Ahir ens vam desplaçar a Campredó per córrer aquesta cursa. Aquest any no forma part del circuit Terres de l'Ebre, no per això deixaré d'anar-hi! És de ser agraït recordar aquells que sempre t'ajuden i animen durant l'any.
Circuit nou, menys km, menys desnivell però el mateix tracte als corredors. Com ens cuideu! Fins i tot, tenir graelles diferents i carn de pollastre per a què tota la gent pogués menjar em va semblar increíble. De veritat!A l'igual que tots els regals i la bossa del corredor, ah i també els trofeus, que tot i no fer-los natros jeje, no em costa gens dir que eren xulíssims! Feliciteu de part meva al creador.
Pel que fa a la cursa, Youssef i jo vam sortir amb la idea d'anar fent, sense agobiar-nos, com un dia d'entrenament serio, i així va ser durant tota la cursa. Tot i que el fet de que últimament no entrenem gaire per muntanya, va fer que caigués varies vegades i per un moment pensés que era com un patet que debutava en una cursa de muntanya. La tonteria es va acabar passant la tarde al hospital posant-me dos puntets a la cama. En fi, ...
Per la resta bé, vam córrer a bon ritme i vam xalar molt per aquells corriols. Quan faltaven dos kilometres li vaig dir:
-No arribarem junts, mos ho jugarem a l'esprint i... Esprinta!!!
En aquell moment i amb el meu idioma li estava dient que guanyaria ell.
Gràcies amics de Campredó i, si déu vol, fins l'any vinent!
PD: A la foto de l'esprint li sobren els comentaris
Circuit nou, menys km, menys desnivell però el mateix tracte als corredors. Com ens cuideu! Fins i tot, tenir graelles diferents i carn de pollastre per a què tota la gent pogués menjar em va semblar increíble. De veritat!A l'igual que tots els regals i la bossa del corredor, ah i també els trofeus, que tot i no fer-los natros jeje, no em costa gens dir que eren xulíssims! Feliciteu de part meva al creador.
Pel que fa a la cursa, Youssef i jo vam sortir amb la idea d'anar fent, sense agobiar-nos, com un dia d'entrenament serio, i així va ser durant tota la cursa. Tot i que el fet de que últimament no entrenem gaire per muntanya, va fer que caigués varies vegades i per un moment pensés que era com un patet que debutava en una cursa de muntanya. La tonteria es va acabar passant la tarde al hospital posant-me dos puntets a la cama. En fi, ...
Per la resta bé, vam córrer a bon ritme i vam xalar molt per aquells corriols. Quan faltaven dos kilometres li vaig dir:
-No arribarem junts, mos ho jugarem a l'esprint i... Esprinta!!!
En aquell moment i amb el meu idioma li estava dient que guanyaria ell.
Gràcies amics de Campredó i, si déu vol, fins l'any vinent!
PD: A la foto de l'esprint li sobren els comentaris
2 comentarios:
Com sempre, moltes gràcies a tu per venir. És un plaer tenir a un dels millors trail-runner a la teva cursa...
Manel
Vos ho valeu!
Publicar un comentario