Aquest passat cap de setmana vaig participar a la Volta Ciclista Tarragona Màster, prova que consisteix en dos etapes en línea de 81 i 90 km i una cronoescalada de 4,5km fins al Castell d'Escornalbou.
Pensàvem que no hi podríem participar, ja que les inscripcions van volar, casi 200 ciclistes! Sort que tenim amics i ens va ajudar a poder inscriure-mos per poder-hi ser.
Vaig anar juntament amb el meu germà. Ell va fer les tres etapes, jo no vaig poder fer la cronoescalada ( i mira que m'agradava....), el motiu és que després d'acabar la primera etapa vaig tornar com un llamp cap a casa i per la tarde participava a la Nocturna Fredes-Paüls (48km a peu)
La primera etapa de 81km era prou plana i es va córrer molt ràpid, almenys per a mi, ja que fer una mitja de 43,6km/h per mi es córrer i molt.
Es va fer una escapada d'uns 15 corredors. La resta de corredors en un pilot molt gruixut on hi havia molts nervis, cosa que va provocar una caiguda múltiple a 500mts de meta i que el meu germà i jo vam esquivar per intuïció.
Al final arrivem junts el 22è i 23è. Content per les sensacions i per no caure...
Ell es va quedar allí a la Pobla de Mafumet per fer cronoescalada a la tarde i jo vaig marxar per fer la Nocturna, que vaig fer amb unes amigues amb 8h 17min.
Em gitava a dormir casi a les 4 de la matinada i a les 07.30 h ja tornava a ser de peu per marxar cap a Reus per fer l'última etapa, la més dura i llarga.
Les sensacions al despertar no eren dolentes, tenint en compte el "tute" de dissabte. El que se'm va fer més dur es conduir cap a Reus amb el poc descans.
Estava clar que l'etapa seria dura, es jugaven moltes coses i amb un desnivell de 1300+ estava cantat que el pilot es desfaria en petits grupets.
Fins al km 55 es va anar ràpid però tots junts, allí, però, començava el port, i clar es va trencar tot. Vaig quedar-me en un segon grup per davant 4 escapats i un grupet de 15 on hi eren els millors, per darrera en un tercer grup amb què va entrar el meu germà i després encara hi havia més grupets.
He d'estar content, bona càrrega de km i d'hores d'entrenament per a Niza i bones sensacions. Ara a cuidar-me que la feina ja està feta.
Pensàvem que no hi podríem participar, ja que les inscripcions van volar, casi 200 ciclistes! Sort que tenim amics i ens va ajudar a poder inscriure-mos per poder-hi ser.
Vaig anar juntament amb el meu germà. Ell va fer les tres etapes, jo no vaig poder fer la cronoescalada ( i mira que m'agradava....), el motiu és que després d'acabar la primera etapa vaig tornar com un llamp cap a casa i per la tarde participava a la Nocturna Fredes-Paüls (48km a peu)
La primera etapa de 81km era prou plana i es va córrer molt ràpid, almenys per a mi, ja que fer una mitja de 43,6km/h per mi es córrer i molt.
Es va fer una escapada d'uns 15 corredors. La resta de corredors en un pilot molt gruixut on hi havia molts nervis, cosa que va provocar una caiguda múltiple a 500mts de meta i que el meu germà i jo vam esquivar per intuïció.
Al final arrivem junts el 22è i 23è. Content per les sensacions i per no caure...
Ell es va quedar allí a la Pobla de Mafumet per fer cronoescalada a la tarde i jo vaig marxar per fer la Nocturna, que vaig fer amb unes amigues amb 8h 17min.
Em gitava a dormir casi a les 4 de la matinada i a les 07.30 h ja tornava a ser de peu per marxar cap a Reus per fer l'última etapa, la més dura i llarga.
Les sensacions al despertar no eren dolentes, tenint en compte el "tute" de dissabte. El que se'm va fer més dur es conduir cap a Reus amb el poc descans.
Estava clar que l'etapa seria dura, es jugaven moltes coses i amb un desnivell de 1300+ estava cantat que el pilot es desfaria en petits grupets.
Fins al km 55 es va anar ràpid però tots junts, allí, però, començava el port, i clar es va trencar tot. Vaig quedar-me en un segon grup per davant 4 escapats i un grupet de 15 on hi eren els millors, per darrera en un tercer grup amb què va entrar el meu germà i després encara hi havia més grupets.
He d'estar content, bona càrrega de km i d'hores d'entrenament per a Niza i bones sensacions. Ara a cuidar-me que la feina ja està feta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario