Li tenia ganes, podriem començar així aquesta crònica.
Molts de vatros ja sabeu que per uns motius o altres les curses i el correr ja no son una prioritat, ara el poder ser un bon pare i el estar junt amb la familia es més important.
Tot i això, la muntanya, el correr, l'ambient i per què no dir-ho la competició, em tornen boig!!! i no sortir a correr es anar-me matant a poc a poc, es per això que al Reguers li tenia ganes, moltes ganes.
Feia una setmana que entrenava be i amb normalitat, fent entrenaments bons, ja que el petit Pol es porta be, molt be diria jo i amb el permís de la meva dona m'anava escapant per poder entrenar regularment, clar que amb tants pocs dies no podem pretendre segons quines coses...però enseguida vaig notar que podia fer-ho ja prou be.
El fet que era el dia de la mare i jo en tinc dos a casa que........telita!!!m'animava a donar un poc més de mi però tot i això impossible per poder aspirar a algo que no fos el resultat que vaig obtenir.
Un altra cosa que em va donar un plus va ser el fet de veure aquesta foto d'equip, UN EQUIP!! i vore com pasaven les curses i jo no els podia "ajudar" fer pinya, estar allí, ara que ja esta tot engranat i fem un pam de goig, en fi que tot va ajudar per què sortigues una bona cursa.
La cursa va sortir rapideta i pujant a gànduls ja anavem quatre corredors els que al final quedariem els quatre primers i alguna brometa vaig soltar tipo;
"eiiii per aqui s'ha de correr que esteu fent tap" jejeje ara al recordar-ho.....després vaig dir-los que era broma.
i més, però millor parlem de la cursa jeje Angel Curto pot contar-ne un altra del farrubio si vol jeje vaig disfrutar, es nota oi?
La pujada al farrubio la vaig fer molt lenta, vaig regular inclús massa, volia guardar un poc per baixar més solt i apretar a l'última però que igenuo, a l'última es puja caminant!!!
Vaig fer la baixada al farrubio amb Pere Aurell, un crack! va a meitat gas ja que surt d'una lesió però en quatre dies, adios! i la pujada al Penyaflor be, però veien com em marxava Pere sense poder-ho remediar i això que anavem caminant els dos...el millor de tot es que vaig arribar a meta moooolt sancer.
De la gent del Reguers i de la organització sols diré el seguent;
"made in terres de l'ebre" felicitats!!!!
Molts de vatros ja sabeu que per uns motius o altres les curses i el correr ja no son una prioritat, ara el poder ser un bon pare i el estar junt amb la familia es més important.
Tot i això, la muntanya, el correr, l'ambient i per què no dir-ho la competició, em tornen boig!!! i no sortir a correr es anar-me matant a poc a poc, es per això que al Reguers li tenia ganes, moltes ganes.
Feia una setmana que entrenava be i amb normalitat, fent entrenaments bons, ja que el petit Pol es porta be, molt be diria jo i amb el permís de la meva dona m'anava escapant per poder entrenar regularment, clar que amb tants pocs dies no podem pretendre segons quines coses...però enseguida vaig notar que podia fer-ho ja prou be.
El fet que era el dia de la mare i jo en tinc dos a casa que........telita!!!m'animava a donar un poc més de mi però tot i això impossible per poder aspirar a algo que no fos el resultat que vaig obtenir.
Un altra cosa que em va donar un plus va ser el fet de veure aquesta foto d'equip, UN EQUIP!! i vore com pasaven les curses i jo no els podia "ajudar" fer pinya, estar allí, ara que ja esta tot engranat i fem un pam de goig, en fi que tot va ajudar per què sortigues una bona cursa.
La cursa va sortir rapideta i pujant a gànduls ja anavem quatre corredors els que al final quedariem els quatre primers i alguna brometa vaig soltar tipo;
"eiiii per aqui s'ha de correr que esteu fent tap" jejeje ara al recordar-ho.....després vaig dir-los que era broma.
i més, però millor parlem de la cursa jeje Angel Curto pot contar-ne un altra del farrubio si vol jeje vaig disfrutar, es nota oi?
La pujada al farrubio la vaig fer molt lenta, vaig regular inclús massa, volia guardar un poc per baixar més solt i apretar a l'última però que igenuo, a l'última es puja caminant!!!
Vaig fer la baixada al farrubio amb Pere Aurell, un crack! va a meitat gas ja que surt d'una lesió però en quatre dies, adios! i la pujada al Penyaflor be, però veien com em marxava Pere sense poder-ho remediar i això que anavem caminant els dos...el millor de tot es que vaig arribar a meta moooolt sancer.
De la gent del Reguers i de la organització sols diré el seguent;
"made in terres de l'ebre" felicitats!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario