Duatló de Garcia

Diumenge, i unes hores després de fer la social de Vinaròs, vaig anar juntament amb part de la família a Garcia per fer aquesta duatló. L'any passat ja la vaig fer i aquest any no me la volia perdre. La "novetat" és que la faria en la modalitat d' equips.
I qui seria la meva parella? Doncs, el meu fillol, sí, potser massa petit (14 anys ), però era una prova curta on podia aprendre coses (escoltar, observar i sobretot disfrutar d'aquell moment...) jo així ho vaig fer.
No el vaig "atabalar" gens ni mica, prou nervioset estava ell, simplement li vaig dir:
-Arriba a l'ermita, en la posició que sigue! pero no em deixis allí dalt sol😁
Ell havia de fer primer 13km en una forta pujada fins l'ermita amb la btt, allí estaria jo per fer 10km de muntanya a peu per després donar-li de nou el relleu i amb la btt baixar de l'ermita fins Garcia (12km més) però amb dos pujadetes que no et deixaven relaxar.
Estàvem a l'ermita esperant l'arribada dels corredors i "fent números" quan inesperadament....m'arriba tot envalat el meu fillol en una més que meritòria 8a posició (a poc més de 6 minuts del primer). Em dóna el relleu i ...Albert cóóórre que l'esforç realitzat per Marc s'ho val, i sí, vaig córrer els 10km i 600+ tot el ràpid que vaig poder per arribar a l'ermita de nou i donar-li l'últim relleu en 2a posició.

Em va donar temps per dir-li:
- Coneixement!!!
Sí, coneixement perquè sabent com baixa tot i tenir 14 anys no volia que arrisqués
 pressionat per la posició, però... dir-li "coneixement" quan havia caigut baixant per esgarrapar 4 segons i vaig arribar a l'ermita en les pulsacions als núvols... pues com a que bon exemple no ho sóc!
Com no podia ser d'un altra manera tot va sortir bé i tot i agafar-li calambres al final va poder mantenir la 2a posició.
El més important per mi? que ni que sigue poc, hagués aprés alguna cosa, això li serà la millor riquesa per al seu futur.

Felicitar a l'organització i col.laboradors per superar-se (i molt) respecte l'any passat. L'any que ve més companys! Enhorabona.

Social de Vinaròs ( challenger comunitat Valenciana de ciclisme )

Dissabte passat, amb el meu germà, vam anar a córrer aquesta cursa ciclista a Vinaròs. Ell ja va anar corrent l'any passat més d'una cursa d'aquestes, però per mi era tota una "novetat", perquè des de l'època juvenil que no em ficava dins d'un pilot en més de 200 ciclistes (pareixia més be un infantil per l'estatura, ja que per DNI era tot un màster 40!).

He de dir que abans de sortir no estava molt preocupat, sabia que allí anava a patir, no hi havia un altre objectiu que no fos acabar.

La veritat és que vaig patir, sí, però més d'estrés i nervis que físicament. No recordava la tensió que es viu dins d'un pilot tant gran (frenades, accelerades, cops, disputes per avançar una posició, etc) no m'atrevia ni agafar el bidó per beure per no soltar la mà del freno...déu n'hi do! També he de dir que no esperava que pogués aguantar aquell alt ritme ( mitja de més de 40 km/h ) pensava que hagués patit més.

El fet d'aguantar i que la cursa tingués el final a l'Ermita de Vinaròs va fer "envalantonar-me" una miqueta i a cop de colze em vaig fer un "huequet" per arribar a l'últim kilometre en posicions avançades per entrar en una 20a posició i 3r màster 40. Bé, no ho esperava pas.

El meu germà, més fort en bici que jo, es va deixar anar a l'últim kilòmetre al ja no arribar ben posicionat. Les curses a voltes no les guanyen els més forts, sinó els més....

El bo va ser el meu fillol al saber que m'havia apuntat a fer esta cursa el dissabte la tarde, i el diumenge al matí havia de fer amb ell el duatló de Garcia... i em pregunta: "Cal anar-hi? Demà no podràs!"