Ultra trail Barcelona

No podrà ser....no hi aniré! Les coses no van com voldria, ja que jo voldria córrer però no estic be.
No ho he dit abans ja que tampoc vull fer "peneta" ningú però resulta que totes aquelles molesties al turmell eren més significatives del que pensava, he intentat arreglar-ho ( els problemes de turmell ) però després de fer proves i més proves una resonancia ha dit que hi ha mal, o sigue que s'ha de parar si o si.
Dilluns vaig a visitar-me a LLeida per veure quin es el tractament a seguir... però no pinta be!
No passa res, però tinc ràbia! després de tot el viscut puc dir que es un mal menor, que això es un hobby hi ha coses més importants per les que preocupar-se.
 Jo me'n sortiré amb la meva! sóc molt cabut...ja canviaré la truita a la situació!
Penses que vens de vuit mesos sense fer res i de cop i volta entrenes un mes, tornes a entra en la dinamica de la continuitat dels entrenaments, etc i ....torna a parar! pots arribar a desanimar-te, però no es el meu cas, estic molt animat! en confiança i respaldat, el temps ficarà les coses al seu lloc.
La meva meta no es una fecha, un podi, la meva meta es tornar a disfrutar corrent i per això toca esperar.

I tot el material per estrenar.......grgr

UTMCD una cursa per treure conclusions

Aquest passat dissabte vam fer la Half muntanyes costa dourada de 47 km i 2800 + amb l'intenció d'acumular kilometres i veure sensacions generals.
Doncs de sensacions i conclusions n'he tret moltes, anirem per parts;

1/ He notat milloria física i estic content de la progresió! si res no ho evita amb els terminis fixats puc tornar a ser competitiu, això em va permetre anar un grapat de kilometres amb cap de cursa
2/ Al millorar fisicament també recupero molt millor dels esforços, al dia seguent podia haber entrenat amb normalitat.
3/ Començar de 0 i ficar-me a fer 100 km semanals em comporta conviure amb molésties i les del turmell ja son alguna cosa més, dissabte em van perjudicar.
4/ Estic tendre tant muscularment com sobretot articularment i això s'ha de millorar o puc tenir problemes a curt plaç.

Com vos deia, moltes conclusions he tret amb "sols" 47 kilometres.
Explicant un poc la cursa dir-vos que ja de sortida vam fer una pujada de 750+ que va deixar-mos a tots desperdigolats! vaig coronar amb qui acavaria guanyant la cursa Toni Arbonés, amb ell vaig anar un grapat de kilometres vaig adonar-me que anava amb convicció de guanyar, el ritme era bo!però jo no tinc benzina....encara! per anar amb ell i després de baixar per uns corriols mullats de pedres i doblar-me el turmells varios cops va començar a complicar-se la cosa.
Vaig anar tirant amb el turmell adolorit fins al km 24, Montral, control de pas. Allí estava la meva dona, el sogre i el meu fill que només repetia;
papapapa quin moment......molt bónic! una experiencia més per a mi. No sabia que fer parar per no complicar més les coses o seguir.....va manar el cap, seguir! al menys fins el proper control.
Arribem al seguent control amb el Xavi Sahuquillo ( recent guanyador de ut Xerta ) no va tenir un bon dia, te més qualitat! no tindria que anar jo amb ell, al menys ara! allí prenc una coca-cola que al passar uns km m'adono que no em va sentar be i torno a decidir continuar, per 12 kilometres! anavem segont i tercer això va ser important a l'hora de pendre la desició de seguir, que tonto!
Emprenem l'última pujada i Xavi comença a patir més del compte i jo trec la coca-cola...i més i tot! al alliberar-me d'alló decideixo tirar a un ritme més alegre ja que el cami era bo i podia tirar però arribant al cim en 100mts de diferencia em pasen 3 corredors, un d'ells Joan Farnos, un veterà incombustible al que admiro, senzill, humil, però amb uns gens de campió! i res puc fer.... anava adolorit i esgotat amb menys de 4km van treure'm 4 minuts l'última baixada ( 3 km ) em va destroçar del tot.
I això es tot, que no es poc, ara només penso en recuperar aquest maleït turmell per poder donar gassss

DISSABTE UTMCD

Ja en tinc ganes! avui fa 5 setmanes que hem començat a entrenar i dissabte vull vore si puc fer la cursa amb unes altres sensacions, es a dir, poder acavar-la sense tenir que deixar d'entrenar dos dies per les agulletes.
M'esta agradant el procés de tornar a començar ja que com et veus tant débil veus que tens molt marge de millora i estem millorant! tot i que este procés es molt lent....no es igual al contrari, ja que per pedre la forma cal relativament poc.
Ara estic animat, en ganes, motivat! sols falta un marge de temps ( 3-4 mesos crec ) per poder estar no al 100% però si en forma i llavors començar a competir! Si penso en lo temps que he estat parat els temps que em fico per estar en forma son prou curts, aqui ja es més les ganes i sacrificis de cadascú.
Per dissabte no he mirat el perfil però se que hi han 2800 possitius que si no hi ha cap "pepino" voldria fer-los tots corrent el ritme es el de menys però es tracta d'això sumar i patir.
Estic en un procés que pareix que estreni zapatilles cada fin de setmana.........ens veiem dissabte!!!

                                   L'objectiu queda lluny.....però cada dia queda un dia menys!

Em fico en mans d'un profesional.

Si, mai ho havia fet i segueixo pensant que pel que jo buscava les coses no m'havien anat malament del tot. Jo sóc o em considero una persona molt anàrquica! m'agrada anar a "mi bola" sense tenir que seguir un pla d'entrenaments, m'agrada moure'm per sensacions i gaudir d'allò que faig sense que sigue una obligació però ha arribat l'hora de canviar el pensar i vull provar de ficar-me en mans d'un profesional, d'un entrenador!
Dono aquest pas per varios motius, el principal, no vull fallar a la gent que ha apostat per mi i ara tinc un gran repte per endavant i l'altre motiu es que sóc un decerebrat i voldria córrer com abans en quatre dies i això no pot ser, per sort! ja que el bonic es vore el progrés diari.
Amb el tema entrenador tenia clar qui tenia que ser, Carlos Ferre http://www.recusport.com/ aqui podeu veure qui es, que fa, a qui entrena, etc.
Amb ell ens coneixem de molt petits i com ell no em coneix ningú ( esportivament parlant ) es també qui em fa els massatges de fa molts anys i l'únic que toca les meves cames en este cas. Ara em diu que tinc cames de iaia!..........quina ràbia! tinc ganes de fer-li canviar l'opinió.

                                                                    Tinc ganes de suar!



Esperem que pugue dir d'aqui un temps que ha funcionat i funciona, cosa que no dubto i que he valgut la pena canviar el pensar, ara sols espero amb impaciéncia el moment de començar!