo y lo hermosa que es la gente.

¿Y corriendo se descubre eso? Pues sí, sí... Correr tanto tiempo modifica la química cerebral, y todas las percepciones, sentimientos y emociones se te agudizan.

¿Cuál es su mejor recuerdo? En África, por el calor, empezaba a correr a las tres de la madrugada, hasta el mediodía. La noche africana es tan sensual... Los olores, los sonidos, el primer rayo de sol, su primera chispa... ¡Es un grandioso placer!

¿Tiene ocasión de trabar amistades? Un pastor somalí me dijo un amanecer: "Buenos días, ¿cómo está la familia?". Fue tan sencillo, tan verdadero, tan intenso... Duró un segundo ¡y siempre irá conmigo!
¿Qué momento ha sido el más duro?Los 55 º C en el desierto de Australia. Me puse guantes, me cubrí toda la superficie de la piel para no tener quemaduras.

Le habrá pasado de todo... He corrido a 4.800 metros de altitud, en los Andes, y lo peor fue descender al Amazonas: ¡millones de mosquitos me comieron durante cuatro días! Aquí de nuevo tuve que cubrirme todo el cuerpo...

¿Alguna vez ha pensado: "Abandono"? Nunca.

¿Qué le dicen sus hijos? Están orgullosos.

¿A qué corredor admira más? Al etíope Haile Gebrselassie, ¡porque siempre sonríe! No comprendo a los atletas enfadados. Siempre pienso: "Si esto no te hace feliz, ¿por qué estás haciéndolo?".

¿Corre usted solo? Sí. A veces se me une alguien, un ratito. Bueno, una vez corrió cinco días seguidos conmigo un chino, en medio de China.

¿Se entendían? He descubierto que todos los seres humanos nos entendemos sin necesidad de saber idiomas. ¡He descubierto que el planeta está lleno de gente sencilla y buena!

¿Qué más ha descubierto? Que lo que consigues sin esfuerzo no vale nada. El esfuerzo insufla valor a todo. Sin reto, sin emoción, nada tiene gracia.

¿Cuál es su próximo reto? El año que viene empiezo la vuelta al mundo corriendo.

¿Al mundo? ¿Ya ha aprendido a correr sobre las aguas? Aún no! De Australia a Chile tomaré un avión, para llegar más o menos a la misma hora del mismo día en que despegué, de modo que no dejaré de correr ni un día.

¿En cuántos circundará este planeta? En 500 días, a 80 kilómetros al día: 40.000 kilómetros, ¡como correr mil maratones!

¿Qué será lo peor? La línea de llegada. Significará que todo ha terminado. El día más feliz será el de la partida. ¡Sueño con ella cada noche!

Pero Serge: tanto correr... ¿para qué? Para medirme conmigo mismo.


Mide 1,77, pesa 60 kilos, luce buen color de piel y un aspecto jovial, siempre sonriente. Se lanzó a cruzar continentes a los 44 años, y sigue corriendo. Se define como "navegante de costa a costa de un océano de tierra", y afirma que correr le ha expiado, purificado, y que ahora cree en Dios. Habla con suavidad y convicción, y su determinación resulta muy estimulante. Corre como podía haber hecho otra cosa, pero resalta que ha descubierto que "el máximo éxito es el autodominio". Ha estado en la Expo Marató de Barcelona, donde ha presentado su próximo reto como corredor de ultrafondo, patrocinado por Mizuno. Le pregunto si sueña durante sus travesías, y resulta que sí: "Sueño con embutidos".

A vegades el més fàcil és rendir-se

Quan les coses no surten com un vol, quan les coses duren més de l'esperat ( lesions) quan s'acumulen altres problemes, quan penses que no tot és l'esport i que tens mil i una cosa per fer a esta vida, és llavors quan et passa pel cap la paraula abandonar, rendir-te!
No seré jo una excepció, no! però quan ho penso és perquè falta una motivació gran o tinc un problema, lesions, etc, llavors s'ha de buscar algo ràpidament, alguna cosa que faci treballar el cap, un repte pendent, un repte personal per no donar-li la raó al cervell, per no baixar els braços i abandonar.

Jo tinc motivació per seguir afrontant reptes, les coses a vegades no surten com voldria però hem de pensar en seguir lluitant, són molts els que abandonen en moments difícils, respectable! però no sóc jo d'estos. A mi m'han ensenyat que lo difícil és arribar, no guanyar! i que lo fàcil es deixar-ho i a mi lo fàcil no em motiva.

Només amb molta lluita podrem aconseguir el que ens proposem, ja que la vida ens ensenya dia a dia que no ens pensa regalar res, que ens ho hem de guanyar.

És molt i molt gratificant vore les recompenses dels teus esforços, a vegades pots arribar a pensar que no compensa o que arriben molt tard, però la satisfació de no abandonar és grandiosa I VAL LA PENA LLUITAR!

A vegades tenim poques opcions però....lluitem nomès així ho sabrem

Avui BTT

Després de 2 dies seguits caminant, els abductors ja no volen saber-ne res més de "patejar" o sigue que abans de fer festa hem decidit fer una ruta amb btt (les vaig carregar al cotxe per si a cas...) A les 9:30 del matí ja estàvem dalt del cotxe amb les bicis i al sortir del càmping estava l'encarregat de recepció i Tere li ha preguntat:
- Saps alguna ruta xula per fer amb btt per aquí prop?
L'amable noi al veure-la tant professionalitzada (oakley, orbea alma i tota la vestimenta d'una professional) li ha dit una "ruteta" de 28 km entre anar i tornar, de Saravillo fins a Ibón de Plan, el que no li ha dit és que per  arribar a Ibón de Plan havia de pujar 14 km i fer 1000mts de desnivell.
Mentre anàvem pujant jo reia sol, què crack el del càmping! jaja si li arribo a proposar jo la ruta em mata! Sort que mentre es puja les vistes són molt xules i quan s'arriba dalt de tot, sense paraules, impressionant! La baixada ja és per a acabar de disfrutar, tot i que el fred ha deixat  "huella".
A l'arriba al poble un cafè amb llet i un dècim de loteria, ja que ens ha sorprès que en aquell encantador poble (20 cases) hi hagués un bar i a més aquells dècims de loteria que ens estaven cridant: compreu-me, compreu-me que segur que vos tocarà!
A veure quina aventura tindrem demà.

PD: Això és el que hem vist avui, però el llac estava tot congelat. Increïble!

Avui Cañón de Añisclo

Quina excursió més bonica! Hem sortit del camping direcció Escalona i des d'allí hem agafat una carretera que anava tot el rato paralel·la al canyó amb unes vistes imponents.

Este és l'itinerari que hem seguit, però no hem arribat fins a dalt del Collado d'Añisclo.

A l'arribar al parking hem començat a caminar fins a Fuenblanca (12 km) segons el guarda 4hores només anar i fent els càlculs en sortien casi 8h, tot i que sabia que corrent un poc....
A l 'arribar a Fuenblanca en 3h30, he plantejat pujar fins al collado d'Añisclo eren 3 hores més entre pujar i baixar, però mentre ho estava comentant Tere ja s'havia sentat per menjar-se l'entrepà i al tornar-li a comentar ja caminava en la direcció del cotxe. Un altre cop serà! jajaja
De Fuenbanca es podia observar el Monte Perdido amb el seu cim completament nevat i unes vistes que alegraven la vista.
La baixada trotant un poquet i amb 2h45 al cotxe. A l'arribar he pogut comprovar que ja no podia ni caminar més, els adductors no volen ni deixar-me caminar, demà festa! bbuuffff

En total 24km en 6 hores i uns 1.000 D+. Li hem retallat dos horetes al guarda...

7 horetes de "marxa"

Ahir vam arribar al camping Peña Montañesa, un luxe de càmping ( piscina climatitzada, jacuzzi, sauna, pistes de futbol i tenis d'herba i fins i tot una petita pista d'atletisme que es podria comparar amb la de l'estadi. Va ser deixar-ho tot al lloc i sortir 40 min a trotar, Tere em va acompanyar amb la bici.
Cal destacar que el viatge va ser molt més curt del que pensava 3h al càmping des de Roquetes. Per fer un puja-baixa en cap de setmana no esta gens malament, aconsellable al 100%!
Avui a les 8 del matí ens hem marcat l'itinerari a seguir:
Torrelisa, canal mayor, cim de Peña Montañesa i baixa per sant Victorian, Onsis, Torrelisa, total prop de 16 km amb 1300 d+ per començar més que bé (ruta aconsellada per Ramon, alias Monrasin)
A l'arribar a Torrelisa ens hem posat a caminar direcció al canal mayor però ens "hem" perdut o poso així perquè si per Tere fos estariem a la costa prenen el sol, ja que teníem la muntanya l'esquerra i ella a la dreta.... devia ser perquè no tenia ganes de pujar.
Després de fer-li vore que no anàvem bé, hem arribat a Onsis i hem fet el circuit al revés, st Victorian i allí hem agafat la sendera directa al cim de Peña Montañesa, baixant pel mateix lloc ja que pel canal Mayor de Baixada és perillós. Després de 7 hores i 24 km hem arribat al cotxe, amb poques ganes de fer broma.
Ara i després d'un bon sopar i una bona dutxa les coses millor....

PD Demà la ruta la marco jo!

Una setmaneta per Ainsa!

Com per desconectar el millor lloc és la muntanya, marxem uns dies a Ainsa pot ser un bon lloc i Peña montanyesa una bona muntanya.

Foto cursa Peña Montanyesa

Útimament parlar amb la gent es parlar de problemes, a esquerra i dreta, davant i detràs, tot són problemes, pues bé anirem a la muntanya la Tere i jo a pujar-la a sentir-la. Ella no parlarà de problemes, serem natros els que parlarem de problemes ( però ....per pujarla!)
Els pirineus de Huesca m'agraden tant o més que els nostres, he estat a Turbón, llanos del'hospital, Benasque on vam passar uns dies molt bonics, a més Vilas de Turbón té un balneari impressionant!

foto Ainsa

La caravana està preparada i les piles cargades, és a dir, a punt per marxar. Ens veiem la setmana vinent amics.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                       

PD Ramón ja m'ha colgat de rutes!!