El Km vertical fa mesos q ja anava prenent força, ( aquest any Copa Espanya ) l'última semana és molt intensa i l'últim dia és ja de locos. Per sort, per a este últim tram tenim molta gent que es desviu pel color "groc". Gràcies infinites, ja que sense cadascú de vosaltres això no seria possible.
Tinc també molt clar que aquest any quan el nostre president (Albert Segura) ens cride per anar a l'assemblea per presentar els comptes ens dirà: "hem tornat a perdre diners". Aquell dia, però, li contestaré: "Ben perduts, Albert!" Tinc clar que mai en guanyarem (dinar i sopar, begudes, inflables, fireta, kmv kids amb medalla per tots, i una bossa del corredor poc freqüent) Amb això l'únic que guanyarem és el carinyo i l'afecte de la gent i no cal ni dir que això és molt més que diners! Almenys sé que per nosaltres és així.
Vull parlar_vos sols a nivell corredor, ja que com a col.laborador i voluntari podria no ser parcial.
Aquest any li tenia ganes, sí moltes ganes. Volia demostrar-me que podia fer-lo, i bé, ja que segons la prova d'esforç de dimecres m'ha baixat el rendiment un 10% en tres anys (V02max). No em van esfonsar al dir-m'ho. Tot el contrari! Me vaig dir a mi mateix que amb el CAP i mooolt de sufriment equilibraré i compensaré aquesta baixada física. Ahir ho vaig aconseguir, ja que vaig fer el meu millor temps al kmv: 59:41
Vaig sortir decidit per agonitzar un hora! Al final me van sobrar 19 segons😂😂 però sí que vaig acabar agònic sí...
Aquesta vegada, una més, l'actitut va guanyar a la realitat...i sabeu? No serà l'última!
PD quan vaig al metge vaig en temor. Espero que mai arribe el dia que m'hagi de de dir que el meu cap no funciona, ja que sobre el rendiment desgraciadament m'ho aniran dient any rere any😂.
Amics i companys del Trail Roquetes, gràcies infinites. Com a corredor, valoro, i molt, el treball, entrega i dedicació perquè tots els corredors ens trobessen com a casa. No ha sigut una cursa, ha sigut tot un dia genial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario