Si per una prova em sento identificat, esta és, sense dubte, la Fredes - Paüls.
Quan vaig començar pel 2002 amb això de les curses de muntanya, una de les coses que recordo són unes paraules del meu estimat Martí Cartoixà: "Albert, has de fer la Nocturna!" "La nocturna?"Ni idea de què era....però al llarg d'estos anys he experimentat i bé el que és esta marxa, després de fer-la 9 vegades.
La nocturna és una travessa de prop de 50km de muntanya on l'ambient i el recorregut són lo millor, com també veure la lluna a les rases en vistes a Alfara....jo no l'he vist mai crec, jeje.
La setmana prèvia vaig dir-me que volia tornar-la a fer! Sí, una vegada més, difícil explicar com pots tenir ganes de córrer una prova així d'un dia per al altre, sense planificar res, però és la Nocturna, és la Uec, és Fredes i és Paüls. Amb això, ho he dit tot.
Vaig marxar cap a Fredes amb la moto (no volia molestar a ningú a portar-me) i encara esta allí...l'aniré a buscar ehh, però ara estic en festes jeje.
A l'arribar a la plaça de Fredes ja vaig notar aquell ambient tant especial, difícil no notar que és un moment únic. Sense nervis, ni pressió sortim direcció Paüls a les 18h en punt.
No estava segur de mi mateix a l'hora de plantejar-me la travessa. No sabia si marcar un ritme i fer-la sol o anar acompanyat que és molt més agraït ( fer-la sol des d'un principi és durillo ) però com de cap vaig prou bé....gassss i avant!
Vaig arribar a Caro on m'esperava la família amb 2h13. No era un mal temps, però ja sabia que la segona part se'm faria molt llarga. Unes punxades al genoll van fer que la baixada final sigues un calvari on passaven els minuts com si res (12 minuts més que el meu millor crono en este tram...) però sense utilitzar molt el frontal ens presentem a Paüls amb 4h22 min. Allí m'esperava el meu fill que volia pujar al braç per trencar la cinta, clar que sí!
Penso tant amb aquelles sàvies paraules del 2002... si hi penso de vegades! Diràs que encara el veig a la taula tots dos fent la inscripció el 2003, on vaig poder guanyar per primer cop. 15 anys després he pogut repetir, em diu molt este fet, em diu que tinc una bona salut i que per properes edicions medite seriament vore la LLUNA que diuen que és molt xula. Ens animem Tere per l'any que ve?
PD: El premi ( un pernil ) no es quedarà a casa! El vull compartir amb la gent de la Uec Tortosa, així vaig dir-ho i així ho vull. Sobretot m'agradaria que estiguen aquells que vam començar (Pepes, Pepe Sole, Carlos, Mauro, Isa, Perales, Lo Manso, Elena, Pako, Xasky, etc etc ) i entre rises i anècdotes, pot ser ens faltarà un altre pernil i tot jeje.
Deixarem un seient buit, ja que ell també hi voldria estar, Martí Cartoixà. Va per tu amic!
Quan vaig començar pel 2002 amb això de les curses de muntanya, una de les coses que recordo són unes paraules del meu estimat Martí Cartoixà: "Albert, has de fer la Nocturna!" "La nocturna?"Ni idea de què era....però al llarg d'estos anys he experimentat i bé el que és esta marxa, després de fer-la 9 vegades.
La nocturna és una travessa de prop de 50km de muntanya on l'ambient i el recorregut són lo millor, com també veure la lluna a les rases en vistes a Alfara....jo no l'he vist mai crec, jeje.
La setmana prèvia vaig dir-me que volia tornar-la a fer! Sí, una vegada més, difícil explicar com pots tenir ganes de córrer una prova així d'un dia per al altre, sense planificar res, però és la Nocturna, és la Uec, és Fredes i és Paüls. Amb això, ho he dit tot.
Vaig marxar cap a Fredes amb la moto (no volia molestar a ningú a portar-me) i encara esta allí...l'aniré a buscar ehh, però ara estic en festes jeje.
A l'arribar a la plaça de Fredes ja vaig notar aquell ambient tant especial, difícil no notar que és un moment únic. Sense nervis, ni pressió sortim direcció Paüls a les 18h en punt.
No estava segur de mi mateix a l'hora de plantejar-me la travessa. No sabia si marcar un ritme i fer-la sol o anar acompanyat que és molt més agraït ( fer-la sol des d'un principi és durillo ) però com de cap vaig prou bé....gassss i avant!
Vaig arribar a Caro on m'esperava la família amb 2h13. No era un mal temps, però ja sabia que la segona part se'm faria molt llarga. Unes punxades al genoll van fer que la baixada final sigues un calvari on passaven els minuts com si res (12 minuts més que el meu millor crono en este tram...) però sense utilitzar molt el frontal ens presentem a Paüls amb 4h22 min. Allí m'esperava el meu fill que volia pujar al braç per trencar la cinta, clar que sí!
Penso tant amb aquelles sàvies paraules del 2002... si hi penso de vegades! Diràs que encara el veig a la taula tots dos fent la inscripció el 2003, on vaig poder guanyar per primer cop. 15 anys després he pogut repetir, em diu molt este fet, em diu que tinc una bona salut i que per properes edicions medite seriament vore la LLUNA que diuen que és molt xula. Ens animem Tere per l'any que ve?
Deixarem un seient buit, ja que ell també hi voldria estar, Martí Cartoixà. Va per tu amic!
No hay comentarios:
Publicar un comentario