Espero que els dies dolents s'acaben ( 1º part )

Ahir seguint amb els entrenaments tocava BTT i vaig quedar amb el "cuñau" persona encarregada d'ajudar-me a l'etapa de btt, voliem fer part del circuit de la cursa però.....ja vos conto ja.
Arranquem des de baix la font del teix i anavem fent a bon ritmet, vam passar per coll de la creu, em va ensenyar una muntanya que diu que es deia el tossal dels tres reis, partició de les tres comunitats autonòmiques ( Aragó, Catalunya, Castelló, crec...) llavors vam anar cap a uns masos que es deien San Miquel de no sé què ( jo per als noms....aquí em falta l'ex kf) i allí comença l'odisea, vam agafar una pista equivocada que ens va deixar al fons d'un barranc sense sortida era tirar a munt o seguir ( segons Pakito i el plano en 200 mts trobaríem una pista) joooooodeeeer més d'una hora trams en la bici al coll, trams bici al costat, però mai sobre ella i tot cara amunt, esgarrapant-mos i patint com mai, sense aigua ( ja mos l'haviem acabat) tant es així que Pakito va intentar fotre una escupinyada i no li va sortir res, jo reia per no plorar, al final trobem un sender que ens porta a una pista i....primer pintxaso, sí allí, a un lloc que es deien els plans de la solana i quina solana!!!!! quin càstig estavem rebent, arreglem el pintxaso i ...otro joder li dic, això és per anar per estos endurials!!! vaig a treure la càmara i...sorpresa la càmara era de bici de carretera, tant de canviar de bicis i mira, al final inflo la camara puntxada i seguim i otro, ara la roda de davant, això es increïble!!! li dic. Ara ens toca baixar de la bici i anar a peu fins que trobem un regaxol i ens tirem de cap ( ens vam beure 6 bidons de quajo ) seguim fins que trobem un parell de bikeros que anaven direcció Beceit i ens van donar una càmara que li vaig ficar a la roda de darrera, li dic a Paco que collons, seguim!! pujo a la bici amb la roda del davant punxada, passem pel pantà de.... i direcció beceit, al final 15 km amb la roda punxada i un calvari que ni vos conto, arribem a Beceit i li diem a l'amo del bar que ens deixe 1 euret per trucar perquè ens vinguen a buscar i que ens fie uns bocadillets i uns xampus mentre esperàvem.
A les 10 de la nit arribavem a casa destruits i ja pensant amb que havíem tingut un dia de perros...