Cursa de Tivissa

Tenia moltes ganes de ser a Tivissa, com a molts altres llocs on em criden i per unes coses o altres no puc ser-hi però a Tivissa feia anys ara que no corria i tenia ganes d'anar-hi!
No podia competir-la com a mi m'agrada ja que les molesties al turmell no afluixen i el no tenir continuitat amb els entrenaments fa replantejar les coses per fer-la a mitges, no!amb Javier Fran seria una opció.
Vaig comentar-li a Javier que hi havia una cursa "curta" de 23km a Tivissa que era molt técnica per un invident i ...no invident, li comento que seria interesant de cara als dos poder comprovar els limits que tenim, ell, que només vol més i més va acceptar, era una bona cursa per ficar-mos a prova.
Dies atràs ja m'havien trucat que vindrien a gravar-mos si hi anavem ( evasión ) i sortiria a teledeporte uns minutets, vaig pensar que seria un gran reconeixement per ell i podria veure tothom del que n'es capaç de fer, de passada també seria positiu per Tivissa i les terres de l'ebre així era una manera d'agrair-los el gran tracte que sempre he rebut d'ells i les meves terres.
La nit abans ja vam fer nit allí, al camping de Tivissa i després de rebre un tracte exquisit ja només quedava afrontar la cursa amb optimisme i convicció que res que no sigue un crono ens pot aturar.
La cursa era molt técnica per persones sense ninguna minusvalia, per un invident era alguna cosa més que una cursa técnica, allò era un altra dimensió! on cap trepitjada es bona, crestes, roques, pendents, escalons, desnivells, cordes, etc,etc. però sense pensar-ho més del compte ens presentem a la linea de sortida, la por es o ha de ser per als altres, nosaltres endavant! li deia.
Ell que al igual que jo es un "tirao pa lante" em seguia el joc....
De la cursa diré que al nostre pas ( 3;15h per fer 10 km d'aquell tipo ) no era un obstacle, amb dificultats però anavem traçant cami, vaig aconseguir un dels meus proposits o...això penso! fer-li veure que ell no te limits, el seu obstacle no es la ceguera, el seu obstacle es el rellotge! no pot competir contra un crono...
Al km 10 i sabent que es passava per Tivissa abans d'afrontar la segona part de la cursa vam decidir no ser egoistes i abandonar, crec que la gent va poder comprovar que es increible el que fa però no calia fer esta tothom pendent de nosaltres i arrivar a les 5 de la tarde....la demostració estava feta! l'ORGANITZACIÓ QUEDE CLAR ENS DEIXAVA ACAVAR però jo penso que no calia fer demorar més la cursa, ells per nosaltres ens ho facilitaven tot però a la vida l'egoisme  perd les persones i s'apren més d'una derrota o un abandono que d'altres coses...ahir jo li vaig enviar "un missatge" a Javier que penso ell va entendre, penso. ( algunes de les coses que només amb molta confiança pots dir-li...)
"Puedes enfrontarte con respeto a la montaña, pero no puedes luchar contra el reloj"
"Has demostrado que eres capaz de todo y con ceguera has trazado un camino que muchos jamás trazarán"
"Eres un ejemplo para todos, disfruta de la montaña y no te obsesiones con el reloj para acceder a ella"

Després de la cursa vam gaudir del tracte de la gent de Tivissa que com sempre es van volcar amb la seva cursa i amb els corredors, gràcies!

I jo amb "Un dia haremos el recorrido de Tivissa sin reloj" em vaig despedir de Javier a l'estació d'Hospitalet.

Fins la propera amics.