Hi ha coses molt gratificants a la vida

Molt temps sense escriure al blog....no tinc activitat, les curses, entrenaments i les activitats esportives han passat a no ser una prioritat per mi....sempre que no hi hagi una causa realment de força major seguirà sent així, almenys de moment.  Aquest últim dia de l'any, però, va arribar una força major! Tot va començar ara fa un parell de mesos quan un diumenge passejant pels Ports vaig trobar-me uns amics, Elena i Julio ( germana i cunyat d'Ivan Garcia, trail Roquetes ) que anaven amb la simpatiquíssima Gemma i els seus dos fills ( Ivan i Joel ). Després de saludar-mos i parlar un moment, Gemma em va demanar si volia fer-me unes fotos amb els seus fills. Cap problema li vaig dir, em diu que es perquè em tenen admiració.. Em vaig quedar sense moltes paraules (el seu pare va morir fa poc en un accident i més endavant m'he enterat que als petits els hi deia que havien de ser valents i forts com jo....buffff)
Dies més tard va venir Ivan al taller on treballo portant-me la foto que ens vam fer dies atràs al Port ampliada i dient-me que volia que la firmés! Allò  seria el regal de reis per a Ivan jr. El regal de reis???
- Sí, allò és per ell millor que qualsevol regal. (Si tot fos tant fàcil d'arreglar en aquesta vida pensava jo). 
Tot allò em va fer pensar i molt, vaig trucar-li a Ivan i li vaig dir que tornés a passar pel taller!! llavors li vaig donar una bossa amb roba running de la que jo més apreciava, si no els reis mags a Ivan jr li arribaven de buit jeje.
Uns dies més tard vaig trobar al petit Ivan mirant un partit del barça a un bar del poble amb la seva mare i li vaig preguntar;
-vols córrer la sant silvestre de Roquetes amb mi? vaig notar que li va fer molta ilusió i el dia 31 per tancar l'any em vaig vestir de curt, la millor manera de despedir el 2013 era de curt i per una bona causa.

Abans de la sortida va venir Ivan amb la seva mare a saludar-me, vaig arribar justet de temps! ell anava acompanyat del seu germà i de Gorka, dos futurs campionstambé, i va ser allí on la seva mare em va donar "els regals" per a què li fes entrega personalment, un bonic instant. Després de donar-li vaig notar que es va quedar com jo al Port, sense paraules! que fàcil pot arribar a ser el fet de fer sortir un somriure i l'alegria d'algú.
Després, a la cursa, vaig poder comprovar que Ivan és molt fort i molt valent, em va sorpendre molt ja que sense estar entrenat va córrer com el que més, va donar-ho tot! no es va rendir en cap moment i per aqui es començen a forjar els campions!

PD  Familia no dubteu mai de cridar-me sempre que em necessiteu! si jo ús puc ajudar ho faré sense dubtar-ho un segon. Molta força, campións! m'heu fet més feliç vatros a mi que jo a vatros.

La vida no ens prepara per viure segons quines situacions.. dit això, em de traçar un cami i el cami a traçar el tenim al davant! Els principis com tot a esta vida son difícils però amb esforç i convicció acabareu aplanant la llarga i bonica vida que teniu per endavant