Us volia explicar el que han sigut per mi estos 13 dies d'aventura, perquè us asseguro que 13 dies fora de casa amb un objectiu fixat com el nostre donen per molt! Així que, comencem.
Primer de tot, destacar el viatge fins al far de Finisterre. Vam estar "només" onze horetes de viatge amb dos furgonetes carregades fins a dalt que pareixia que anéssim a Algecires. Que dur! Tot ens va passar, però, quan vam veure aquella meravellosa posta de sol des del far de finisterre. Quina passada!
La matinada del dilluns envoltats d'aquell far majestuós i rodejats per un mar infinit ens feia pensar que ens enfrontàvem a un repte amb majúscules. A més, les sensacions que vaig tindre després dels dos primers quilòmetres (arribava lesionat) em feien pensar que patiria el que no estava escrit. Tot i això, vaig enfrontar el repte sense mai passar-me pel cap renunciar-hi ni fer-me cap atràs. Tenia clar que si no podia córrer, aniria amb bicicleta i, si tampoc podia, faria d'assistència.
Tenir a la meva dona d'assistent al repte em donava tranquil·litat. Al veure-la per primer cop al km 7 després de Finisterre li vaig dir: "No podre fer-ho!" El dolor era insoportable i fins i tot li vaig dir que em preparés la bici a la pròxima parada. Quan ens vam tornar a veure, ja li vaig dir que ho podia suportar, que continuava corrent. El meu cervell, però, començava a fer números (dolor x km a fer) i em posava les mans al cap. De tot això, els meus companys sabien ben poc, no volia distraure'ls en coses meves. Quan el repte és una cosa tan gran i la finalitat tan bestia, simplement soc una peça d'aquest gran puzzle. Al final, el primer dia vam acabar fent una marató corrent i per la tarde 96km en btt.
Vam sortir de Galicia sense anar a fer un polp a la gallega, a l'igual que vam sortir d'Astúries sense menjar una favada. Creieu-me que els primers dies eren una agonia tant per natros com pel assistents Conrad i Tere. Sempre anàvem en contrarellotge, pareixia que estéssim treballant i fins i tot, fent hores extra.
Anaven passant els dies i sempre intentava mostrar alegria i actitud. Volia fer veure als companys que, tot i el que estàvem fent, havíem de trobar els nostres moments de complicitat i de bon rotllo. I sí cada vegada estos moments estaven més presents, sobretot a l'hora de dormir, que en lloc de descansar, no podíem parar de riure. La cosa és que ho vam passar molt i molt bé dintre les circumstàncies.
La climatologia que vam tindre va ser increïble. Per començar, arribant a Finisterre vam viure una pedregada com mai havia vist. I els altres dies estaven marcats per les inundacions, fred, boira, pluges descomunals, sol, molt de sol, i també algun dia ennuvolat. 13 dies donen per molt!
La finalitat que ens feia avançar tan decididament era el Projecte Emma i el Banc dels Aliments. La nostra motivació diària era mirar quan pujaven les aportacions de la gent fins al punt que vam fer apostes entre nosaltres per veure qui s'aproximava més a l'import recaudat. Això li donava sentit al nostre esforç diari.
Els companys de viatge aquest cop han sigut set (quatre corredors més jo i dos assistents). D'ells, voldria que sapigueu això:
Conrad Solé: 13 dies assistint-nos. Ens has doblat en km, però tu amb cotxe! Has estat implacable, sempre disposat, sempre atent a que no faltés res, has hagut d'acabar "tocat", ja que sé que amb l'ímpetu que t'ho has pres no és per menys. Ara descansa, t'ho has ben merescut! Gràcies mil pel que has fet per nosaltres, gràcies també a la teva dona, Lolita, sempre al costat d'un bon home hi ha una gran dona, tu la tens i ho sé. Ens veiem aviat amic.
Tere Also: la meva dona, la meva assistent, la meva vida! Ella no suma, ella multiplica! jo només sé treballar i córrer una mica, la resta és tot ella. Dit això, queda tot dit, gràcies per tant, gràcies per tot.
Jose Escribano: Dos anys seguits coincidint amb dos reptes, el Nonstop de 600km de l'any passat i ara el de Finisterre - Roquetes. Això ja et qualifica com a persona. Una persona que sempre estàs atent, fent costat al més débil, aportant i motivant. La teva companyia ha sigut inspiració per seguir avançant en moments delicats. Ets enorme, no canvies, ets especial.
Isabel Pelegrina: la xica del grup. També va venir al repte de l'any passat. Amb ella acabaré ràpid amb una frase que tots així entendreu. Quan es va lesionar ( va seguir igual amb bicicleta ) va dir-nos: "Companys jo em quedo, no marxo! Si no puc ajudar corrent, ajudaré assistint-vos" I vaja si ho ha fet.
Estes coses son les que marquen a la gent i tu a natros ens has marcat i molt.
Antonio Esquinas: Em va superar amb tot, pot ser no té l'aparença d'un corredor de Trail, però és que ell és molt més que tot això, corredor, cuiner i humorista, tot en un. M'has guanyat per sempre! La teva noblesa es descomunal i el teu cor és enorme. Fas màgia, amic, sempre estaràs al meu equip.
Marc Fernandez: "El cervell del grup" l'ideòleg de tot. Es pot dir que ho ha fet tot ell ( ruta, tracks, reserves, llocs per dormir, mitjans de comunicació, etc.) Tot un líder de cap a peus, amb la vessant futbolística series el capità. Tens un cor gegant, no deixes mai de pensar i quan penses amb reptes, pensa en mi. Amb tu fins al final.
A part d'estes persones n'hi ha hagut d'altres per mi importantíssimes que s'han unit un, dos o tres dies, depenent del que han pogut (no el que han volgut, perquè si no haguéssin estat des del primer dia). Ells ens han aportat molt bon rotllo, positivisme, companyia, han fet de cuiners, fotògrafs, corredors i el que ha fet falta en el seu moment. Gràcies: Miquel Sanchez, Mikel, Elena Calvillo, Josep Gibert, Ramon Ferrer, Sandra Riba i Jordi Santacana,
Conclusions: som uns autèntics afortunats de tenir salut i poder ajudar als altres. Això ens recompensa enormement. També hi ha coses que no podem controlar i que segurament ens hem equivocat. Som humans, sempre les coses es poden millorar i si així no ho creguéssem, no podríem avançar
Quan hi ha gent que fa coses altruístament i sacrifica vacances, treball, família, amics i molts diners intentes transmetre que la vida esta més enllà d'un mateix.
Resultats del repte: finalment han sigut algo més de 4000 euros per al projecte Emma i també més de 1000kg de menjar per al Banc dels Aliments. Estem satisfets? Sí, molt.
Amics, ara toca recuperar. Estaré pendent per quan soni el mòbil i em pregunten: "Estàs preparat?" I sí he d'estar-ho🤷🙏
Roquetes, Trail Roquetes, Tivissa, Vandellòs, mitjans de comunicació, trail.cat, amics, companys, col.laboradors, clubs, entitats, amics de viatge, família, gràcies un cop més per formar part del repte, un repte de tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario