Dissabte vam poder gaudir del dia que tant hem esperat. Ara puc dir que sí que sóc feliç al 100%, ja que el repte de l'any s'ha complert al 100%.
Marc i la seva família van poder gaudir d'un dia increïblement bonic, un dia que ja per sempre quedarà per a ells, veure dissabte a Marc amb aquell somriure em feia sentir com a un núvol.
Veure el pavelló ple va ser un moment per recordar sempre
Marc va rebre infinitats de regals i la família va gaudir-ho com mereixen, poder canviar llàgrimes de dolor per llàgrimes d'emoció va ser un dels motius de posar-li tant d'esforç al GR 99 i vam aconseguir-ho amb escreix. La felicitat i els somriures que vam poder viure el dissabte no hi ha diners que ho puguen pagar.
Aquest és el millor dels regals que van poder endur-se. Tal i com li vaig dir a Irene, la seva mare, veure el pavelló ple de nens amb els seus pares i saber que estaven allí per Marc és un regal de valor incalculable. La gent va respondre i estava feliç per poder contribuir amb la seva presència, la veritat, va haver-hi moments on estava desbordat de goig al veure tanta i tanta gent.
Amics de supervivència, els amics de Sables. Van venir de molt lluny per aportar el seu somriure, nois ja sabeu que penso de tot plegat i de vosaltres...
És una mostra més que la gent és solidària, som collonuts, sabem valorar als herois, en dies com el de dissabte queda demostrat que l'unió fa la força.
Vull agrair a molta gent la seva implicació en aquest event, ja que sense ells no hagués estat possible fer tot el que es va fer i demanar disculpes si en alguna cosa no vam estar a l'alçada, sempre hi ha cosetes...
Ajuntament de Roquetes, Comerç Agrupat de Roquetes, Brinca Park, Moto Club Roquetes, Joves Roquetes, Orquesta Daniel Evans The Family X, Orquesta Apolo, Making Dance, Muniato Xou, Taula Dolça, Trail Roquetes, Antena Caro. Espero no deixar-me ningú i, si és el cas: Perdoneu! Gràcies a tots vosaltres Marc i la seva família s'emporten per sempre un dia diferent als habituals. Nosaltres, i veient a Marc el bé que està, vos desitjem que els dies habituals a partir d'ara siguen dies com el dissabte. Vos ho mereixeu!
Dir-vos que sóc feliç per haver pogut contribuir en una causa tan bonica. Dissabte em vaig endur el millor premi de l'any i tot i que he tingut la sort de recollir-ne varis al llarg d'aquest any, cap m'ha donat la felicitat i m'ha aportat tant com aquest.
Pel que fa als meus reptes, només puc dir que "continuarà". Sí, sóc així! Ara he de descansar i pensar sobre el proper. Quan el trobe (perquè el trobaré) ja buscaré l'heroi o herois que m'ajudaran a cumplir-lo, ja que jo no sóc res sense ells.
Jo, que ja m'havia emportat el millor de tots els premis (el somriure de tots vatros), em va tocar "la grossa". Els pares de Marc em van regalar un dibuix de l'il·lustrador més internacional de les nostres terres: Ignasi Blanch.
Mil gràcies! Estarà molt present dins de casa nostra i quan el mire, pensaré en vosaltres.
Marc i la seva família van poder gaudir d'un dia increïblement bonic, un dia que ja per sempre quedarà per a ells, veure dissabte a Marc amb aquell somriure em feia sentir com a un núvol.
Marc va rebre infinitats de regals i la família va gaudir-ho com mereixen, poder canviar llàgrimes de dolor per llàgrimes d'emoció va ser un dels motius de posar-li tant d'esforç al GR 99 i vam aconseguir-ho amb escreix. La felicitat i els somriures que vam poder viure el dissabte no hi ha diners que ho puguen pagar.
Aquest és el millor dels regals que van poder endur-se. Tal i com li vaig dir a Irene, la seva mare, veure el pavelló ple de nens amb els seus pares i saber que estaven allí per Marc és un regal de valor incalculable. La gent va respondre i estava feliç per poder contribuir amb la seva presència, la veritat, va haver-hi moments on estava desbordat de goig al veure tanta i tanta gent.
És una mostra més que la gent és solidària, som collonuts, sabem valorar als herois, en dies com el de dissabte queda demostrat que l'unió fa la força.
Vull agrair a molta gent la seva implicació en aquest event, ja que sense ells no hagués estat possible fer tot el que es va fer i demanar disculpes si en alguna cosa no vam estar a l'alçada, sempre hi ha cosetes...
Florenci, el seu fill i la seva orquesta són gent per tenir en compte! Sou molt grans.
Ajuntament de Roquetes, Comerç Agrupat de Roquetes, Brinca Park, Moto Club Roquetes, Joves Roquetes, Orquesta Daniel Evans The Family X, Orquesta Apolo, Making Dance, Muniato Xou, Taula Dolça, Trail Roquetes, Antena Caro. Espero no deixar-me ningú i, si és el cas: Perdoneu! Gràcies a tots vosaltres Marc i la seva família s'emporten per sempre un dia diferent als habituals. Nosaltres, i veient a Marc el bé que està, vos desitjem que els dies habituals a partir d'ara siguen dies com el dissabte. Vos ho mereixeu!
Dir-vos que sóc feliç per haver pogut contribuir en una causa tan bonica. Dissabte em vaig endur el millor premi de l'any i tot i que he tingut la sort de recollir-ne varis al llarg d'aquest any, cap m'ha donat la felicitat i m'ha aportat tant com aquest.
Pel que fa als meus reptes, només puc dir que "continuarà". Sí, sóc així! Ara he de descansar i pensar sobre el proper. Quan el trobe (perquè el trobaré) ja buscaré l'heroi o herois que m'ajudaran a cumplir-lo, ja que jo no sóc res sense ells.
Jo, que ja m'havia emportat el millor de tots els premis (el somriure de tots vatros), em va tocar "la grossa". Els pares de Marc em van regalar un dibuix de l'il·lustrador més internacional de les nostres terres: Ignasi Blanch.
Mil gràcies! Estarà molt present dins de casa nostra i quan el mire, pensaré en vosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario