Diumenge, i unes hores després de fer la social de Vinaròs, vaig anar juntament amb part de la família a Garcia per fer aquesta duatló. L'any passat ja la vaig fer i aquest any no me la volia perdre. La "novetat" és que la faria en la modalitat d' equips.
I qui seria la meva parella? Doncs, el meu fillol, sí, potser massa petit (14 anys ), però era una prova curta on podia aprendre coses (escoltar, observar i sobretot disfrutar d'aquell moment...) jo així ho vaig fer.
No el vaig "atabalar" gens ni mica, prou nervioset estava ell, simplement li vaig dir:
-Arriba a l'ermita, en la posició que sigue! pero no em deixis allí dalt sol😁
Ell havia de fer primer 13km en una forta pujada fins l'ermita amb la btt, allí estaria jo per fer 10km de muntanya a peu per després donar-li de nou el relleu i amb la btt baixar de l'ermita fins Garcia (12km més) però amb dos pujadetes que no et deixaven relaxar.
Estàvem a l'ermita esperant l'arribada dels corredors i "fent números" quan inesperadament....m'arriba tot envalat el meu fillol en una més que meritòria 8a posició (a poc més de 6 minuts del primer). Em dóna el relleu i ...Albert cóóórre que l'esforç realitzat per Marc s'ho val, i sí, vaig córrer els 10km i 600+ tot el ràpid que vaig poder per arribar a l'ermita de nou i donar-li l'últim relleu en 2a posició.
Em va donar temps per dir-li:
- Coneixement!!!
Sí, coneixement perquè sabent com baixa tot i tenir 14 anys no volia que arrisqués
pressionat per la posició, però... dir-li "coneixement" quan havia caigut baixant per esgarrapar 4 segons i vaig arribar a l'ermita en les pulsacions als núvols... pues com a que bon exemple no ho sóc!
Com no podia ser d'un altra manera tot va sortir bé i tot i agafar-li calambres al final va poder mantenir la 2a posició.
El més important per mi? que ni que sigue poc, hagués aprés alguna cosa, això li serà la millor riquesa per al seu futur.
Felicitar a l'organització i col.laboradors per superar-se (i molt) respecte l'any passat. L'any que ve més companys! Enhorabona.
I qui seria la meva parella? Doncs, el meu fillol, sí, potser massa petit (14 anys ), però era una prova curta on podia aprendre coses (escoltar, observar i sobretot disfrutar d'aquell moment...) jo així ho vaig fer.
No el vaig "atabalar" gens ni mica, prou nervioset estava ell, simplement li vaig dir:
-Arriba a l'ermita, en la posició que sigue! pero no em deixis allí dalt sol😁
Ell havia de fer primer 13km en una forta pujada fins l'ermita amb la btt, allí estaria jo per fer 10km de muntanya a peu per després donar-li de nou el relleu i amb la btt baixar de l'ermita fins Garcia (12km més) però amb dos pujadetes que no et deixaven relaxar.Estàvem a l'ermita esperant l'arribada dels corredors i "fent números" quan inesperadament....m'arriba tot envalat el meu fillol en una més que meritòria 8a posició (a poc més de 6 minuts del primer). Em dóna el relleu i ...Albert cóóórre que l'esforç realitzat per Marc s'ho val, i sí, vaig córrer els 10km i 600+ tot el ràpid que vaig poder per arribar a l'ermita de nou i donar-li l'últim relleu en 2a posició.
- Coneixement!!!
Sí, coneixement perquè sabent com baixa tot i tenir 14 anys no volia que arrisqués
pressionat per la posició, però... dir-li "coneixement" quan havia caigut baixant per esgarrapar 4 segons i vaig arribar a l'ermita en les pulsacions als núvols... pues com a que bon exemple no ho sóc!
Com no podia ser d'un altra manera tot va sortir bé i tot i agafar-li calambres al final va poder mantenir la 2a posició.
El més important per mi? que ni que sigue poc, hagués aprés alguna cosa, això li serà la millor riquesa per al seu futur.
Felicitar a l'organització i col.laboradors per superar-se (i molt) respecte l'any passat. L'any que ve més companys! Enhorabona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario